“Reading”. Història de la lectura a Harvard

Reading és una exposició sobre la història intel·lectual, cultural i política de la lectura tal i com queda reflectida a la biblioteques de Harvard.

  Què són aquestes icones?

El Crist en Majestat de l'absis de Sant Climent de Taüll, una de les obres mestres del romànic europeu

El MNAC publica a Internet algunes de les obres mestres del seu fons, des del romànic a l'art modern i des de la numismàtica a la fotografia passant pels dibuixos, gravats i cartells.

  Què són aquestes icones?

Comodo Dragon és un navegador web basat en Chromiun dissenyat per oferir la màxima seguretat:

• Millores respecte a la privadesa
• Fàcil identificació dels certificats SSL
• Ràpid accés a les web
• Major estabilitat i menor requeriment de memòria
• Modalitat "incognito"

L'he trobat a partir d'aquesta notícia de Netcraft (New browser reports over half of SSL sites are unsafe), que avisa quan els certificats SSL d'un servidor no han passat un procés de validació.

El navegador Comodo Dragon està disponible per a Windows.

  Què són aquestes icones?

[darkReading] Top Google Search Items Under Siege. Verificant els resultats que dóna Google a les 300 cerques més populars dels dies 7 i 8 de març (inclosa la "what time do the oscars start 2010"), SonicWALL ha trobat 6.600 URL malèvoles. I això comptant que Google és força agressiva contra en la detecció d'aquesta activitat!

  Què són aquestes icones?

• "Thunderbird 3.0.3 Now Available" - Mozilla Messaging
• notes de la versió

• Thunderbird 3.0.2: Windows, Linux, Mac OS X

  Què són aquestes icones?

De fa força temps, molts usuaris demanen que hi hagin versions de 64 bits del Firefox a la plataforma Linux. Tal i com podem seguir en aquest informe, cada vegada és una realitat més propera. Per exemple, ja podeu provar algunes compilacions de desenvolupament (en-US) de la darrera versió 3.6.

Per altra banda, si proveu de trobar una versió actual de 64 bits, molt possiblement i equivocadament com jo, haureu anat a parar al projecte Swiftfox. Aquest ofereix versions optimitzades per als sistemes Linux però, tal i com s'assenyala a la Viquipèdia, els binaris continuen essent de 32 bits tot i que es parli d'AMD64. Un altre projecte, Autofox, sembla que actualment està abandonat. Així doncs, per poder gaudir de versions estables encara ens tocarà esperar…

llegeix més

  Què són aquestes icones?

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però l’F-Spot és un gestor de fotografies que no em convenç gens ni mica: no m’agrada l’organització de les seccions, té uns quants bugs sense solucionar i… no sé, bàsicament no em convenç. Shotwell està programat amb Vala, una pseudo-alternativa a Mono (pels puritans).

Farà cosa d’una setmana vaig llegir un article a WebUpd8 que parlava de Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. El que més m’agrada d’aquest programa és que funciona ràpid i té les quatre eines bàsiques que com a usuari necessite. Ací teniu una captura:

Finestra principal del Shotwell

Instal·lació

Existeixen paquets precompilats per Ubuntu i Fedora (a Fedora el teniu als repositoris, tot i que es recomana compilar des de les fonts, ja que la versió dels repositoris és una mica antiga). També existeix una versió per a Windows en estat alfa (no permet la importació des de càmeres o penjar fitxers als diferents serveis web). Per a Ubuntu, afegiu el següent ppa:

sudo add-apt-repository ppa:yorba/ppa

sudo apt-get update && sudo apt-get install shotwell

Potser us interessa llegir una miqueta sobre Vala. He trobat un article interessant que parla sobre Vala com a alternativa a Mono.

• Enllaç | Pàgina oficial de Shotwell

  Què són aquestes icones?

• Hitachi: Drive Fitness Test
• Samsung: HUtil
• Seagate: Seatools
• Western Digital: Data Lifeguard Diagnostics

Com alternativa genèrica hi ha el DBan.

Vist a Leave No Trace: How to Completely Erase Your Hard Drives, SSDs and Thumb Drives, on també trobareu indicacions per esborrar les memòries USB o els discos SSD.

  Què són aquestes icones?

“Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922–1923)” — Bonaventura Ubach

L’octubre de l’any passat, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat va publicar, per primera vegada, el “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq”.

Es tracta del diari, escrit a mitjans de la dècada dels anys 50 de segle passat, de l’estada de quinze mesos feta pel monjo de Montserrat Bonaventura Ubach a l’actual Iraq.

