Conjugació en català del verb «individuar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

individuar

Mode indicatiu

Present
jo individuo (cent.), individue (val.), individuu (bal.)
tu individues
ell, ella, vostè individua
nosaltres individuem, individuam (bal.)
vosaltres, vós individueu, individuau (bal.)
ells, elles, vostès individuen
Perfet
jo he individuat
tu has individuat
ell, ella, vostè ha individuat
nosaltres hem individuat
vosaltres, vós heu individuat
ells, elles, vostès han individuat
Imperfet
jo individuava
tu individuaves
ell, ella, vostè individuava
nosaltres individuàvem
vosaltres, vós individuàveu
ells, elles, vostès individuaven
Plusquamperfet
jo havia individuat
tu havies individuat
ell, ella, vostè havia individuat
nosaltres havíem individuat
vosaltres, vós havíeu individuat
ells, elles, vostès havien individuat
Passat simple
jo individuí
tu individuares
ell, ella, vostè individuà
nosaltres individuàrem
vosaltres, vós individuàreu
ells, elles, vostès individuaren
Passat perifràstic
jo vaig individuar
tu vas (vares) individuar
ell, ella, vostè va individuar
nosaltres vam (vàrem) individuar
vosaltres, vós vau (vàreu) individuar
ells, elles, vostès van (varen) individuar
Passat anterior
jo haguí individuat
tu hagueres individuat
ell, ella, vostè hagué individuat
nosaltres haguérem individuat
vosaltres, vós haguéreu individuat
ells, elles, vostès hagueren individuat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver individuat
tu vas haver individuat
ell, ella, vostè va haver individuat
nosaltres vam haver individuat
vosaltres, vós vau haver individuat
ells, elles, vostès van haver individuat
Futur
jo individuaré
tu individuaràs
ell, ella, vostè individuarà
nosaltres individuarem
vosaltres, vós individuareu
ells, elles, vostès individuaran
Futur perfet
jo hauré individuat
tu hauràs individuat
ell, ella, vostè haurà individuat
nosaltres haurem individuat
vosaltres, vós haureu individuat
ells, elles, vostès hauran individuat
Condicional
jo individuaria
tu individuaries
ell, ella, vostè individuaria
nosaltres individuaríem
vosaltres, vós individuaríeu
ells, elles, vostès individuarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) individuat
tu hauries (hagueres) individuat
ell, ella, vostè hauria (haguera) individuat
nosaltres hauríem (haguérem) individuat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) individuat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) individuat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

individuar

Mode subjuntiu

Present
jo individuï, individue (val.)
tu individuïs, individues (val.)
ell, ella, vostè individuï, individue (val.)
nosaltres individuem
vosaltres, vós individueu
ells, elles, vostès individuïn, individuen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) individuat
tu hagis (hages) individuat
ell, ella, vostè hagi (haja) individuat
nosaltres hàgim (hàgem) individuat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) individuat
ells, elles, vostès hagin (hagen) individuat
Imperfet
jo individués, individuara (val.), individuàs (val., bal.)
tu individuessis, individuares (val.), individuassis (bal.), individuesses, individuasses (val., bal.)
ell, ella, vostè individués, individuara (val.), individuàs (val., bal.)
nosaltres individuéssim, individuàrem (val.), individuàssim (bal.), individuéssem, individuàssem (val., bal.)
vosaltres, vós individuéssiu, individuàreu (val.), individuàssiu (bal.), individuésseu, individuàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès individuessin, individuaren (val.), individuassin (bal.), individuessen, individuassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) individuat
tu haguessis (hagueres) individuat
ell, ella, vostè hagués (haguera) individuat
nosaltres haguéssim (haguérem) individuat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) individuat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) individuat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

individuar

Mode imperatiu

Present
tu individua
ell, ella, vostè individuï, individue (val.)
nosaltres individuem
vosaltres, vós individueu, individuau (bal.)
ells, elles, vostès individuïn, individuen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

individuar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu individuar
Infinitiu compost haver individuat
Gerundi individuant
Gerundi compost havent individuat
Participi individuat, individuada, individuats, individuades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

individuar

  1. individualitzar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.