Planeta Softcatalà
Recull dels blocs personals dels diferents membres de Softcatalà
Col·laboradors
Alina Mierluş- Alina Mierluş
- Carles Ferrando
- David Planella
- Diana Coromines
- Eduard Gamonal
- FirefoxCAT
- Francesc Dorca
- Gerard Farràs
- Gil Forcada
- Jesús Corrius
- Joan Montané
- Jordi Mallach
- Jordi Mas
- Josep Puigdemont
- Marc Belzunces
- Notícies de Softcatalà
- Pau Iranzo
- Quim Perez i Noguer
- Sílvia Miranda
- Toni Hermoso Pulido
- Vicent Cubells
- Xavi Caballé
- Xavi Caballé
- Xavi Ivars
dj, 11 mar 2010 02:01:37 +0000
en temps UTC.
Gràcies a:
Aquesta col·lecció d'entrades reflecteix l'opinió personal dels autors als seus respectius blocs, i no pas la de Softcatalà.
El rei Martí I al rotlle genealògic de Poblet. Facsímil d’Ismael Balañà
Dilluns vinent, 15 de març a les 19.00 hores, dins el cicle de conferències “Martí l’Humà i les formes artístiques (1356–1410)”, organitzat per l’associació “Amics de l’Art Romànic” (societat filial de l’IEC) amb motiu del 6è centenari de la mort de Martí l’Humà, el Dr. Joaquín Yarza Luaces pronunciarà la conferència “Los libros del rey”.
La cita és a les 19.00 hores a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).
Què són aquestes icones?
Fer feliç a una dona és fàcil. Només es necessita ser:
1) Amic
2) Company
3) Amant
4) Germà
5) Pare
6) Mestre
7) Educador
8) Cuiner
9) Mecànic
10) Llauner
11) Decorador d'interiors
12) Estilista
13) Electricista
14) Sexòleg
15) Gineco - Obstetra
16) Psicòleg
17) Psiquiatre
18) Terapeuta
19) Audaç
20) Simpàtic
21) Atlètic
22) Carinyós
23) Atent
24) Cavallerós
25) Intel·ligent
26) Imaginatiu
27) Creatiu
28) Dolç
29) Fort
30) Comprensiu
31) Tolerant
32) Prudent
33) Ambiciós
34) Capaç
35) Valent
36) Decidit
37) Fidel
38) Respectuós
39) Apassionat
40) I... Sobretot... Molt Solvent
41) Creus que això és tot? No amic el pitjor de tot és que cal ser VIDENT!!! per saber què és el que volen. De la mateixa forma, cal posar atenció en:
* No ser gelós, però tampoc desinteressat.
* Portar-se bé amb la seva família, però no dedicar-los més temps que a ella.
* Donar-li el seu espai, però mostrar-se preocupat per on va ser.
I molt important és...
* No oblidar les dates...
-La del seu aniversari
-L'aniversari de nuvis o de començar a sortir
-La del casament o graduació
-La de la menstruació
-La data del primer petó
-L'aniversari de la tia i del germà o
germana més estimats
-L'aniversari dels avis i de el de la seva millor amiga
Desgraciadament, si es compleix al peu de la lletra aquestes instruccions tampoc no es garanteix al 100% la felicitat d'ella, perquè podria sentir-se immersa en una vida de sufocant perfecció i escapar-se amb el primer desgraciat vividor que trobi.
Déu va dir: Estima-les!!!! ... PERÒ MAI NO VA DIR QUE CALIA ENTENDRE-LES!
COM FER FELIÇ UN HOME?
FER FELIÇ UN HOME SÍ QUE ÉS FÀCIL.
Es necessita:
1) Sexe
2) Menjar
3) Cervesa
Som... o no som una ganga?
Què són aquestes icones?
 |
|---|
Demà es presenta a Barcelona el llibre “Els oficis de la tipografia. La impremta Pal·las AG”, que tracta de la història d’una de la Impremta Pal·las Arts Gràfiques.
L’acte es farà a la Llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes 654, Barcelona), a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència de l’escriptor Ignasi Riera.
Què són aquestes icones?
Fotografies per satèl·lit d'ahir dimarts, després de la nevada de dilluns. N'hi ha dues, la primera a les 12.19 (11.19 hora solar):
Catalunya nevada, el 9 de març del 2010 a les 12.19
i la segona a les 14.00 hores (13.00 hora solar):
Catalunya nevada el 09 de març del 2010 a les 14.00 hores
Què són aquestes icones?
Manuscrit de l'article de 1905 on Albert Einstein presentava la teoria de la relativitat
[El País] El manuscrito original de la teoría de la relatividad se muestra por primera vez en público. Fins al 27 de març (i només 3 hores cada dia) es pot visitar a Israel el manuscrit de l'article escrit el 1905 per Albert Einstein on es formulava la teoria general de la relativitat. És la primera vegada que s'exposa al públic.
Què són aquestes icones?
Precedents
Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.
Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).
El problema
La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.
Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.
Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.
En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:
Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari
Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.
Llavors, és Mono realment dolent?
Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.
Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:
- Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
- Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
- GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
- Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
- El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.
Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.
Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:
- Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
- Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.
Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.
Més informació al respecte
- Article de la wikipedia sobre Mono (anglès)
- Projecte Mono
- Per què no s’ha de fer servir Mono (article de l’FSF)
- Llistat d’algunes de les aplicacions que s’han fet amb Mono
- Why mono doesn’t suck
Què són aquestes icones?
A l'entrevista procuro explicar com funciona Softcatalà i quina és la nostra visió de llengua i tecnologia, i quines coses hem de saber aprofitar per millorar la disponibilitat i l'ús de la llengua catalana en l'àmbit TIC.
PD: Sóc geòleg, no pas geògraf. Aquesta és una confusió comuna. No sé perquè la Geografia ven més que la Geologia. Coi, si els geòlegs som geogràfs amb més coneixements :-PPP
Què són aquestes icones?
e-Books de col·lecció
Fotografia utilitzada pel “The New York Times” diumenge passat un petit (i divertit) assaig sobre el col·leccionisme de llibres electrònics.
Què són aquestes icones?
Quinze anys del dia en que ens vas deixar… I com a record, aquesta sensacional interpretació de l'"Homenatge a Teresa":
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.
Què són aquestes icones?
PaperAntic, XIV convenció del col·leccionisme a Barcelona
Aquest cap de setmana, del dijous 11 i fins diumenge 14, catorzena edició de Paperantic.
La temàica que hi predomina és el col·leccionisme (especialment, les postals), però sempre hi ha alguna parada que en té llibres antics a la venda.
Se celebrarà a les Cotxeres de Sants (al carrer de Sants 79 de Barcelona). No he trobat confirmació de l’horari, però en edicions anterior era de dijous a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. El diumenge, l’horari serà de 10.30 a 14.30 hores.
L’entrada és lliure.
Què són aquestes icones?
[Panda Research Blog] Vodafone distributes Mariposa botnet (per cert, els de Panda gasten un anglès força macarrònic al seu bloc).
Què són aquestes icones?
Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra
Segons expliquen a “A mais antiga biblioteca pública no país” (traducció automàtica amb Google Translate), la Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra, a la població portuguesa de Coïmbra, sobre una exposició que la presenta no només com la biblioteca pública més antiga del país lusità, sinó fins i tot com la biblioteca pública més antiga del món.
D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.
Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.
Gràcies a la Lectora Corrent per fer-me arribar l’enllaç.
Què són aquestes icones?
Codi font del NCSA Mosaic, el primer navegador gràfic per a la web… i del que han evolucionat la resta (directament, com l'Internet Explorer que va ser desenvolupat a partir del codi font del Mosaic o indirectament, com el Firefox… creat pels mateixos programadors però partint de zero).
Què són aquestes icones?
Sant Llorenç del Munt: la nevada del 8 de març del 2010
M'envien aquesta fotografia de la nevada d'ahir dilluns a Sant Llorenç del Munt… no sembla pas que hi hagi molta neu.
Què són aquestes icones?
Explicació del Planeta dels símis:
Molta gent no sap que la pel·lícua el Planeta dels símis té 5 parts, i que explica una història circular que va des de 1972 i 3955 !
Diagrama de la línia del temps a la triologia Retorn al futur:
Què són aquestes icones?
En anden udsigt af pladsen:
Selvom mange mennesker har glædet sig over sneen (især små børn og de unge), har andre haft store problemer. Catalonien er ikke beredt til sne, og derfor er det blevet et stort kaos i hele landet: tusinde af mennesker venter nu i stoppede toger og biler. I Barcelona skulle den offentlige transport standse (med undtagelsen af Metro) og man må bruge snekæder for at køre i bil. Midt i byen skulle politiet mægle mellem billister, fodgængere og cyklister:
Mere info finder I her:
Barcelona hit with heaviest snowfall in 25 years
Schools closed as snow blankets Barcelona
Barcelona drukner i sne
Kraftig snøvær i Barcelona
Barcelona von Schneesturm lahmgelegt
Neige: fortes perturbations en Catalogne, frontière fermée au Perthus
For det sidste, en video af den største snefald man kan huske i Barcelona (1962):
Què són aquestes icones?
A Must-Have Windows Software (or Windows Programs that I use) hi trobareu una bona recomanació d'aplicacions Windows que es poden considerar imprescindibles.
Entre les que es citen jo sóc usuari de:
- Total Comander
- TrueCrypt
- PuTTY
- WinSCP (encara que moltes vegades ho faig més ràpid amb el pscp
- VMWare Workstation
- Tclock2. En el meu cas, la configuració de la data és
ddd, dd MMM|HH:mm:ss|
Entre els que no es citen hi ha l'UltraEdit… i vull provar alguns programes dels aconsellats (com ara ClipX).
Què són aquestes icones?
Com progressem. A l’edat mitjana, m’haurien cremat viu; avui dia, s’acontenten de cremar els meus llibres
Fina ironia en aquesta citació atribuïda a Sigmund Freud arran de la crema de llibres realitzades per les joventuts del partit Nazi l’any 1933.
Què són aquestes icones?