Era el segon llibre sobre viatges fets per aquest monjo –que alguns mitjans de comunicació de Barcelona han batejat com l’Indiana Jones de Montserrat– a l’Orient Mitjà. El primer llibre, “El Sinaí” fou inicialment publicat el 1913 i va haver d’esperar 42 anys per a veure una segona edició, ampliada.

Amb el dietari del viatge a l’Iraq només ha fet falta uns quatre mesos, ja que amb data febrer del 2010, ha sortit la segona edició del llibre.

Es tracta, segons indica la pàgina de dades del llibre, d’una edició revisada del text publicat a finals d’any passat. He fet una comparació a primer cop d’ull de les dues edicions, passant les pàgines costat per costat i només he sabut detectar-ne un canvi a la presentació de Damià Roure: un títol passa de ser “Estada a Roma” a “Estada a Roma (1926) i a Tel Aviv (1947)”…  Si hi ha més canvis, a primer cop d’ull no els he sabut veure.

Si encara no l’heu llegit, us el recomano vivament. És un excel·lent llibre de viatges que ens transporta a un món avui totalment desaparegut, escrit d’una forma magistral.

Títol: “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922–1923)“
Autor: Bonaventura Ubach
Edició a cura de Damià Roure
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Segona edició, revisada febrer del 2010
194 pàgines
ISBN 978–84–9883–250–1
Preu: 24,00 €

  Què són aquestes icones?

This morning I attended a conference of Dr. Lars Jermiin and, in order to illustrate the statistics behind evolutionary models, he introduced to the public a quotation of the former United States Secretary of Defense. I think this deserves a place in our popular cultural imaginary:

As we know,
There are known knowns.
There are things we know we know.
We also know
There are known unknowns.
That is to say
We know there are some things
We do not know.
But there are also unknown unknowns,
The ones we don't know
We don't know.

D.H. Rumsfeld

• Reference in Wikipedia

llegeix més

  Què són aquestes icones?

 El programa de TV3 Sense ficció va emetre un documental sobre el cotxe elèctric EV1. El documental portava per nom Qui va matar el cotxe elèctric i explicava la història d'un cotxe elèctric que es va presentar General Motorls l'any 1990. El cotxe va tenir molta acceptació, però GM només en va constuir poc més d'un miler i només el deixava en règim de leasing. No es podia comprar. Deu anys més tard, GM va deixar de produir-lo i va retirar tots els cotxes que estaven en circulació. Els propietaris es van queixar, però no va haver res a fer.

El documental explica també que el cotxe elèctric que funciona amb bateries i que es carrega, connectant-lo a la xarxa elèctrica, va ser una realitat, però no va interessar als constructors de vehicles. En canvi els constructors de vehicles van proposar construir cotxes impulsats per hidrogen i van substituir els vells cotxes elèctrics per els nous prototips d'hidrogen. El problema és que els nous cotxes amb hidrogen encara són molt cars, la tecnologia encara s'ha de millorar perquè surti a compte i no hi ha cap xarxa d'abastament com sí es tenia amb els cotxes elèctrics. Amb tot es preveu que encara passin molts anys abans els cotxes d'hidrogen siguin una realitat.

El documental no està disponible al servei 3alacarta de TV3 perquè no tenen els drets. Tot i així la història està ben explicada a la Viquipèdia, on també hi ha informació del documental original. Si voleu veure el documental als comentaris del bloc trobareu diversos enllaços.

  Què són aquestes icones?

[El País] Google incluye a España en la lista de países censores de Internet. La raó per incloure'l a la llista de països censors, al costat de la Xina i l'Iran: un jutjat de Barcelona va dictar que s'havia de tallar l'accés a dos blocs que demanaven el boicot a productes catalans. Aquests blocs estavan dins del servei de blocs gratuïts de Google, blogspot.com.

  Què són aquestes icones?

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

• 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
• 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

• Enllaç | Article original amb els tests

  Què són aquestes icones?

El rei Martí I al rotlle genealògic de Poblet. Facsímil d’Ismael Balañà

Dilluns vinent, 15 de març a les 19.00 hores, dins el cicle de conferències “Martí l’Humà i les formes artístiques (1356–1410)”, organitzat per l’associació “Amics de l’Art Romànic” (societat filial de l’IEC) amb motiu del 6è centenari de la mort de Martí l’Humà, el Dr. Joaquín Yarza Luaces pronunciarà la conferència “Los libros del rey”.

