sentenciar
Mode indicatiu
Present
jo | sentencio (cent.), sentencie (val.), sentencii (bal.) |
---|---|
tu | sentencies |
ell, ella, vostè | sentencia |
nosaltres | sentenciem, sentenciam (bal.) |
vosaltres, vós | sentencieu, sentenciau (bal.) |
ells, elles, vostès | sentencien |
Perfet
jo | he sentenciat |
---|---|
tu | has sentenciat |
ell, ella, vostè | ha sentenciat |
nosaltres | hem sentenciat |
vosaltres, vós | heu sentenciat |
ells, elles, vostès | han sentenciat |
Imperfet
jo | sentenciava |
---|---|
tu | sentenciaves |
ell, ella, vostè | sentenciava |
nosaltres | sentenciàvem |
vosaltres, vós | sentenciàveu |
ells, elles, vostès | sentenciaven |
Plusquamperfet
jo | havia sentenciat |
---|---|
tu | havies sentenciat |
ell, ella, vostè | havia sentenciat |
nosaltres | havíem sentenciat |
vosaltres, vós | havíeu sentenciat |
ells, elles, vostès | havien sentenciat |
Passat simple
jo | sentencií |
---|---|
tu | sentenciares |
ell, ella, vostè | sentencià |
nosaltres | sentenciàrem |
vosaltres, vós | sentenciàreu |
ells, elles, vostès | sentenciaren |
Passat perifràstic
jo | vaig sentenciar |
---|---|
tu | vas (vares) sentenciar |
ell, ella, vostè | va sentenciar |
nosaltres | vam (vàrem) sentenciar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) sentenciar |
ells, elles, vostès | van (varen) sentenciar |
Passat anterior
jo | haguí sentenciat |
---|---|
tu | hagueres sentenciat |
ell, ella, vostè | hagué sentenciat |
nosaltres | haguérem sentenciat |
vosaltres, vós | haguéreu sentenciat |
ells, elles, vostès | hagueren sentenciat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver sentenciat |
---|---|
tu | vas haver sentenciat |
ell, ella, vostè | va haver sentenciat |
nosaltres | vam haver sentenciat |
vosaltres, vós | vau haver sentenciat |
ells, elles, vostès | van haver sentenciat |
Futur
jo | sentenciaré |
---|---|
tu | sentenciaràs |
ell, ella, vostè | sentenciarà |
nosaltres | sentenciarem |
vosaltres, vós | sentenciareu |
ells, elles, vostès | sentenciaran |
Futur perfet
jo | hauré sentenciat |
---|---|
tu | hauràs sentenciat |
ell, ella, vostè | haurà sentenciat |
nosaltres | haurem sentenciat |
vosaltres, vós | haureu sentenciat |
ells, elles, vostès | hauran sentenciat |
Condicional
jo | sentenciaria |
---|---|
tu | sentenciaries |
ell, ella, vostè | sentenciaria |
nosaltres | sentenciaríem |
vosaltres, vós | sentenciaríeu |
ells, elles, vostès | sentenciarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) sentenciat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) sentenciat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) sentenciat |
nosaltres | hauríem (haguérem) sentenciat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) sentenciat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) sentenciat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sentenciar
Mode subjuntiu
Present
jo | sentenciï, sentencie (val.) |
---|---|
tu | sentenciïs, sentencies (val.) |
ell, ella, vostè | sentenciï, sentencie (val.) |
nosaltres | sentenciem |
vosaltres, vós | sentencieu |
ells, elles, vostès | sentenciïn, sentencien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) sentenciat |
---|---|
tu | hagis (hages) sentenciat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) sentenciat |
nosaltres | hàgim (hàgem) sentenciat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) sentenciat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) sentenciat |
Imperfet
jo | sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.) |
---|---|
tu | sentenciessis, sentenciares (val.), sentenciassis (bal.), sentenciesses, sentenciasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.) |
nosaltres | sentenciéssim, sentenciàrem (val.), sentenciàssim (bal.), sentenciéssem, sentenciàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | sentenciéssiu, sentenciàreu (val.), sentenciàssiu (bal.), sentenciésseu, sentenciàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | sentenciessin, sentenciaren (val.), sentenciassin (bal.), sentenciessen, sentenciassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) sentenciat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) sentenciat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) sentenciat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) sentenciat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) sentenciat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) sentenciat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sentenciar
Mode imperatiu
Present
tu | sentencia |
---|---|
ell, ella, vostè | sentenciï, sentencie (val.) |
nosaltres | sentenciem |
vosaltres, vós | sentencieu, sentenciau (bal.) |
ells, elles, vostès | sentenciïn, sentencien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sentenciar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | sentenciar |
---|---|
Infinitiu compost | haver sentenciat |
Gerundi | sentenciant |
Gerundi compost | havent sentenciat |
Participi | sentenciat, sentenciada, sentenciats, sentenciades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
sentenciar
- Dictar una sentència.
- Prescriure un càstig.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.