Ja fa un temps que vaig veure la pel·lícula Primer en i quan la vaig acabar vaig tenir la sensació que no l'havia acabat d'entendre gens ni mica.
Doncs bé, un amic meu em va recomanar que la tornés a veure, però aquesta vegada amb l'ajuda d'una guia per no perdre's en els viatges en el temps. Ara crec que puc dir que finalment l'he entesa. Tot i que em sembla a mi que la pel·lícula està mal explicada, ja que es passen una hora per explicar la meitat de la història, i amb només 15 minuts el narrador de la pel·lícula explica més o menys l'altra meitat de la història. Haurien d'haver retallat més de la primera part i posat més imatges de la segona, perquè és impossible sobreentendre tot el què està passant.
Què són aquestes icones?
Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.
Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.
Què són aquestes icones?
La “Dansa de la mort” de Verges és una representació que es realitza a la processó de Dijous Sant a la població empordanesa de Verges. L’any passat, el diari boston.com utilitzava una fotografia d’aquesta peculiar processó per il·lustrar la celebració de la Setmana Santa a Europa.
Antoni Bulbena i Tosell, de qui fa uns dia ens parlava el Gazophylacium (“L’extravagant lexicògraf Antoni Bulbena i Tosell”) i del que avui també en parla el Piscolabis Librorum sobre les seves publicacions de contingut eròtic (“L’erotisme bibliòfil català, Antoni Bulbena i Tosell”), va publicar l’any 1903 el llibre “La dança de la mort. Cobles devotes”.
És una edició de tiratge reduït (segons la justificació d’impressió només es publicaren 300 exemplars en paper setinat i 35 exemplars addicionals en paper de fil, numerats), que prenent com a base un manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca de l’Escorial, documenta els passos de la processó:
Ací comença la dança general, en la qual tracta com la Mort diu e avisa a totes les criatures que posen esment en la brevetat de lur vida, que no-n facen major cabal d’aquell que ella mereix. E aximateix los diu e rquier que vegen o ogen bé çò que los savis prehicadors los diuen e amonesten en cascun jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En aprés, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vinguen de lur bon grat o contra la lur voluntat.”
Google ens ha fet l’enorme favor de digitalitzar l’exemplar que es conserva a la Harvard University de Cambridge, al costat de Boston (això tanca el cercle amb la notícia abans comentada del boston.com).
D’aquesta digitalització he recuperat els següents gravats representatius de la Dansa de la Mort:
 | |
|---|---|
 |  |
 |  |
Què són aquestes icones?
[darReading] Core Security Labs researcher releases code for spear phishing attacks on Twitter. A la conferència RSA, presentada una eina que permet distribuir malware a través de diverses xarxes socials (de moment Twitter):
Pedro Varangot, a security researcher with Core Security Labs, says the group wrote the tool as a way to demonstrate and test for how social networks can be used for spear phishing. The initial version executes attacks on Twitter, but Varangot says it can be extended to work against Facebook and other social networks. The tool is based on Core's Exomind, an experimental Python-based framework written to test social network, search engines, and instant messaging attacks.
Què són aquestes icones?
Valerio Evangelisti és un prolífic autor italià especialitzat en novel·la històrica, que ha utilitzat la figura de Nicolau Eimerich (o Nicolas Eymerich, tal com l’escriu ell), un dominic nascut a Girona el 1320 i mort el 1399, que va ser l’Inquisidor General de la Corona d’Aragó durant la segona meitat del segle XIV i autor del Directorium Inquisitorum, el manual de l’inquisidor.
Evangelisti presenta a un personatge cruel i despietat en lluita incansable contra qualsevol amenaça als principis de l’església catòlica, especialment les que tenen un origen sobrenatural. És un personatge d’una elevada cultura i amb una gran capacitat per preveure les conseqüències de les seves accions.
En aquestes novel·les, Eimerich investiga els fenòmens sobrenaturals que es produeixen arreu l’Europa medieval, tot prenent part en els principals esdeveniments històrics.
En total, fins a la data hi ha nou títols de la sèrie Eimerich:
- Nicolas Eymerich inquisitore (1994)
- Le catene di Eymerich (1995)
- Il corpo e il sangue di Eymerich (1996)
- Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996)
- Cherudek (1997)
- Picatrix, la scala per l’inferno (1998)
- Il castello di Eymerich (2001)
- Mater Terribilis (2002)
- La luce di Orione (2007)
 |  |  |
|---|---|---|
| Nicolas Eymerich inquisitore (1984) | Le catene di Eymerich (1995) | Il corpo e il sangue di Eymerich (1996) |
 |  |  |
| Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996) | Cherudek (1997) | Picatrix, la scala per l’inferno (1998) |
 |  |  |
| Il castello di Eymerich (2001) | Mater Terribilis (2002) | La luce di Orione (2007) |
De tots aquests títols, només hi ha la traducció al castellà dels tres primers: Nicolás Eymerich, inquisidor (Mondadori 1999), Las cadenas de Eymerich (Grijalbo 2000, Circulo de Lectores 2001) i El cuerpo y la sangre de Eymerich (Grijalbo 2001). També han estat traduïts algunes novel·les al francès (les cinc primeres), al portuguès (la primera), a l’alemany (les tres primeres). No n’hi ha cap traduïda al català.
