induir
Mode indicatiu
Present
jo | indueixo (cent.), induesc (val., bal.), induïsc (val.) |
---|---|
tu | indueixes, induïxes (val.) |
ell, ella, vostè | indueix, induïx (val.) |
nosaltres | induïm |
vosaltres, vós | induïu |
ells, elles, vostès | indueixen, induïxen (val.) |
Perfet
jo | he induït |
---|---|
tu | has induït |
ell, ella, vostè | ha induït |
nosaltres | hem induït |
vosaltres, vós | heu induït |
ells, elles, vostès | han induït |
Imperfet
jo | induïa |
---|---|
tu | induïes |
ell, ella, vostè | induïa |
nosaltres | induíem |
vosaltres, vós | induíeu |
ells, elles, vostès | induïen |
Plusquamperfet
jo | havia induït |
---|---|
tu | havies induït |
ell, ella, vostè | havia induït |
nosaltres | havíem induït |
vosaltres, vós | havíeu induït |
ells, elles, vostès | havien induït |
Passat simple
jo | induí |
---|---|
tu | induïres |
ell, ella, vostè | induí |
nosaltres | induírem |
vosaltres, vós | induíreu |
ells, elles, vostès | induïren |
Passat perifràstic
jo | vaig induir |
---|---|
tu | vas (vares) induir |
ell, ella, vostè | va induir |
nosaltres | vam (vàrem) induir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) induir |
ells, elles, vostès | van (varen) induir |
Passat anterior
jo | haguí induït |
---|---|
tu | hagueres induït |
ell, ella, vostè | hagué induït |
nosaltres | haguérem induït |
vosaltres, vós | haguéreu induït |
ells, elles, vostès | hagueren induït |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver induït |
---|---|
tu | vas haver induït |
ell, ella, vostè | va haver induït |
nosaltres | vam haver induït |
vosaltres, vós | vau haver induït |
ells, elles, vostès | van haver induït |
Futur
jo | induiré |
---|---|
tu | induiràs |
ell, ella, vostè | induirà |
nosaltres | induirem |
vosaltres, vós | induireu |
ells, elles, vostès | induiran |
Futur perfet
jo | hauré induït |
---|---|
tu | hauràs induït |
ell, ella, vostè | haurà induït |
nosaltres | haurem induït |
vosaltres, vós | haureu induït |
ells, elles, vostès | hauran induït |
Condicional
jo | induiria |
---|---|
tu | induiries |
ell, ella, vostè | induiria |
nosaltres | induiríem |
vosaltres, vós | induiríeu |
ells, elles, vostès | induirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) induït |
---|---|
tu | hauries (hagueres) induït |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) induït |
nosaltres | hauríem (haguérem) induït |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) induït |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) induït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
induir
Mode subjuntiu
Present
jo | indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
---|---|
tu | indueixis, induesques / induïsques (val.), induesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
nosaltres | induïm, induïguem (bal.) |
vosaltres, vós | induïu, induïgueu (bal.) |
ells, elles, vostès | indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) induït |
---|---|
tu | hagis (hages) induït |
ell, ella, vostè | hagi (haja) induït |
nosaltres | hàgim (hàgem) induït |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) induït |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) induït |
Imperfet
jo | induís, induïra (val.) |
---|---|
tu | induïssis, induïres (val.), induïsses |
ell, ella, vostè | induís, induïra (val.) |
nosaltres | induíssim, induírem (val.), induíssem |
vosaltres, vós | induíssiu, induíreu (val.), induísseu |
ells, elles, vostès | induïssin, induïren (val.), induïssen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) induït |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) induït |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) induït |
nosaltres | haguéssim (haguérem) induït |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) induït |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) induït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
induir
Mode imperatiu
Present
tu | indueix, induïx (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
nosaltres | induïm, induïguem (bal.) |
vosaltres, vós | induïu |
ells, elles, vostès | indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
induir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | induir |
---|---|
Infinitiu compost | haver induït |
Gerundi | induint |
Gerundi compost | havent induït |
Participi | induït, induïda, induïts, induïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
induir
- Instigar, persuadir, moure a algú a fer quelcom.
- Ocasionar, donar motiu perquè s'esdevingui un fet.
- Inferir una veritat que és comuna a diversos fets.
- Produir el fenomen de la inducció electromagnètica.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.