Conjugació en català del verb «mitigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

mitigar

Mode indicatiu

Present
jo mitigo (cent.), mitigue (val.), mitic (bal.)
tu mitigues
ell, ella, vostè mitiga
nosaltres mitiguem, mitigam (bal.)
vosaltres, vós mitigueu, mitigau (bal.)
ells, elles, vostès mitiguen
Perfet
jo he mitigat
tu has mitigat
ell, ella, vostè ha mitigat
nosaltres hem mitigat
vosaltres, vós heu mitigat
ells, elles, vostès han mitigat
Imperfet
jo mitigava
tu mitigaves
ell, ella, vostè mitigava
nosaltres mitigàvem
vosaltres, vós mitigàveu
ells, elles, vostès mitigaven
Plusquamperfet
jo havia mitigat
tu havies mitigat
ell, ella, vostè havia mitigat
nosaltres havíem mitigat
vosaltres, vós havíeu mitigat
ells, elles, vostès havien mitigat
Passat simple
jo mitiguí
tu mitigares
ell, ella, vostè mitigà
nosaltres mitigàrem
vosaltres, vós mitigàreu
ells, elles, vostès mitigaren
Passat perifràstic
jo vaig mitigar
tu vas (vares) mitigar
ell, ella, vostè va mitigar
nosaltres vam (vàrem) mitigar
vosaltres, vós vau (vàreu) mitigar
ells, elles, vostès van (varen) mitigar
Passat anterior
jo haguí mitigat
tu hagueres mitigat
ell, ella, vostè hagué mitigat
nosaltres haguérem mitigat
vosaltres, vós haguéreu mitigat
ells, elles, vostès hagueren mitigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver mitigat
tu vas haver mitigat
ell, ella, vostè va haver mitigat
nosaltres vam haver mitigat
vosaltres, vós vau haver mitigat
ells, elles, vostès van haver mitigat
Futur
jo mitigaré
tu mitigaràs
ell, ella, vostè mitigarà
nosaltres mitigarem
vosaltres, vós mitigareu
ells, elles, vostès mitigaran
Futur perfet
jo hauré mitigat
tu hauràs mitigat
ell, ella, vostè haurà mitigat
nosaltres haurem mitigat
vosaltres, vós haureu mitigat
ells, elles, vostès hauran mitigat
Condicional
jo mitigaria
tu mitigaries
ell, ella, vostè mitigaria
nosaltres mitigaríem
vosaltres, vós mitigaríeu
ells, elles, vostès mitigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) mitigat
tu hauries (hagueres) mitigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) mitigat
nosaltres hauríem (haguérem) mitigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) mitigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) mitigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mitigar

Mode subjuntiu

Present
jo mitigui, mitigue (val.)
tu mitiguis, mitigues (val.)
ell, ella, vostè mitigui, mitigue (val.)
nosaltres mitiguem
vosaltres, vós mitigueu
ells, elles, vostès mitiguin, mitiguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) mitigat
tu hagis (hages) mitigat
ell, ella, vostè hagi (haja) mitigat
nosaltres hàgim (hàgem) mitigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) mitigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) mitigat
Imperfet
jo mitigués, mitigara (val.), mitigàs (val., bal.)
tu mitiguessis, mitigares (val.), mitigassis (bal.), mitiguesses, mitigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè mitigués, mitigara (val.), mitigàs (val., bal.)
nosaltres mitiguéssim, mitigàrem (val.), mitigàssim (bal.), mitiguéssem, mitigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós mitiguéssiu, mitigàreu (val.), mitigàssiu (bal.), mitiguésseu, mitigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès mitiguessin, mitigaren (val.), mitigassin (bal.), mitiguessen, mitigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) mitigat
tu haguessis (hagueres) mitigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) mitigat
nosaltres haguéssim (haguérem) mitigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) mitigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) mitigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mitigar

Mode imperatiu

Present
tu mitiga
ell, ella, vostè mitigui, mitigue (val.)
nosaltres mitiguem
vosaltres, vós mitigueu, mitigau (bal.)
ells, elles, vostès mitiguin, mitiguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mitigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mitigar
Infinitiu compost haver mitigat
Gerundi mitigant
Gerundi compost havent mitigat
Participi mitigat, mitigada, mitigats, mitigades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mitigar

  1. Fer menys intens.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.