Conjugació en català del verb «infligir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

infligir

Mode indicatiu

Present
jo infligeixo (cent.), infligesc (val., bal.), infligisc (val.)
tu infligeixes, infligixes (val.)
ell, ella, vostè infligeix, infligix (val.)
nosaltres infligim
vosaltres, vós infligiu
ells, elles, vostès infligeixen, infligixen (val.)
Perfet
jo he infligit
tu has infligit
ell, ella, vostè ha infligit
nosaltres hem infligit
vosaltres, vós heu infligit
ells, elles, vostès han infligit
Imperfet
jo infligia
tu infligies
ell, ella, vostè infligia
nosaltres infligíem
vosaltres, vós infligíeu
ells, elles, vostès infligien
Plusquamperfet
jo havia infligit
tu havies infligit
ell, ella, vostè havia infligit
nosaltres havíem infligit
vosaltres, vós havíeu infligit
ells, elles, vostès havien infligit
Passat simple
jo infligí
tu infligires
ell, ella, vostè infligí
nosaltres infligírem
vosaltres, vós infligíreu
ells, elles, vostès infligiren
Passat perifràstic
jo vaig infligir
tu vas (vares) infligir
ell, ella, vostè va infligir
nosaltres vam (vàrem) infligir
vosaltres, vós vau (vàreu) infligir
ells, elles, vostès van (varen) infligir
Passat anterior
jo haguí infligit
tu hagueres infligit
ell, ella, vostè hagué infligit
nosaltres haguérem infligit
vosaltres, vós haguéreu infligit
ells, elles, vostès hagueren infligit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver infligit
tu vas haver infligit
ell, ella, vostè va haver infligit
nosaltres vam haver infligit
vosaltres, vós vau haver infligit
ells, elles, vostès van haver infligit
Futur
jo infligiré
tu infligiràs
ell, ella, vostè infligirà
nosaltres infligirem
vosaltres, vós infligireu
ells, elles, vostès infligiran
Futur perfet
jo hauré infligit
tu hauràs infligit
ell, ella, vostè haurà infligit
nosaltres haurem infligit
vosaltres, vós haureu infligit
ells, elles, vostès hauran infligit
Condicional
jo infligiria
tu infligiries
ell, ella, vostè infligiria
nosaltres infligiríem
vosaltres, vós infligiríeu
ells, elles, vostès infligirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) infligit
tu hauries (hagueres) infligit
ell, ella, vostè hauria (haguera) infligit
nosaltres hauríem (haguérem) infligit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) infligit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) infligit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

infligir

Mode subjuntiu

Present
jo infligeixi, infligesca / infligisca (val.), infligesqui (bal.)
tu infligeixis, infligesques / infligisques (val.), infligesquis (bal.)
ell, ella, vostè infligeixi, infligesca / infligisca (val.), infligesqui (bal.)
nosaltres infligim, infligiguem (bal.)
vosaltres, vós infligiu, infligigueu (bal.)
ells, elles, vostès infligeixin, infligesquen / infligisquen (val.), infligesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) infligit
tu hagis (hages) infligit
ell, ella, vostè hagi (haja) infligit
nosaltres hàgim (hàgem) infligit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) infligit
ells, elles, vostès hagin (hagen) infligit
Imperfet
jo infligís, infligira (val.)
tu infligissis, infligires (val.), infligisses
ell, ella, vostè infligís, infligira (val.)
nosaltres infligíssim, infligírem (val.), infligíssem
vosaltres, vós infligíssiu, infligíreu (val.), infligísseu
ells, elles, vostès infligissin, infligiren (val.), infligissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) infligit
tu haguessis (hagueres) infligit
ell, ella, vostè hagués (haguera) infligit
nosaltres haguéssim (haguérem) infligit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) infligit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) infligit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

infligir

Mode imperatiu

Present
tu infligeix, infligix (val.)
ell, ella, vostè infligeixi, infligesca / infligisca (val.), infligesqui (bal.)
nosaltres infligim, infligiguem (bal.)
vosaltres, vós infligiu
ells, elles, vostès infligeixin, infligesquen / infligisquen (val.), infligesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

infligir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu infligir
Infinitiu compost haver infligit
Gerundi infligint
Gerundi compost havent infligit
Participi infligit, infligida, infligits, infligides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

infligir

  1. Imposar a algú una pena o càstig.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.