La cita és a les 19.00 hores a la sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).

  Què són aquestes icones?

Demà es presenta a Barcelona el llibre “Els oficis de la tipografia. La impremta Pal·las AG”, que tracta de la història d’una de la Impremta Pal·las Arts Gràfiques.

L’acte es farà a la Llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes 654, Barcelona), a les 19.30 hores, i comptarà amb la presència de l’escriptor Ignasi Riera.

  Què són aquestes icones?

Fotografies per satèl·lit d'ahir dimarts, després de la nevada de dilluns. N'hi ha dues, la primera a les 12.19 (11.19 hora solar):

Catalunya nevada, el 9 de març del 2010 a les 12.19

i la segona a les 14.00 hores (13.00 hora solar):

Catalunya nevada el 09 de març del 2010 a les 14.00 hores

Com a comparació, la fotografia del dia 6 de març:

Catalunya des del satèl·lit el 6 de març

  Què són aquestes icones?

Manuscrit de l'article de 1905 on Albert Einstein presentava la teoria de la relativitat

[El País] El manuscrito original de la teoría de la relatividad se muestra por primera vez en público. Fins al 27 de març (i només 3 hores cada dia) es pot visitar a Israel el manuscrit de l'article escrit el 1905 per Albert Einstein on es formulava la teoria general de la relativitat. És la primera vegada que s'exposa al públic.

  Què són aquestes icones?

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

• Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
• Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
• GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
• Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
• El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

• Article de la wikipedia sobre Mono (anglès)
• Projecte Mono
• Per què no s’ha de fer servir Mono (article de l’FSF)
• Llistat d’algunes de les aplicacions que s’han fet amb Mono
• Why mono doesn’t suck

  Què són aquestes icones?

e-Books de col·lecció

Fotografia utilitzada pel “The New York Times” diumenge passat un petit (i divertit) assaig sobre el col·leccionisme de llibres electrònics.

  Què són aquestes icones?

Quinze anys del dia en que ens vas deixar… I com a record, aquesta sensacional interpretació de l'"Homenatge a Teresa":

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.

  Què són aquestes icones?

PaperAntic, XIV convenció del col·leccionisme a Barcelona

Aquest cap de setmana, del dijous 11 i fins diumenge 14, catorzena edició de Paperantic.

La temàica que hi predomina és el col·leccionisme (especialment, les postals), però sempre hi ha alguna parada que en té llibres antics a la venda.

Se celebrarà a les Cotxeres de Sants (al carrer de Sants 79 de Barcelona). No he trobat confirmació de l’horari, però en edicions anterior era de dijous a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. El diumenge, l’horari serà de 10.30 a 14.30 hores.

L’entrada és lliure.

  Què són aquestes icones?

[Panda Research Blog] Vodafone distributes Mariposa botnet (per cert, els de Panda gasten un anglès força macarrònic al seu bloc).

  Què són aquestes icones?

Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra

Segons expliquen a “A mais antiga biblioteca pública no país” (traducció automàtica amb Google Translate), la Biblioteca General de la Universitat de Coïmbra, a la població portuguesa de Coïmbra, sobre una exposició que la presenta no només com la biblioteca pública més antiga del país lusità, sinó fins i tot com la biblioteca pública més antiga del món.

D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.

Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.

Gràcies a la Lectora Corrent per fer-me arribar l’enllaç.

  Què són aquestes icones?

Codi font del NCSA Mosaic, el primer navegador gràfic per a la web… i del que han evolucionat la resta (directament, com l'Internet Explorer que va ser desenvolupat a partir del codi font del Mosaic o indirectament, com el Firefox… creat pels mateixos programadors però partint de zero).

  Què són aquestes icones?

Sant Llorenç del Munt: la nevada del 8 de març del 2010

M'envien aquesta fotografia de la nevada d'ahir dilluns a Sant Llorenç del Munt… no sembla pas que hi hagi molta neu.

  Què són aquestes icones?

Explicació del Planeta dels símis:

  Molta gent no sap que la pel·lícua el Planeta dels símis té 5 parts, i que explica una història circular que va des de 1972 i 3955 !
 

Diagrama de la línia del temps a la triologia Retorn al futur:

  Què són aquestes icones?

A Must-Have Windows Software (or Windows Programs that I use) hi trobareu una bona recomanació d'aplicacions Windows que es poden considerar imprescindibles.

