Conjugació en català del verb «inferir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

inferir

Mode indicatiu

Present
jo infereixo (cent.), inferesc (val., bal.), inferisc (val.)
tu infereixes, inferixes (val.)
ell, ella, vostè infereix, inferix (val.)
nosaltres inferim
vosaltres, vós inferiu
ells, elles, vostès infereixen, inferixen (val.)
Perfet
jo he inferit
tu has inferit
ell, ella, vostè ha inferit
nosaltres hem inferit
vosaltres, vós heu inferit
ells, elles, vostès han inferit
Imperfet
jo inferia
tu inferies
ell, ella, vostè inferia
nosaltres inferíem
vosaltres, vós inferíeu
ells, elles, vostès inferien
Plusquamperfet
jo havia inferit
tu havies inferit
ell, ella, vostè havia inferit
nosaltres havíem inferit
vosaltres, vós havíeu inferit
ells, elles, vostès havien inferit
Passat simple
jo inferí
tu inferires
ell, ella, vostè inferí
nosaltres inferírem
vosaltres, vós inferíreu
ells, elles, vostès inferiren
Passat perifràstic
jo vaig inferir
tu vas (vares) inferir
ell, ella, vostè va inferir
nosaltres vam (vàrem) inferir
vosaltres, vós vau (vàreu) inferir
ells, elles, vostès van (varen) inferir
Passat anterior
jo haguí inferit
tu hagueres inferit
ell, ella, vostè hagué inferit
nosaltres haguérem inferit
vosaltres, vós haguéreu inferit
ells, elles, vostès hagueren inferit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver inferit
tu vas haver inferit
ell, ella, vostè va haver inferit
nosaltres vam haver inferit
vosaltres, vós vau haver inferit
ells, elles, vostès van haver inferit
Futur
jo inferiré
tu inferiràs
ell, ella, vostè inferirà
nosaltres inferirem
vosaltres, vós inferireu
ells, elles, vostès inferiran
Futur perfet
jo hauré inferit
tu hauràs inferit
ell, ella, vostè haurà inferit
nosaltres haurem inferit
vosaltres, vós haureu inferit
ells, elles, vostès hauran inferit
Condicional
jo inferiria
tu inferiries
ell, ella, vostè inferiria
nosaltres inferiríem
vosaltres, vós inferiríeu
ells, elles, vostès inferirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) inferit
tu hauries (hagueres) inferit
ell, ella, vostè hauria (haguera) inferit
nosaltres hauríem (haguérem) inferit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) inferit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) inferit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inferir

Mode subjuntiu

Present
jo infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.)
tu infereixis, inferesques / inferisques (val.), inferesquis (bal.)
ell, ella, vostè infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.)
nosaltres inferim, inferiguem (bal.)
vosaltres, vós inferiu, inferigueu (bal.)
ells, elles, vostès infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) inferit
tu hagis (hages) inferit
ell, ella, vostè hagi (haja) inferit
nosaltres hàgim (hàgem) inferit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) inferit
ells, elles, vostès hagin (hagen) inferit
Imperfet
jo inferís, inferira (val.)
tu inferissis, inferires (val.), inferisses
ell, ella, vostè inferís, inferira (val.)
nosaltres inferíssim, inferírem (val.), inferíssem
vosaltres, vós inferíssiu, inferíreu (val.), inferísseu
ells, elles, vostès inferissin, inferiren (val.), inferissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) inferit
tu haguessis (hagueres) inferit
ell, ella, vostè hagués (haguera) inferit
nosaltres haguéssim (haguérem) inferit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) inferit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) inferit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inferir

Mode imperatiu

Present
tu infereix, inferix (val.)
ell, ella, vostè infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.)
nosaltres inferim, inferiguem (bal.)
vosaltres, vós inferiu
ells, elles, vostès infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inferir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu inferir
Infinitiu compost haver inferit
Gerundi inferint
Gerundi compost havent inferit
Participi inferit, inferida, inferits, inferides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inferir

  1. Treure conseqüència o deduir una cosa d'altra.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.