ressituar
Mode indicatiu
Present
jo | ressituo (cent.), ressitue (val.), ressituu (bal.) |
---|---|
tu | ressitues |
ell, ella, vostè | ressitua |
nosaltres | ressituem, ressituam (bal.) |
vosaltres, vós | ressitueu, ressituau (bal.) |
ells, elles, vostès | ressituen |
Perfet
jo | he ressituat |
---|---|
tu | has ressituat |
ell, ella, vostè | ha ressituat |
nosaltres | hem ressituat |
vosaltres, vós | heu ressituat |
ells, elles, vostès | han ressituat |
Imperfet
jo | ressituava |
---|---|
tu | ressituaves |
ell, ella, vostè | ressituava |
nosaltres | ressituàvem |
vosaltres, vós | ressituàveu |
ells, elles, vostès | ressituaven |
Plusquamperfet
jo | havia ressituat |
---|---|
tu | havies ressituat |
ell, ella, vostè | havia ressituat |
nosaltres | havíem ressituat |
vosaltres, vós | havíeu ressituat |
ells, elles, vostès | havien ressituat |
Passat simple
jo | ressituí |
---|---|
tu | ressituares |
ell, ella, vostè | ressituà |
nosaltres | ressituàrem |
vosaltres, vós | ressituàreu |
ells, elles, vostès | ressituaren |
Passat perifràstic
jo | vaig ressituar |
---|---|
tu | vas (vares) ressituar |
ell, ella, vostè | va ressituar |
nosaltres | vam (vàrem) ressituar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) ressituar |
ells, elles, vostès | van (varen) ressituar |
Passat anterior
jo | haguí ressituat |
---|---|
tu | hagueres ressituat |
ell, ella, vostè | hagué ressituat |
nosaltres | haguérem ressituat |
vosaltres, vós | haguéreu ressituat |
ells, elles, vostès | hagueren ressituat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver ressituat |
---|---|
tu | vas haver ressituat |
ell, ella, vostè | va haver ressituat |
nosaltres | vam haver ressituat |
vosaltres, vós | vau haver ressituat |
ells, elles, vostès | van haver ressituat |
Futur
jo | ressituaré |
---|---|
tu | ressituaràs |
ell, ella, vostè | ressituarà |
nosaltres | ressituarem |
vosaltres, vós | ressituareu |
ells, elles, vostès | ressituaran |
Futur perfet
jo | hauré ressituat |
---|---|
tu | hauràs ressituat |
ell, ella, vostè | haurà ressituat |
nosaltres | haurem ressituat |
vosaltres, vós | haureu ressituat |
ells, elles, vostès | hauran ressituat |
Condicional
jo | ressituaria |
---|---|
tu | ressituaries |
ell, ella, vostè | ressituaria |
nosaltres | ressituaríem |
vosaltres, vós | ressituaríeu |
ells, elles, vostès | ressituarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) ressituat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) ressituat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) ressituat |
nosaltres | hauríem (haguérem) ressituat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) ressituat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) ressituat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ressituar
Mode subjuntiu
Present
jo | ressituï, ressitue (val.) |
---|---|
tu | ressituïs, ressitues (val.) |
ell, ella, vostè | ressituï, ressitue (val.) |
nosaltres | ressituem |
vosaltres, vós | ressitueu |
ells, elles, vostès | ressituïn, ressituen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) ressituat |
---|---|
tu | hagis (hages) ressituat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) ressituat |
nosaltres | hàgim (hàgem) ressituat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) ressituat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) ressituat |
Imperfet
jo | ressitués, ressituara (val.), ressituàs (val., bal.) |
---|---|
tu | ressituessis, ressituares (val.), ressituassis (bal.), ressituesses, ressituasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | ressitués, ressituara (val.), ressituàs (val., bal.) |
nosaltres | ressituéssim, ressituàrem (val.), ressituàssim (bal.), ressituéssem, ressituàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | ressituéssiu, ressituàreu (val.), ressituàssiu (bal.), ressituésseu, ressituàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | ressituessin, ressituaren (val.), ressituassin (bal.), ressituessen, ressituassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) ressituat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) ressituat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) ressituat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) ressituat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) ressituat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) ressituat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ressituar
Mode imperatiu
Present
tu | ressitua |
---|---|
ell, ella, vostè | ressituï, ressitue (val.) |
nosaltres | ressituem |
vosaltres, vós | ressitueu, ressituau (bal.) |
ells, elles, vostès | ressituïn, ressituen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ressituar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | ressituar |
---|---|
Infinitiu compost | haver ressituat |
Gerundi | ressituant |
Gerundi compost | havent ressituat |
Participi | ressituat, ressituada, ressituats, ressituades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
ressituar
- Canviar la consideració d'alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.