També he trobat una tesina de llicenciatura sobre la reconstrucció històrica feta en aquestes novel·les: I due volti di Nicolas Eymerich: ricostruzione storica e fiction nei romanzi di Valerio Evangelisti.
No n’he llegit cap d’aquestes novel·les, però tot això m’ha obert la curiositat… com el meu nivell d’italià és molt baix, miraré d’aconseguir aquestes traduccions al castellà. No n’espero gran cosa, però serà com a mínim curiós.
Què són aquestes icones?
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
Què són aquestes icones?
Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.
Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.
Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.
- Enllaç | Pàgina oficial
- Descàrrega | Tintii en tar.bz2 | Paquet deb per a ubuntu 32 bits
Pau caminant per París
Què són aquestes icones?
Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:
Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.
La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…
Què són aquestes icones?
Deltagelsen var på 21% (60.000 indbyggere af 300.000), altså lidt lavere end ved den sidste række af folkeafstemninger (der holdtes den 13. december), hvor deltagelsen var godt på 30%. Nogle - især i Spanien - mener, at det ikke er nok. De siger, at en lav deltagelse betyder, at man ikke er interesserede i emnet. Når jeg læser/hører det, spørger jeg mig: er det ikke netop omvendt? Jeg frygter, det er det. Det er Spanien (ikke catalanerne), der ikke er interesserede i emnet. En deltagelse af 21%, i vores tilfælde, er ret høj fordi:
1. Disse folkeafstemningerne er organiserede af det civile samfund, dvs. af frivillige, der ikke tjener en eneste cent for at gøre det. De har brugt meget af deres fritid på det, med professionel indstilling og glæde. Men det er ikke deres arbejde.
2. Disse folkeafstemningerne er blevet organiserede næsten uden økonomiske midler, uden hjælp af politikkerne, uden en officiel, effektiv valgkampagne, der forfremmer deltagelsen - tænk bare på de midler man har, når man organiserer et valg eller en officielle folkeafstemning!
3. Mange indbyggere har ikke stemt bare fordi de vidste, disse folkeafstemninger ingen juridisk værdi har.
I sådanne forhold er en deltagelse af 21% altså virkelig høj. Og når der holdes en officielle, bindende afstemning i fremtiden, vil den være væsentlig højere.
En anden ting, der er interessant ved den tredje række af folkeafstemninger: den har vist, at adspurgterne fra Baix Llobregat (en region, der man traditionelt identificerer med en stærk unionistisk følelse fordi det koncentrerer sig mange spanske indvandrere der siden 50'erne) ikke er imod uafhængighed. Med en deltagelsen på 21% sagde indbyggerne af Molins de Rei, Begues og Torrelles de Llobregat (i alt næsten 30.000 mennesker) Ja til uafhængighed, med godt 93% af stemmerne. Mange af dem er spansk modersmåltalende, og nogle af de adspurgte fortæller i denne video (de fleste udtalelser er på spansk) hvorfor de gerne ville have, at Catalonien bliver uafhængig. De nævner mange forskellige grunder, men de fleste er økonomiske: "Catalonien er solvent. Hvorfor må vi altid betale for deres (Spaniens) uendelige fejl?".
Først var det Arenys de Munt (en lille by 50 km nord fra Barcelona), hvor man besluttede sig til at holde en afstemning for at spørge indbyggerne, om de ville gerne have at Catalonien løsriver sig fra Spanien. Det skete den 13. September 2009, og på trods af truslen fra den spanske regering (de ville nemlig forbyde afstemningen) var det en stor succes. Siden har fænomen bredt sig i hele Catalonien, og den 13. december stemte godt 200.000 indbyggerne i 166 byer Ja, hvilket tiltrak sig stor opmaerksomhed i hele verden. Nu kommer der endnu flere ture: den 25. april, den 20. juni (klik her for at se listen af 229 byerne, hvor man vil kunne stemme), og i Barcelona til efteråret. Det er ikke til at standse!
Què són aquestes icones?
The Register publica ('Severe' OpenSSL vuln busts public key crypto) sobre el descobriment d'un seguit de vulnerabilitats a l'OpenSSL, que permet identificar una manera d'extreure la clau privada SSL mitjançant la creació de les fluctuacions en el subministrament d'energia i de la lectura mentre s'està xifrant de dades utilitzant la clau privada. En unes 100 hores poden trobar una clau de 1024 bits.
Què són aquestes icones?
 | |
|---|---|
 |  |
 | |
Un autèntic somni… una casa construïda a Costa Rica per l’arquitecte Gianni Botsford per al seu pare, que té una biblioteca de 16.000 llibres
Què són aquestes icones?
Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!
- Jupiter és un giny per a l’escriptori GNOME de gestió de l’energia. És senzill i ens permet controlar paràmetres la resolució i orientació de la pantalla, establir el rendiment o controlar alguns dispositius.
- Sabíeu que podeu configurar el Firefox per què faça servir el GMail o Yahoo com a gestors de correu quan feu clic a algun mailto.
