Medi ambient, consum responsable, reciclatge, reutilització, … opcions.org aconsella sobre tots aquests temes.

Tweet

Què són aquestes icones?

Una pàgina web amb més d’una barra de desplaçament queda molt lletja per això Gmail, Facebook i altres llocs web fan que es mostri nomes la barra de desplaçament quan el ratolí passa per sobre l’àrea.

Aquí teniu diverses propostes per aconseguir-ho i quedi ben maca la pàgina:

• Facescroll
• jsfiddle.net 1
• jsfiddle.net 2

La base de la tècnica és ben senzilla:

div#chatlist {
width: 50px;
height: 140px;
border: 1px solid black;
}
div.mousescroll {
overflow: hidden;
}
div.mousescroll:hover {
overflow-y: scroll;
}

Tweet

Què són aquestes icones?

Monitoritzem l’estat d’un servidor remot a través d’un led connectat a una placa Arduino. La idea és molt senzilla: Si el servidor remot deixa de contestar a ping’s, s’encen un led.

Per a implementar-ho, he col·locat solament un led a la placa Arduino (pin 13) i he escrit el programa següent:

/*****************************
* Programa per a Arduino
*
* El programa escolta pel port serie
*
* Si rebem una O --> encenem led
* Si rebem una C --> tanquem led
*/
// Pin en el qual hi ha connectat el led
int outPin = 13;

//Estat del led
int estat = LOW;

//Valor rebut pel port serie
int valor;

void setup()
{
pinMode(outPin, OUTPUT);
Serial.begin(9600);
Serial.flush();
}

void loop()
{
if (Serial.available())
{
valor = Serial.read();
Serial.println(valor);
if (valor == 'O') estat = HIGH;
else if (valor == 'C') estat = LOW;
}

// Establim estat del pin
digitalWrite(outPin, estat);
}

Ara, escriurem un altre programa que s’encarregarà d’investigar si un servidor remot contesta o no a ping’s i, en funció de la resposta, trametrà una C si obté resposta, i una O en cas contrari. El codi, aquesta vegada escrit en Phyton, és el següent:

Nota: Atenció amb la llibreria pyserial, l’he hagut d’instal·lar abans.

#!/usr/bin/python2.7
import serial, sys, time, os

SERIALPORT = "/dev/ttyUSB0"

# Set up serial port
try:
sys.stdout.write("Obrint port serie\n")
ser = serial.Serial(SERIALPORT, 9600)
except serial.SerialException:
sys.stdout.write("Error obrint el port")
sys.exit

host = "google.com"

while (1):

response = os.system("ping -c 1 " + host + " > /dev/null")
if response == 0:
# Hi ha resposta de ping: No hi ha problemes
ser.write('C')
else:
# Hi ha resposta de ping: Problemes
ser.write('O')
time.sleep(2)

# Tanquem port serie
ser.close()

Fet! Quan s’encengui el led és que tenim problemes a la xarxa!

Què són aquestes icones?

Expliquem, en aquest apunt, el funcionament de les Extended ACL’s. A diferència de les Standard, aquestes sí permeten filtrar per capa d’aplicació.

Partint del mateix escenari definit en l’apunt anterior, ara ens interessaria poder filtrar l’accés “només” al servidor FTP (i permetre, en canvi, l’accés a un servidor WWW).

El primer pas serà definir les ACL’s en concret. Les extended s’identificaran amb un número igual o superior al 100. En aquest cas, emprem el 100:

access-list 100 permit tcp 192.168.1.0 0.0.0.255 host 192.168.0.2 eq ftp
access-list 100 deny tcp 192.168.2.0 0.0.0.255 host 192.168.0.2 eq ftp

La primera línia significa que “permetrà” el tràfic des de l’origen 192.168.1.0/24 destinació al host ubicat a 192.168.0.2 sempre i quan el protocol sigui FTP.
La segona línia és similar però, en canvi, denegarà el tràfic des de l’origen ubicat a 192.168.2.0/24.

Ara, apliquem l’ACL definida a la interfície del router que connecta amb el servidor FTP:

router(config)#int f1/0
Router(config-if)#ip access-group 100 out

Fet!

Atenció amb l’aclariment següent: En el moment que s’ha aplicat una determinada ACL en una interfície, la política per defecte s’estableix a directament a deny. Per tant, en el cas que el servidor ubicat a l’adreça 192.168.0.2 també oferís un servidor web que ens agradaria que estigués disponible per ambdues xarxes, haurem de permetre-ho explícitament:

Router(config)#access-list 100 permit tcp 192.168.1.0 0.0.0.255 host 192.168.0.2 eq www
Router(config)#access-list 100 permit tcp 192.168.2.0 0.0.0.255 host 192.168.0.2 eq www

Què són aquestes icones?

