vantar-se
Mode indicatiu
Present
jo | vanto (cent.), vante (val.), vant (bal.) |
---|---|
tu | vantes |
ell, ella, vostè | vanta |
nosaltres | vantem, vantam (bal.) |
vosaltres, vós | vanteu, vantau (bal.) |
ells, elles, vostès | vanten |
Perfet
jo | he vantat |
---|---|
tu | has vantat |
ell, ella, vostè | ha vantat |
nosaltres | hem vantat |
vosaltres, vós | heu vantat |
ells, elles, vostès | han vantat |
Imperfet
jo | vantava |
---|---|
tu | vantaves |
ell, ella, vostè | vantava |
nosaltres | vantàvem |
vosaltres, vós | vantàveu |
ells, elles, vostès | vantaven |
Plusquamperfet
jo | havia vantat |
---|---|
tu | havies vantat |
ell, ella, vostè | havia vantat |
nosaltres | havíem vantat |
vosaltres, vós | havíeu vantat |
ells, elles, vostès | havien vantat |
Passat simple
jo | vantí |
---|---|
tu | vantares |
ell, ella, vostè | vantà |
nosaltres | vantàrem |
vosaltres, vós | vantàreu |
ells, elles, vostès | vantaren |
Passat perifràstic
jo | vaig vantar |
---|---|
tu | vas (vares) vantar |
ell, ella, vostè | va vantar |
nosaltres | vam (vàrem) vantar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) vantar |
ells, elles, vostès | van (varen) vantar |
Passat anterior
jo | haguí vantat |
---|---|
tu | hagueres vantat |
ell, ella, vostè | hagué vantat |
nosaltres | haguérem vantat |
vosaltres, vós | haguéreu vantat |
ells, elles, vostès | hagueren vantat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver vantat |
---|---|
tu | vas haver vantat |
ell, ella, vostè | va haver vantat |
nosaltres | vam haver vantat |
vosaltres, vós | vau haver vantat |
ells, elles, vostès | van haver vantat |
Futur
jo | vantaré |
---|---|
tu | vantaràs |
ell, ella, vostè | vantarà |
nosaltres | vantarem |
vosaltres, vós | vantareu |
ells, elles, vostès | vantaran |
Futur perfet
jo | hauré vantat |
---|---|
tu | hauràs vantat |
ell, ella, vostè | haurà vantat |
nosaltres | haurem vantat |
vosaltres, vós | haureu vantat |
ells, elles, vostès | hauran vantat |
Condicional
jo | vantaria |
---|---|
tu | vantaries |
ell, ella, vostè | vantaria |
nosaltres | vantaríem |
vosaltres, vós | vantaríeu |
ells, elles, vostès | vantarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) vantat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) vantat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) vantat |
nosaltres | hauríem (haguérem) vantat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) vantat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) vantat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vantar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | vanti, vante (val.) |
---|---|
tu | vantis, vantes (val.) |
ell, ella, vostè | vanti, vante (val.) |
nosaltres | vantem |
vosaltres, vós | vanteu |
ells, elles, vostès | vantin, vanten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) vantat |
---|---|
tu | hagis (hages) vantat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) vantat |
nosaltres | hàgim (hàgem) vantat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) vantat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) vantat |
Imperfet
jo | vantés, vantara (val.), vantàs (val., bal.) |
---|---|
tu | vantessis, vantares (val.), vantassis (bal.), vantesses, vantasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | vantés, vantara (val.), vantàs (val., bal.) |
nosaltres | vantéssim, vantàrem (val.), vantàssim (bal.), vantéssem, vantàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | vantéssiu, vantàreu (val.), vantàssiu (bal.), vantésseu, vantàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | vantessin, vantaren (val.), vantassin (bal.), vantessen, vantassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) vantat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) vantat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) vantat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) vantat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) vantat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) vantat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vantar-se
Mode imperatiu
Present
tu | vanta |
---|---|
ell, ella, vostè | vanti, vante (val.) |
nosaltres | vantem |
vosaltres, vós | vanteu, vantau (bal.) |
ells, elles, vostès | vantin, vanten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vantar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | vantar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver vantat |
Gerundi | vantant |
Gerundi compost | havent vantat |
Participi | vantat, vantada, vantats, vantades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
vantar-se
- vanar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.