- Interessantíssim article del Marc Belnzunces sobre quin navegador i sistema operatiu són millors per a l’ús del català.
- Mozilla ha presentat la segona alfa del Firefox 3.7. La interfície de linux ha sofert un canvi radical, ara és molt millor que abans, no el reconeixereu!.
- KDE SC 4.4 ha presentat una versió per a Windows (no puc evitar preguntar-me si el projecte de KDE Windows realment paga la pena).
- S’ha publicat Midori 0.2.3, un navegador gtk que fa servir webkit com a motor de renderització. És senzill, però potent.
- Existeix una extensió per a l’OpenOffice.org que ens permet traduir text només seleccionant-lo i fent clic. Es diu: TradutorOOoNote i està genial, però com que funciona per detecció automàtica, a mi no em detecta el català.
- Una de les novetats que vindrà amb GNOME3 serà el GNOME Activity Journal, que registrarà tot allò que anem fent amb l’ordinador. Ens permetrà això tornar enrere en el temps?.
- L’1 de març, Mark Shuttleworth va deixar de ser CEO d’Ubuntu, ara ho és una tal Jane Silber i sembla que donarà un punt de vista més empresarial a Ubuntu.
- Per acabar, Elive ha presentat la versió 2.0 després de dos anys de desenvolupament. És una distro lleugera que fa servir enlightenment per defecte.
Què són aquestes icones?
El racó de Xavi (enllaç a la entrada)
Vist a Scrabble, al blog El espíritu de los cínicos.
Què són aquestes icones?
Què són aquestes icones?
Tant de bo el Rhythmbox fora així (vist a omgubuntu):
![[Banshee_RythmBox_Re_Imagined_by_fibermarupok.jpg]](http://4.bp.blogspot.com/_FJH0hYZmVtc/S5EIP0sxDaI/AAAAAAAAGRM/Mhjgn5A0gnE/s1600/Banshee_RythmBox_Re_Imagined_by_fibermarupok.jpg)
Interfície proposada per al Rhythmbox (és un disseny)
Què són aquestes icones?
Però a més podem creuar fàcilment aquestes dades. Un aspecte a considerar important, des d'un punt de vista de dur a terme una política lingüística en aquest àmbit, és saber quins programes (navegador i sistema operatiu) tenen una major presència del català. On l'ús del català sigui major, aquests seran els programes que ens interessen estimular-ne l'ús, independentment de si tenen major o menor quota de mercat.
Dades de Softcatalà
Per fer aquesta anàlisi, utilitzaré les dades dels darrers 30 dies a Softcatalà: 643.000 usuaris únics i 1.410.000 visites. Uns grans nombres que poques web en català tenen, per la qual cosa tenen una bona representativitat. Convé saber que al voltant del 75% de visites a SC provenen de Catalunya, un 85% per al conjunt dels Països Catalans. Les dades generals d'audiència les trobareu en aquesta pàgina.
També cal tenir en compte que les dades de llengua a l'Analytics venen de la llengua definida al navegador, que pot ser independent de la llengua dels menús del navegador o el sistema operatiu. Al sistema Linux això està relacionat, ja que si triem el català al sistema operatiu, ens canviarà també la llengua definida al navegador (la que mira l'Analytics). En canvi, a Windows és independent, i és l'usuari qui ha de canviar manualment la llengua definida al navegador. Si es fa servir l'Internet Explorer, la llengua del navegador va lligada directament a la del sistema operatiu. En canvi, amb el Firefox en principi és independent, però està fortament condicionat per la llengua del Windows.
En definitiva, que tot i aquests condicionants, podem mirar d'intentar obtenir una idea clara de quins són els navegadors i sistemes opeatius que més estimulen l'ús del català a les TIC, entenent que l'usuari que té el català definit al navegador fa servir aquesta llengua normalment, a l'ordinador en general vull dir.
Navegadors
Comparem els navegadors disponibles en català (Firefox, Chrome i Internet Explorer), i com a control un navegador no disponible en català (Safari):
| Firefox | Chrome | IE Total | IE 8 | IE 7 | IE 6 | Safari* | |
| Català (%) | 25,7 | 11,7 | 5,2 | 4,4 | 5,5 | 6,7 | 12,17 |
| Espanyol (%) | 69,7 | 85,5 | 92,2 | 94,1 | 91,0 | 89,9 | 81,53 |
| Altres (%) | 4,6 | 2,9 | 2,6 | 1,5 | 3,5 | 3,5 | 6,3 |
1.- El Firefox és la millor opció per estimular l'ús del català, seguit pel Chrome i finalment per l'IE. Tanmateix, en tots ells el català és minoritari.
2.- Curiosament un navegador no disponible en català, el Safari de Mac, marca un major ús del català que no pas l'IE o el Chrome. El Safari no va lligat al Windows, possiblement marcant que el sistema lingüístic del Windows limita l'ús del català en aquest sistema, independentment del navegador. Això també ho mostra Linux, que acostuma a tenir el Firefox com a navegador predefinit i on el català té un ús clarament majoritari.
3.- A cada nova versió de l'Internet Explorer, el català perd un llençol.
