Conjugació en català del verb «nomenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

nomenar

Mode indicatiu

Present
jo nomeno (cent.), nomene (val.), nomèn (bal.)
tu nomenes
ell, ella, vostè nomena
nosaltres nomenem, nomenam (bal.)
vosaltres, vós nomeneu, nomenau (bal.)
ells, elles, vostès nomenen
Perfet
jo he nomenat
tu has nomenat
ell, ella, vostè ha nomenat
nosaltres hem nomenat
vosaltres, vós heu nomenat
ells, elles, vostès han nomenat
Imperfet
jo nomenava
tu nomenaves
ell, ella, vostè nomenava
nosaltres nomenàvem
vosaltres, vós nomenàveu
ells, elles, vostès nomenaven
Plusquamperfet
jo havia nomenat
tu havies nomenat
ell, ella, vostè havia nomenat
nosaltres havíem nomenat
vosaltres, vós havíeu nomenat
ells, elles, vostès havien nomenat
Passat simple
jo nomení
tu nomenares
ell, ella, vostè nomenà
nosaltres nomenàrem
vosaltres, vós nomenàreu
ells, elles, vostès nomenaren
Passat perifràstic
jo vaig nomenar
tu vas (vares) nomenar
ell, ella, vostè va nomenar
nosaltres vam (vàrem) nomenar
vosaltres, vós vau (vàreu) nomenar
ells, elles, vostès van (varen) nomenar
Passat anterior
jo haguí nomenat
tu hagueres nomenat
ell, ella, vostè hagué nomenat
nosaltres haguérem nomenat
vosaltres, vós haguéreu nomenat
ells, elles, vostès hagueren nomenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver nomenat
tu vas haver nomenat
ell, ella, vostè va haver nomenat
nosaltres vam haver nomenat
vosaltres, vós vau haver nomenat
ells, elles, vostès van haver nomenat
Futur
jo nomenaré
tu nomenaràs
ell, ella, vostè nomenarà
nosaltres nomenarem
vosaltres, vós nomenareu
ells, elles, vostès nomenaran
Futur perfet
jo hauré nomenat
tu hauràs nomenat
ell, ella, vostè haurà nomenat
nosaltres haurem nomenat
vosaltres, vós haureu nomenat
ells, elles, vostès hauran nomenat
Condicional
jo nomenaria
tu nomenaries
ell, ella, vostè nomenaria
nosaltres nomenaríem
vosaltres, vós nomenaríeu
ells, elles, vostès nomenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) nomenat
tu hauries (hagueres) nomenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) nomenat
nosaltres hauríem (haguérem) nomenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) nomenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) nomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

nomenar

Mode subjuntiu

Present
jo nomeni, nomene (val.)
tu nomenis, nomenes (val.)
ell, ella, vostè nomeni, nomene (val.)
nosaltres nomenem
vosaltres, vós nomeneu
ells, elles, vostès nomenin, nomenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) nomenat
tu hagis (hages) nomenat
ell, ella, vostè hagi (haja) nomenat
nosaltres hàgim (hàgem) nomenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) nomenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) nomenat
Imperfet
jo nomenés, nomenara (val.), nomenàs (val., bal.)
tu nomenessis, nomenares (val.), nomenassis (bal.), nomenesses, nomenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè nomenés, nomenara (val.), nomenàs (val., bal.)
nosaltres nomenéssim, nomenàrem (val.), nomenàssim (bal.), nomenéssem, nomenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós nomenéssiu, nomenàreu (val.), nomenàssiu (bal.), nomenésseu, nomenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès nomenessin, nomenaren (val.), nomenassin (bal.), nomenessen, nomenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) nomenat
tu haguessis (hagueres) nomenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) nomenat
nosaltres haguéssim (haguérem) nomenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) nomenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) nomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

nomenar

Mode imperatiu

Present
tu nomena
ell, ella, vostè nomeni, nomene (val.)
nosaltres nomenem
vosaltres, vós nomeneu, nomenau (bal.)
ells, elles, vostès nomenin, nomenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

nomenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu nomenar
Infinitiu compost haver nomenat
Gerundi nomenant
Gerundi compost havent nomenat
Participi nomenat, nomenada, nomenats, nomenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

nomenar

  1. Atorgar a algú un càrrec, una funció.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.