El 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, d’aquest 2013 s’acompleix el mil·lenari de la creació i dotació realitzada pels comtes de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, junt amb el seu fill Berenguer –el futur Berenguer Ramon I– a les capelles de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç de la muntanya damunt Terrassa dels alous de Matadepera i la vall de Mur, l’església de Sant Esteve de la Vall –actualment, Can Pobla.

Per commemorar aquest mil·lenari, l’Arxiu Municipal de Matadepera demana fotografies històriques del Monestir amb la finalitat de fer una exposició virtual.

Recollida de fotografies del Monestir de Sant Llorenç del Munt

Què són aquestes icones?

No deixa de sobtar que una novel·la escrita per un dels grans noms de la literatura d’aventures, el mateix autor de les aventures de Robinson Crusoe, i ambientada en gran part a Catalunya durant la Guerra de Successió, hagi hagut d’esperar gairebé tres-cents anys per ser traduïda per primera vegada al català (al castellà va ser traduïda fa deu anys, en una edició publicada per la Universitat d’Alacant).

«El capità Carleton»

La novel·la va ser publicada l’any 1728, sense cap indicació de qui era el seu autor i volia passar més aviat com les memòries d’un militar anglès que havia lluitat a les diverses guerres europees del finals dels segles XVII i XVIII: la tercera guerra angloholandesa (1672–74), la guerra dels nou anys (1688–97) i, molt especialment, la guerra de successió espanyola fins a la retirada anglesa (1705–1713), a la que dedica ben bé dues terceres parts de llibre.

Pel que ens expliquen al text introductori, la novel·la va passar en la seva època sense pena ni glòria: eren les memòries d’un militar de tercera fila, totalment desconegut, d’uns conflictes que ja feia temps havien deixat de ser d’interès pel públic anglès. No va ser fins força anys més tard, el 1809, en que es publica una nova edició –amb un pròleg inclòs que es pot trobar en aquesta traducció al català– on Carleton era presentat com un militar de carn i os. Caldria esperar fins ja ben entrat el segle XX per tal que s’associés el nom de Defoe com autor del text, la qual cosa comportava també el canvi de gènere literari: de memòries d’un militar a novel·la.

Posteriorment s’ha identificat que realment hi va haver un militar anglès anomenat George Carleton, sense que s’hagi pogut establir si Defoe va triar el seu nom a l’atzar o bé realment el va conèixer i va aprofitar alguns dels seus relats per construir la història. A banda d’això, però, és innegable que Defoe va ser una tasca de documentació per tal de preparar els diversos escenaris narrats a la seva novel·la tant des de l’aspecte militar com del costumista.

El cos principal de la novel·la ens explica la participació del capità Carleton sota les ordres del comte de Peterborough dins de l’exèrcit aliat partidari de l’arxiduc Carles i que lluita contra els exèrcits de les dues corones borbòniques. Dins la narració hi trobem relats en primera persona sobre la seva participació directa en combats i setges: setge de Barcelona del 1705 i presa del Castell de Montjuïc, València, Dènia, Alacant… com el recull de les històries relatives a altres episodis en que Carleton no participa de forma directa (per exemple, Almansa) i es limita a escriure allò que ha escoltat d’altres. També ens explica els tres anys que va passar com presoner de guerra i la seva tornada a Anglaterra arran la Pau d’Utrecht.

El relat no es limita únicament als esdeveniments militars. Una part ben significativa ens explica la forma de viure de la població així com les descripcions dels diversos llocs on visita. Destaca molt especialment la pujada a Montserrat per conèixer el monestir benedictí i les ermites. També ens dibuixa un posicionament molt crític en relació a l’estratègia militar seguida per les tropes aliades.

La traducció de la novel·la es complementa amb una guia de lectura que contextualitza la novel·la en el moment històric, ordena cronològicament els fets que s’hi descriuen i ens facilita la biografia dels personatges reals.

A la contracoberta
Les falses memòries del capità anglès George Carleton durant la Guerra de Successió serveixen a Daniel Defoe per escriure una novel·la d’aventures i intrigues ambientada en la Catalunya de 1713, abans del tractat d’Utrecht, signat l’11 d’abril d’aquell mateix any. L’autor de Robinson Crusoe i Moll Flanders s’esplaia en observacions sobre els costums locals, narra l’heroïcitat dels catalans i de les forces aliades contra l’exèrcit borbònic de Felip V, descriu magníficament la presa del castell de Montjuïc, i es deixa impressionar per l’espectacle geogràfic i espiritual del conjunt benedictí de Montserrat.