La qual cosa mostra el fracàs de la política de paquets de català de Microsoft. Podem dir que el sistema multilingüe de Microsoft perjudica objectivament al català. De fet, és més favorable a l'ús del català a la xarxa un programa (Safari) i un sistema operatiu (Mac) que no estan pas en català, enfront de la traducció parcial al català del Windows.
Sistemes operatius
Ara mirem els sistemes operatius:
| Linux | Windows Total | Windows 7 | Windows Vista | Windows XP | Mac* | |
| Català (%) | 49,6 | 12,1 | 9,8 | 9,7 | 13,3 | 13,9 |
| Espanyol (%) | 29,9 | 85,1 | 87,9 | 87,7 | 83,8 | 79,4 |
| Altres (%) | 20,5 | 2,8 | 2,3 | 2,6 | 2,9 | 6,7 |
1.- El català és majoritari entre els usuaris de Linux, molt minoritari en la resta.
2.- A cada nova versió del Windows, el català per un llençol.
3.- El Mac, que no està disponible en català, te fins i tot un major ús del català per part de l'usuari que no pas el Windows.
4.- Novament, el sistema de paquet en català de Microsoft és un fracàs. Perjudica enorment al català, perquè el català s'utilitza socialment molt més que aquest 10% que marquen les darreres versions.
Conclusions generals
A partir de les dades d'audiència de Softcatalà, la conclusió és clara. La millor manera d'estimular l'ús del català a les TIC és estimular l'ús del Firefox i Linux. Fins i tot els Macs i el Safari, que no estan disponibles en català, tenen millor xifres d'ús del català que no pas el Windows.
Les empreses privades legítimament poden apostar per una determinada manera de fer, d'igual manera nosaltres podem apostar per allò que objectivament ens beneficia.
Què són aquestes icones?
Study of BlackBerry Proof-of-Concept Malicious Applications és un estudi sobre algunes proves de concepte de malware que ataca els telèfons mòbils Blackberry.
Què són aquestes icones?
[ComputerWorld] Typical Windows user patches every 5 days. Segons un estudi (The Security Exposure of Software Portfolios), els usuaris dels sistemes operatius Windows han d'aplicar pegats de seguretat cada cinc dies de mitjana… una tasca que ni el més conscienciat fa amb aquesta assiduïtat. La raó: no només el gran nombre de vulnerabilitats de seguretat, sinó també l'enorme quantitat de programes que hi ha instal·lat als PC d'usuari final.
Què són aquestes icones?
Aquells qui vulgueu provar els nous temes que s’han preparat per a Ubuntu Lucid teniu a continuació una guia pas a pas per fer-ho. Cal dir que s’ha d’instal·lar el motor murrine per tal de poder fer-los servir. Teniu les instruccions originals en anglès a WebUpd8 (que són els que bàsicament més al dia han estat respecte a tot això).
Instal·lació del motor murrine
A Karmic cal afegir el següent repositori:
sudo add-apt-repository ppa:suraia/ppa
I seguidament actualitzar i instal·lar el paquet:
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
sudo apt-get install gtk2-engines-murrine
Un cop fet això ja podreu baixar-vos els dos paquets necessaris per tindre el tema:
Després ja podreu triar el tema a Sistema > Preferències > Aparença:
Selecció del tema Ambiance (fosc)
Jo he hagut de reiniciar l’escriptori (eixir i tornar a entrar) per tal que es veiera bé. El resultat final he d’admetre que és fantàstic:
Escriptori amb el nou tema Ambiance
Què són aquestes icones?
En un inici, amb la reforma de la Meridiana de fa més d'una dècada a les àmplies voreres es van deixar un espai pel carril bici. Havia la carretera, l'espai pel carril bici (a l'alçada de la vorera) i a continuació la filera d'arbres, senyals, bancs, etc, i posteriorment l'àmplia vorera pels vianants.
Però poc després van plantar-hi a sobre del carril bici parades autobus amb sostre, directament enmig del carril bici i prou. Posteriorment lavabos pels conductors. Quan es va fer la reforma de l'intercanviador de la Sagrera, els arquitectes van ignorar el carril bici i aquest va quedar completament tallat (banda mar) per l'entrada del metro i l'ascensor. Posteriorment el nou resposanble de la bici Narvàez (PSC), que substituïa al Portabella (ERC), va decidir pintar dues ratlles parel·leles que esquivessin els obstacles posats enmig del carril bici, de manera que el nou carril bici va pel mig de la vorera dels vianants (vegeu segon vídeo). Vianants que òbviament caminen pel mig del carril bici, de la vorera, amb el perill, incomoditats, ensurts i insults que comporta diàriament. Pur conflicte vianants-ciclistes provocat per l'Ajuntament de Barcelona.
I si ja havies d'anant fent ziza-zagues per esquivar els obstacles d'un carril bici dissenyat rectilini, amb el canvi de contenidors a Barcelona la cosa ha assassinat definitivament amb la continuïtat del carril bici de la Meridiana. RIP carril bici de Meridiana. Perquè cap persona mínimanet intel·ligent es pensarà que els ciclistes faran aquestes mini ziga-zagues cada 2 per tres. Els ciclistes tiren directament per l'àmplia vorera a entre 15 i 25 km/h, un autèntic perill.
