Conjugació en català del verb «vanagloriar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

vanagloriar-se

Mode indicatiu

Present
jo vanaglorio (cent.), vanaglorie (val.), vanaglorii (bal.)
tu vanaglories
ell, ella, vostè vanagloria
nosaltres vanagloriem, vanagloriam (bal.)
vosaltres, vós vanaglorieu, vanagloriau (bal.)
ells, elles, vostès vanaglorien
Perfet
jo he vanagloriat
tu has vanagloriat
ell, ella, vostè ha vanagloriat
nosaltres hem vanagloriat
vosaltres, vós heu vanagloriat
ells, elles, vostès han vanagloriat
Imperfet
jo vanagloriava
tu vanagloriaves
ell, ella, vostè vanagloriava
nosaltres vanagloriàvem
vosaltres, vós vanagloriàveu
ells, elles, vostès vanagloriaven
Plusquamperfet
jo havia vanagloriat
tu havies vanagloriat
ell, ella, vostè havia vanagloriat
nosaltres havíem vanagloriat
vosaltres, vós havíeu vanagloriat
ells, elles, vostès havien vanagloriat
Passat simple
jo vanaglorií
tu vanagloriares
ell, ella, vostè vanaglorià
nosaltres vanagloriàrem
vosaltres, vós vanagloriàreu
ells, elles, vostès vanagloriaren
Passat perifràstic
jo vaig vanagloriar
tu vas (vares) vanagloriar
ell, ella, vostè va vanagloriar
nosaltres vam (vàrem) vanagloriar
vosaltres, vós vau (vàreu) vanagloriar
ells, elles, vostès van (varen) vanagloriar
Passat anterior
jo haguí vanagloriat
tu hagueres vanagloriat
ell, ella, vostè hagué vanagloriat
nosaltres haguérem vanagloriat
vosaltres, vós haguéreu vanagloriat
ells, elles, vostès hagueren vanagloriat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver vanagloriat
tu vas haver vanagloriat
ell, ella, vostè va haver vanagloriat
nosaltres vam haver vanagloriat
vosaltres, vós vau haver vanagloriat
ells, elles, vostès van haver vanagloriat
Futur
jo vanagloriaré
tu vanagloriaràs
ell, ella, vostè vanagloriarà
nosaltres vanagloriarem
vosaltres, vós vanagloriareu
ells, elles, vostès vanagloriaran
Futur perfet
jo hauré vanagloriat
tu hauràs vanagloriat
ell, ella, vostè haurà vanagloriat
nosaltres haurem vanagloriat
vosaltres, vós haureu vanagloriat
ells, elles, vostès hauran vanagloriat
Condicional
jo vanagloriaria
tu vanagloriaries
ell, ella, vostè vanagloriaria
nosaltres vanagloriaríem
vosaltres, vós vanagloriaríeu
ells, elles, vostès vanagloriarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) vanagloriat
tu hauries (hagueres) vanagloriat
ell, ella, vostè hauria (haguera) vanagloriat
nosaltres hauríem (haguérem) vanagloriat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) vanagloriat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) vanagloriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vanagloriar-se

Mode subjuntiu

Present
jo vanagloriï, vanaglorie (val.)
tu vanagloriïs, vanaglories (val.)
ell, ella, vostè vanagloriï, vanaglorie (val.)
nosaltres vanagloriem
vosaltres, vós vanaglorieu
ells, elles, vostès vanagloriïn, vanaglorien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) vanagloriat
tu hagis (hages) vanagloriat
ell, ella, vostè hagi (haja) vanagloriat
nosaltres hàgim (hàgem) vanagloriat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) vanagloriat
ells, elles, vostès hagin (hagen) vanagloriat
Imperfet
jo vanagloriés, vanagloriara (val.), vanagloriàs (val., bal.)
tu vanagloriessis, vanagloriares (val.), vanagloriassis (bal.), vanagloriesses, vanagloriasses (val., bal.)
ell, ella, vostè vanagloriés, vanagloriara (val.), vanagloriàs (val., bal.)
nosaltres vanagloriéssim, vanagloriàrem (val.), vanagloriàssim (bal.), vanagloriéssem, vanagloriàssem (val., bal.)
vosaltres, vós vanagloriéssiu, vanagloriàreu (val.), vanagloriàssiu (bal.), vanagloriésseu, vanagloriàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès vanagloriessin, vanagloriaren (val.), vanagloriassin (bal.), vanagloriessen, vanagloriassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) vanagloriat
tu haguessis (hagueres) vanagloriat
ell, ella, vostè hagués (haguera) vanagloriat
nosaltres haguéssim (haguérem) vanagloriat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) vanagloriat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) vanagloriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vanagloriar-se

Mode imperatiu

Present
tu vanagloria
ell, ella, vostè vanagloriï, vanaglorie (val.)
nosaltres vanagloriem
vosaltres, vós vanaglorieu, vanagloriau (bal.)
ells, elles, vostès vanagloriïn, vanaglorien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vanagloriar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu vanagloriar-se
Infinitiu compost haver vanagloriat
Gerundi vanagloriant
Gerundi compost havent vanagloriat
Participi vanagloriat, vanagloriada, vanagloriats, vanagloriades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

vanagloriar-se

  1. Jactar-se del propi saber, presumir molt de les pròpies qualitats o accions.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.