Com tota l’obra d’aquest gran escriptor anglès, El Capità Carleton va dirigida, pel seu ritme narratiu, a lectors joves. El moment històric que descriu fa que aquesta novel·la esdevingui una lectura imprescindible per a tots els amants de la història, doncs el públic adult hi trobarà moltes claus  per entendre la caiguda de Barcelona sota les tropes borbòniques.

Títol: «El capità Carleton»
Autor: Daniel Defoe
Traducció: Jordi Ainaud
Editorial La Mansarda, col·lecció «Consolat de mar»
Primera edició, abril del 2013
270 pàgines
ISBN 978–84-939664–8-5

Què són aquestes icones?

Un parell d’aplicacions que prometen ser molt interessants per crear jocs de proves i de càrrega:

Tweet

Què són aquestes icones?

Expliquem en aquest post com funcionen les llistes de control d’accés en dispositius Cisco emprant el programari Packet Tracer.

Imaginem que disposem de l’escenari següent ja en funcionament:

El servidor ubicat a l’adreça de xarxa 192.168.0.2 està executant un servidor de FTP però no voldríem que fos accessible per la xarxa 192.168.2.0/24. Per tal de permetre l’accés al servidor des de la xarxa 192.168.1.0/24 però NO des de la xarxa 192.168.2.0/24 configurarem llistes de control d’accés (ACL: Access Control List) en l’encaminador central.

Per a fer-ho, executarem les comandes següents.

Definim primer una llista de control d’accés (identificada, en aquest cas, pel número 5) que indica que permetrà el pas a la xarxa 192.168.1.0 (atenció amb les màscares) i, en canvi, denegarà el pas a la xarxa 192.168.2.0.

conf t
access-list 5 permit 192.168.1.0 0.0.0.255
access-list 5 deny 192.168.2.0 0.0.0.255

A continuació, accedirem a la configuració de la interfície f1/0 (la interfície del router que es comunica amb el servidor ) i hi aplicarem la ACL definida en el pas anterior en els paquets que surtin d’aquesta interfície:

int f1/0
ip access-group 4 out

Fet!

Ara, des d’una consola del PC ubicat a 192.168.2.2, si executem un ping 192.168.0.2 apareixerà quelcom similar al següent:

Pinging 192.168.0.2 with 32 bytes of data:

Reply from 192.168.2.1: Destination host unreachable.
Reply from 192.168.2.1: Destination host unreachable.
Reply from 192.168.2.1: Destination host unreachable.
Reply from 192.168.2.1: Destination host unreachable.
Ping statistics for 192.168.0.2:    
Packets: Sent = 4, Received = 0, Lost = 4 (100% loss)

En canvi, des de 192.168.1.3:

ping 192.168.0.2

Pinging 192.168.0.2 with 32 bytes of data:

Reply from 192.168.0.2: bytes=32 time=11ms TTL=127
Reply from 192.168.0.2: bytes=32 time=11ms TTL=127
Reply from 192.168.0.2: bytes=32 time=16ms TTL=127
Reply from 192.168.0.2: bytes=32 time=11ms TTL=127

Ping statistics for 192.168.0.2:
Packets: Sent = 4, Received = 4, Lost = 0 (0% loss),
Approximate round trip times in milli-seconds:
Minimum = 11ms, Maximum = 16ms, Average = 12ms

Les estàndard ACL son una eina senzilla de configurar però no permeten treballar en capa de transport, sinó solament en capa de xarxa ip. Per tal de poder discernir entre protocols serà necessari emprar les extended ACL’s (que deixaré pendent per un altre post).

Què són aquestes icones?

A les Cotxeres de Sants fins a les vuit del vespre:

Novena trobada de col·leccionistes de paper i joguines

Què són aquestes icones?

Una mostra de quatre llibres d’hores (segles XV i XVI) amb la curiosa peculiaritat de tenir la forma d’un cor:

Què són aquestes icones?

Us recomano el programa per escoltar música Tomahawk, per linux, windows i mac. Tomahawk permet escoltar música de les vostres caçons que teniu al disc però alhora també cerca a internet cançons que is falten del mateix grup musical.

Tweet

Què són aquestes icones?

Àlex, us volia fer saber que m’agraden molt els vostres discursos i m’he llegit algun dels vostres llibres, però us volia fer arribar un comentari sobre la conferència que vàreu impartir la setmana passada a la Sala Polivalent de Solsona.

Vàreu comentar que ara, com que en alguns mars la pesca està tant sobreexplotada i ja és impossible viure d’aquesta activitat, alguns pescadors es dediquen a arreplegar immenses quantitats de plàstics que floten en els nostres mars per tal de poder vendre-la per al reciclatge.

Vàreu dir, si no em falla la memòria, quelcom similar a: “Hem abocat tanta merda en aquest planeta que ara ja surt econòmicament rendible arreplegar-la per al reciclatge“. La meva mare a vegades em diu el mateix “la vostra generació s’haurà d’encarregar de reciclar i reparar tot el que hem malmès les generacions anteriors“.