Més contenidors:
I això és la banda mar, que la banda muntanya encara està pitjor. Hi ha trams on han posat els contenidors i encara no han repintat la nova ziga-zaga. Però com veureu al final d'aquest segon vídeo, d'un dia per l'altre et trobes que han repintat el carril bici. Cal dir que vaig molt lent amb la bici, no a la velocitat normal.
Total, que si jo fos l'amo del Tibidabo, em preocuparia. Qui vol anar a un parc d'atraccions si pots agafar la bici i anar per la muntanya russa del carril bici de la Meridiana?
Una cosa és ser socialista i una altra ser imbècil. En aquest cas és socialisme i imbecilitat unides. Perquè els gestors socialistes de l'Ajuntament de Barcelona insulten als ciutadans de la ciutat?
Què són aquestes icones?
“La maleta sarda”
Poques vegades em passa que la lectura d’una novel·la se’m fa pesada i llarga, fins i tot avorrida. És el cas d’aquest llibre.
He hagut de fer esforços per tal de poder arribar al final… i, sincerament, fa tants dies que la vaig començar i he anat tant lent en llegir-la, que se’m fa difícil explicar res de l’argument. I si després de tot això, en arribar al final el trobes fluix i decebedor, la sensació final és d’enganyifa per haver fet l’esforç d’intentar acabar-lo.
El text l’he trobat excessivament carregat i pesat. Sincerament, les descripcions són tan recarregades i llargues que, en llegir el colofó final d’agraïments acabes pensat que la única raó de d’escriure tants detalls es voler demostrar que l’autora ha estat visitant l’illa de Sardenya fent de turista.
En Joan Puig, l’autor del Gazophylacium, que també l’ha estat llegint, il·lustrava aquest continuo desig d’omplir la novel·la de paraules i paraules de forma innecessària. A la pàgina 187 l’autora fa una referència a la novel·la “El pèndol de Foucault” d’Umberto Eco. Però com dir el títol segurament l’autora pensarà és quelcom a l’abast de qualsevol persona, dedica onze línies a explicar-ne l’argument (cent catorze paraules per evitar escriure les quatre paraules del títol)… i sense que aquesta explicació aporti absolutament res al context. I això es una tendència general arreu del llibre. El Joan no m’ha dit si finalment l’ha acabada ni que pensa sobre la novel·la (si li ve de gust, ja ho dirà als comentaris).
En resum i per dir-ho clarament: és el pitjor llibre que he llegit en molts mesos. No el recomano a ningú.
De la contraportada
Manu Uriarte, dedicat a la compravenda de llibres antics, viatja a Perpinyà per trobar-se amb en Ferdinand Torrentà, un bon client que li ha escrit una carta on afirma tenir en el seu poder un singular i valuós exemplar publicat el 1502 pel conegut tipògraf Hans Rosenbach. Però el vell Torrentà no es presenta a la cita i en Manu va a buscar-lo a casa seva: en arribar-hi, se’l troba assassinat i la casa escorcollada. Algú hi busca alguna cosa. Aterrit, Manu recull alguns llibres i, amb les claus de la casa, fuig de Perpinyà. La trucada de l’advocat d’en Torrentà, una maleta plena de documents en sard i la fotografia d’un home enigmàtic anomenat Malvaggio, portaran Manu a viatjar fins a l’illa de Sardenya, al cor de la Barbàgia, on descobrirà que el seu client guardava un misteriós secret… Com més estira el fil, més s’embulla la troca.
Títol: “La maleta sarda“
Autora: Margarida Aritzeta
Columna edicions
Primera edició, gener del 2010
404 pàgines
ISBN 978–84-664‑1095-3
Preu: 18,50 €
Què són aquestes icones?
Què són aquestes icones?
Ja és oficial: si fins ara només es podia aplicar el paquet LIP per traduir –parcialment– el Windows 7 al català en l'edició de 32-bit, ara també hi ha la versió per a l'edició de 64-bit.
Què són aquestes icones?
Esperem que a la bombolla d'Espanya li surti un altre gra que acabi saltant: Catalunya. Millor veure'l a pantalla sencera. Gràcies al Pep Gasol per recomanar-me'l.
Què són aquestes icones?
A continuació us deixo una captura de pantalla:
El nou tema destaca per utilitzar colors grisos/veixos que són més suaus per la vista.
Què són aquestes icones?
El proper dissabte 6 de març Sant Andreu Decideix celebrarà a La Lira (C/Coroleu 15) la primera reunió de treball, l'objectiu de la qual és aplegar totes les persones i entitats interessades a realitzar al Districte de Sant Andreu la consulta per la independència que es va iniciar Arenys de Munt el passat setembre.
Un cop es va constituir Sant Andreu Decideix en assemblea el passat 22 de febrer, aquesta primera reunió servirà per definir un primer organigrama de funcionament. En aquest sentit, s'hi formaran les primeres comissions de treball, on els voluntaris es podran adscriure per començar a fer feina. La trobada és oberta a tothom.