Entre les que es citen jo sóc usuari de:

• Total Comander
• TrueCrypt
• PuTTY
• WinSCP (encara que moltes vegades ho faig més ràpid amb el pscp
• VMWare Workstation
• Tclock2. En el meu cas, la configuració de la data és ddd, dd MMM|HH:mm:ss|

Entre els que no es citen hi ha l'UltraEdit… i vull provar alguns programes dels aconsellats (com ara ClipX).

  Què són aquestes icones?

Com progressem. A l’edat mitjana, m’haurien cremat viu; avui dia, s’acontenten de cremar els meus llibres

Fina ironia en aquesta citació atribuïda a Sigmund Freud arran de la crema de llibres realitzades per les joventuts del partit Nazi l’any 1933.

  Què són aquestes icones?

Ja fa un temps que vaig veure la pel·lícula Primer en i quan la vaig acabar vaig tenir la sensació que no l'havia acabat d'entendre gens ni mica.

Doncs bé, un amic meu em va recomanar que la tornés a veure, però aquesta vegada amb l'ajuda d'una guia per no perdre's en els viatges en el temps. Ara crec que puc dir que finalment l'he entesa. Tot i que em sembla a mi que la pel·lícula està mal explicada, ja que es passen una hora per explicar la meitat de la història, i amb només 15 minuts el narrador de la pel·lícula  explica més o menys l'altra meitat de la història. Haurien d'haver retallat més de la primera part i posat més imatges de la segona, perquè és impossible sobreentendre tot el què està passant. 

  Què són aquestes icones?

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

  Què són aquestes icones?

La “Dansa de la mort” de Verges és una representació que es realitza a la processó de Dijous Sant a la població empordanesa de Verges. L’any passat, el diari boston.com utilitzava una fotografia d’aquesta peculiar processó per il·lustrar la celebració de la Setmana Santa a Europa.

Antoni Bulbena i Tosell, de qui fa uns dia ens parlava el Gazophylacium (“L’extravagant lexicògraf Antoni Bulbena i Tosell”) i del que avui també en parla el Piscolabis Librorum sobre les seves publicacions de contingut eròtic (“L’erotisme bibliòfil català, Antoni Bulbena i Tosell”), va publicar l’any 1903 el llibre “La dança de la mort. Cobles devotes”.

És una edició de tiratge reduït (segons la justificació d’impressió només es publicaren 300 exemplars en paper setinat i 35 exemplars addicionals en paper de fil, numerats), que prenent com a base un manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca de l’Escorial, documenta els passos de la processó:

Ací comença la dança general, en la qual tracta com la Mort diu e avisa a totes les criatures que posen esment en la brevetat de lur vida,  que no-n facen major cabal d’aquell que ella mereix. E aximateix los diu e rquier que vegen o ogen bé çò que los savis prehicadors los diuen e amonesten en cascun jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En aprés, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vinguen de lur bon grat o contra la lur voluntat.”

Google ens ha fet l’enorme favor de digitalitzar l’exemplar que es conserva a la Harvard University de Cambridge, al costat de Boston (això tanca el cercle amb la notícia abans comentada del boston.com).

D’aquesta digitalització he recuperat els següents gravats representatius de la Dansa de la Mort:

  Què són aquestes icones?

[darReading] Core Security Labs researcher releases code for spear phishing attacks on Twitter. A la conferència RSA, presentada una eina que permet distribuir malware a través de diverses xarxes socials (de moment Twitter):

Pedro Varangot, a security researcher with Core Security Labs, says the group wrote the tool as a way to demonstrate and test for how social networks can be used for spear phishing. The initial version executes attacks on Twitter, but Varangot says it can be extended to work against Facebook and other social networks. The tool is based on Core's Exomind, an experimental Python-based framework written to test social network, search engines, and instant messaging attacks.

  Què són aquestes icones?

Valerio Evangelisti és un prolífic autor italià especialitzat en novel·la històrica, que ha utilitzat la figura de Nicolau Eimerich (o Nicolas Eymerich, tal com l’escriu ell), un dominic nascut a Girona el 1320 i mort el 1399, que va ser l’Inquisidor General de la Corona d’Aragó durant la segona meitat del segle XIV i autor del Directorium Inquisitorum, el manual de l’inquisidor.

Evangelisti presenta a un personatge cruel i despietat en lluita incansable contra qualsevol amenaça als principis de l’església catòlica, especialment les que tenen un origen sobrenatural. És un personatge d’una elevada cultura i amb una gran capacitat per preveure les conseqüències de les seves accions.

En aquestes novel·les, Eimerich investiga els fenòmens sobrenaturals que es produeixen arreu l’Europa medieval, tot prenent part en els principals esdeveniments històrics.