Penso Àlex, que malgrat imagino que la vostra intenció era intentar mostrar com estan canviant les coses, crec que hi ha qui podria malinterpretar el vostre missatge: Si recuperar el plàstic s’ha de convertir en una activitat econòmica… doncs en podem seguir produïnt i tirant.

Recordo, fa anys, quan érem nens, que alguns companys tiraven deliberadament deixalles al terra al·legant que així “el basurero tenia feina“, que “ell, també n’havia de tenir (de feina)“.

A mi m’agradaria dedicar-me a alguna cosa més interessant que a arreplegar deixalles. Hauríem d’intentar construir una societat en la qual tots ens poguem dedicar a la cultura, a la producció científica, a l’oci i a activitats més complexes , i no pas a tasques mecàniques i inútils (en el sentit que han estat generades per nosaltres mateixos: Tirar coses al terra, per tal que algú altre pugui recollir-les).

Pel bé de la humanitat i del nostre entorn, hem d’aturar l’ús intensiu de tots els plàstics, ja es tracti d’una activitat econòmica o no.

Què són aquestes icones?

Mentre esperem l’arribada de la versió 22 del Firefox, prevista per aquest 25 de juny,  us parlaré d’un complement genial per gestionar les xarxes socials d’una forma ràpida i senzilla.

HootSuite Hootlet és un complement pel Firefox que ens permet compartir qualsevol contingut de la web amb un sol clic. Per suposat, haurem de ser usuaris de Hootsuite. La versió gratuïta de la popular aplicació ens permet gestionar fins a 5 perfils i programar la publicació de continguts.

Un cop instal·lat al Firefox, ens apareixerà una icona a la barra de navegació just al costat de la icona de la pàgina d’inici. Al clicar a la icona ens apareixerà una finestra amb el títol de la pàgina i l’enllaç a compartir.

Els enllaços són escurçats automàticament amb l’escurçador d’adreces de Hootsuite, Ow.ly.  Gràcies a aquest procediment, l’aplicació podrà calcular la difusió i la interacció de cada contingut que compartim a la xarxa.

Una aplicació interessant tan per si utilitzes les xarxes socials professionalment o com a simple divertiment. A més a més, la possibilitat de programar actualitzacions automàticament ens ajudarà a arribar a nous públics i horaris.

Què són aquestes icones?

Els nois de Mozilla mai paren quiets. Aquest cop porten entre mans el projecte Australis, el nom en clau del que serà la futura nova interfície del Firefox.

Els primers fruits d’aquest projecte es començaran a veure al octubre, quant la versió 25 del navegador tingui la seva versió estable. Per tots aquells que no puguin esperar fins a finals d’any, poden començar a trastejar la versió en proves d’Australis que podem descarregar al canal UX Nightly (Per Linux, Mac i Windows).

Quins són els canvis que ens trobarem? Pocs però interessants. Es simplifica una mica el disseny i s’arrodoneixen les pestanyes. També s’introdueix un icona d’inici al costat de les icones de descarrega, pàgina d’inici i marcadors.

El menú d’inici ens oferirà un accés ràpid a la navegació privada, al historial, a les preferències o als complements, entre molts d’altres. Una icona d’inici que em recorda bastant a la ja existent al navegador Chrome.

També canvia el funcionament de les pestanyes. S’introdueix un ample mínim per pestanya i un desplaçament horitzontal per passar ràpidament entre elles.

Jo ja l’he provat i m’ha agradat força. I a vosaltres? Què us semblen els canvis?

Què són aquestes icones?

Està a punt de desaparèixer una illa de llibertat i de normalitat lingüística, el servei Linucentres que ofereix als centres d’ensenyament del País Valencià la possibilitat de tindre pàgina web hostatjada en servidors Linux utilitzant CMS lliures desapareixerà el curs proper.

Al nostre centre ens han dit que aquest curs encara podrem continuar utilitzant-lo però que al curs proper el substituiran per la pàgina mestre a casa on hi haurà un moodle incrustat per als docents que ho demanen.

En sembla que haurien de donar la possibilitat als centres de triar si volen estar al mestraacasa o si prefereixen gestionar-se un CMS ells mateixos, seguint les indicacions de seguretat que considere convenients Conselleria. Sempre serà «molt més barat formar un docent per centre» obrir un port al router i redirigir-lo a la IP del servidor Linux que hostatge la pàgina.

Als centres de secundaria hi ha centres on «s’ha fet molta feina que ara anirà al poal de la brossa». La seguretat no pot ser una excusa per posar a tots els centres el mateix collar.

Què són aquestes icones?