La reunió comptarà amb l'assistència de Josep Manel Ximenis i Joan Contijoch, que exposaran la seva experiència en l'organització de les consultes per la independència a Arenys de Munt i Sant Cugat.
Ordre del dia
9.30-10.00h: Inscripcions i acreditacions.
10.00-11.00h: Presentació de les propostes d'organigrama i esmenes. Acord d'un primer organigrama de treball. A càrrec de Jaume Domènech i Marc Belzunces.
11.00-11.30h: Descans.
11.30-12.30h: Experiències prèvies d'organització. A càrrec de Josep Manel Ximenis i Joan Contijoch.
12.30-13.30h: Reunió de les Comissions de Treball acordades.
13.30-14.00h: Conclusions i cloenda de la reunió de treball.
Així doncs, com a membres actius socials que sou, ens agradaria comptar amb la vostra participació a la reunió del 6 de març per iniciar un camí que hem d’emprendre junts, amb tota la pluralitat del nostre poble, amb tota la força de la nostra raó i amb tot el nostre dret com a ciutadans.
Atentament,
Comissió Organitzadora Interina de Sant Andreu Decideix
La Comissió és formada per entitats, col·lectius i persones a títol individual l'objectiu únic de la qual és organitzar la reunió del 6 de març.
Podeu obtenir més informació al web http://santandreudecideix.blogspot.com o escrivint un correu electrònic a santandreudecideix@gmail.com.
Dades:
Dissabte 6 de març.
La Lira (Carrer Coroleu, 15).
Aforament: 200 persones.
9.30-10.00h: Inscripcions i acreditacions.
10.00h-11.00h: Presentació de les propostes d'organigrama i esmenes.
11.00-11.30h: Descans.
11.30-12.30h: Experiències prèvies d'organització.
12.30-13.30h: Reunió de les Comissions de Treball acordades.
13.30-14.00h: Conclusions i cloenda de la reunió de treball.
Documentació
És convenient que els assistents a l'assemblea estiguin familiaritzats amb els següents documents:
Document marc organitzatiu de Barcelona Decideix (pdf)
Protocol organitzatiu general de la Coordinadora Nacional (pdf)
Si és possible, es convenient que els dugueu impresos, ja que només es lliurarà una versió reduïda del document de Barcelona Decideix (l'organigrama de Districte amb les esmenes a plantejar).
Què són aquestes icones?
Com dic sovint a les presentacions públiques que faig, el programari lliure ens proporciona la llibertat de tenir-lo en català, però ho hem de fer nosaltres (com la majoria de resta de comunitats lingüístiques). Si voleu posar el vostre granet de sorra en la utilització de la llengua catalana, col·laborar amb l'equip de traducció al català de l'OpenOffice.org és una contribució molt significativa. És el programa amb més descàrregues a Softcatalà, vora 200.000 anuals, i s'utilitza als sistemes educatius d'arreu dels Països Catalans. Només us heu d'apuntar a la llista de correu del projecte.
Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.2
L'OpenOffice.org és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.2 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.
El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. La versió 3.2 de l'OpenOffice.org inclou les següents novetats.
A nivell general s’ha millorat la importació de documents amb formats propietaris així com el suport per a postscript amb tipus de lletra opentype. Quant a les millores concretes de cada programa del paquet , l’únic canvi al Writer és que l’exportació a mediawiki ara serà una extensió; el Calc ha obtingut moltes millores de funcionament, a l’igual que la resta d’aplicacions.
Teniu més informació a:
- Projecte de catalanització
- Baixada de la darrera versió en català
- Pàgina amb el llistat complet de canvis
Traducció imcompleta
Aquesta versió de l'OpenOffice.org 3.2 no es trobarà completament traduïda al català. Tot i que la traducció es troba al 92%, el complex procés de creació dels paquets finals no ha permès a l'equip tenir el temps suficient per comprovar si la traducció s'havia integrat correctament, per la qual cosa alguns menús interns del programa es mostraran en anglès en aquesta versió. Per descomptat, això no afectarà de cap manera al correcte funcionament del programa.
Crida a la participació
El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l’OpenOffice.org i esteu interessats en ajudar amb el projecte, no dubteu en passar-vos per la pàgina del projecte de l’OpenOffice.org a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per a involucrar-vos en el projecte. Probablement l’OpenOffice.org sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa
per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic
relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la
traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més
informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al
català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
Què són aquestes icones?
Addict-o-matic genera automàticament una web que recull tots els temes que tracten les diferents webs i serveis d'informació, actualitzant-la en temps real: Twitter, Bing, Google, Google Blog, YouTube, Digg, Friendfeed, Bloglines, Truveo, Tweetmeme, Wordpress.com, Flickr, Wikio, Yahoo!
Per exemple, si cerquem Terrassa, el resultat és això:
Tot allò que es tracta sobre Terrassa, generat automàticament amb Addictomatic
Què són aquestes icones?
[The Washington Post] White House declassifies outline of cybersecurity program. L'administració nord-americana presenta els grans trets del seu programa de ciberdefensa: The Comprehensive National Cybersecurity Initiative.
Què són aquestes icones?
Què són aquestes icones?