En total, fins a la data hi ha nou títols de la sèrie Eimerich:

• Nicolas Eymerich inquisitore (1994)
• Le catene di Eymerich (1995)
• Il corpo e il sangue di Eymerich (1996)
• Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996)
• Cherudek (1997)
• Picatrix, la scala per l’inferno (1998)
• Il castello di Eymerich (2001)
• Mater Terribilis (2002)
• La luce di Orione (2007)

Nicolas Eymerich inquisitore (1984)	Le catene di Eymerich (1995)	Il corpo e il sangue di Eymerich (1996)
Il mistero dell’inquisitore Eymerich (1996)	Cherudek (1997)	Picatrix, la scala per l’inferno (1998)
Il castello di Eymerich (2001)	Mater Terribilis (2002)	La luce di Orione (2007)

De tots aquests títols, només hi ha la traducció al castellà dels tres primers: Nicolás Eymerich, inquisidor (Mondadori 1999), Las cadenas de Eymerich (Grijalbo 2000, Circulo de Lectores 2001) i El cuerpo y la sangre de Eymerich (Grijalbo 2001). També han estat traduïts algunes novel·les al francès (les cinc primeres), al portuguès (la primera), a l’alemany (les tres primeres). No n’hi ha cap traduïda al català.

També he trobat una tesina de llicenciatura sobre la reconstrucció històrica feta en aquestes novel·les: I due volti di Nicolas Eymerich: ricostruzione storica e fiction nei romanzi di Valerio Evangelisti.

No n’he llegit cap d’aquestes novel·les, però tot això m’ha obert la curiositat… com el meu nivell d’italià és molt baix, miraré d’aconseguir aquestes traduccions al castellà. No n’espero gran cosa, però serà com a mínim curiós.

  Què són aquestes icones?

Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.

Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.

Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.

• Enllaç | Pàgina oficial
• Descàrrega | Tintii en tar.bz2 | Paquet deb per a ubuntu 32 bits

Pau caminant per París

  Què són aquestes icones?

Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…

  Què són aquestes icones?

The Register publica ('Severe' OpenSSL vuln busts public key crypto) sobre el descobriment d'un seguit de vulnerabilitats a l'OpenSSL, que permet identificar  una manera d'extreure la clau privada SSL mitjançant la creació de les fluctuacions en el subministrament d'energia i de la lectura mentre s'està xifrant de dades utilitzant la clau privada. En unes 100 hores poden trobar una clau de 1024 bits.

  Què són aquestes icones?

Un autèntic somni… una casa construïda a Costa Rica per l’arquitecte Gianni Botsford per al seu pare, que té una biblioteca de 16.000 llibres

  Què són aquestes icones?

Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!

• Jupiter és un giny per a l’escriptori GNOME de gestió de l’energia. És senzill i ens permet controlar paràmetres la resolució i orientació de la pantalla, establir el rendiment o controlar alguns dispositius.
• Sabíeu que podeu configurar el Firefox per què faça  servir el GMail o Yahoo com a gestors de correu quan feu clic a algun mailto.
• Interessantíssim article del Marc Belnzunces sobre quin navegador i sistema operatiu són millors per a l’ús del català.
• Mozilla ha presentat la segona alfa del Firefox 3.7. La interfície de linux ha sofert un canvi radical, ara és molt millor que abans, no el reconeixereu!.
• KDE SC 4.4 ha presentat una versió per a Windows (no puc evitar preguntar-me si el projecte de KDE Windows realment paga la pena).
• S’ha publicat Midori 0.2.3, un navegador gtk que fa servir webkit com a motor de renderització. És senzill, però potent.
• Existeix una extensió per a l’OpenOffice.org que ens permet traduir text només seleccionant-lo i fent clic. Es diu: TradutorOOoNote i està genial, però com que funciona per detecció automàtica, a mi no em detecta el català.
• Una de les novetats que vindrà amb GNOME3 serà el GNOME Activity Journal, que registrarà tot allò que anem fent amb l’ordinador. Ens permetrà això tornar enrere en el temps?.
• L’1 de març, Mark Shuttleworth va deixar de ser CEO d’Ubuntu, ara ho és una tal Jane Silber i sembla que donarà un punt de vista més empresarial a Ubuntu.
• Per acabar, Elive ha presentat la versió 2.0 després de dos anys de desenvolupament. És una distro lleugera que fa servir enlightenment per defecte.

  Què són aquestes icones?