Conjugació en català del verb «indignar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

indignar

Mode indicatiu

Present
jo indigno (cent.), indigne (val.), indign (bal.)
tu indignes
ell, ella, vostè indigna
nosaltres indignem, indignam (bal.)
vosaltres, vós indigneu, indignau (bal.)
ells, elles, vostès indignen
Perfet
jo he indignat
tu has indignat
ell, ella, vostè ha indignat
nosaltres hem indignat
vosaltres, vós heu indignat
ells, elles, vostès han indignat
Imperfet
jo indignava
tu indignaves
ell, ella, vostè indignava
nosaltres indignàvem
vosaltres, vós indignàveu
ells, elles, vostès indignaven
Plusquamperfet
jo havia indignat
tu havies indignat
ell, ella, vostè havia indignat
nosaltres havíem indignat
vosaltres, vós havíeu indignat
ells, elles, vostès havien indignat
Passat simple
jo indigní
tu indignares
ell, ella, vostè indignà
nosaltres indignàrem
vosaltres, vós indignàreu
ells, elles, vostès indignaren
Passat perifràstic
jo vaig indignar
tu vas (vares) indignar
ell, ella, vostè va indignar
nosaltres vam (vàrem) indignar
vosaltres, vós vau (vàreu) indignar
ells, elles, vostès van (varen) indignar
Passat anterior
jo haguí indignat
tu hagueres indignat
ell, ella, vostè hagué indignat
nosaltres haguérem indignat
vosaltres, vós haguéreu indignat
ells, elles, vostès hagueren indignat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver indignat
tu vas haver indignat
ell, ella, vostè va haver indignat
nosaltres vam haver indignat
vosaltres, vós vau haver indignat
ells, elles, vostès van haver indignat
Futur
jo indignaré
tu indignaràs
ell, ella, vostè indignarà
nosaltres indignarem
vosaltres, vós indignareu
ells, elles, vostès indignaran
Futur perfet
jo hauré indignat
tu hauràs indignat
ell, ella, vostè haurà indignat
nosaltres haurem indignat
vosaltres, vós haureu indignat
ells, elles, vostès hauran indignat
Condicional
jo indignaria
tu indignaries
ell, ella, vostè indignaria
nosaltres indignaríem
vosaltres, vós indignaríeu
ells, elles, vostès indignarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) indignat
tu hauries (hagueres) indignat
ell, ella, vostè hauria (haguera) indignat
nosaltres hauríem (haguérem) indignat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) indignat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) indignat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indignar

Mode subjuntiu

Present
jo indigni, indigne (val.)
tu indignis, indignes (val.)
ell, ella, vostè indigni, indigne (val.)
nosaltres indignem
vosaltres, vós indigneu
ells, elles, vostès indignin, indignen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) indignat
tu hagis (hages) indignat
ell, ella, vostè hagi (haja) indignat
nosaltres hàgim (hàgem) indignat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) indignat
ells, elles, vostès hagin (hagen) indignat
Imperfet
jo indignés, indignara (val.), indignàs (val., bal.)
tu indignessis, indignares (val.), indignassis (bal.), indignesses, indignasses (val., bal.)
ell, ella, vostè indignés, indignara (val.), indignàs (val., bal.)
nosaltres indignéssim, indignàrem (val.), indignàssim (bal.), indignéssem, indignàssem (val., bal.)
vosaltres, vós indignéssiu, indignàreu (val.), indignàssiu (bal.), indignésseu, indignàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès indignessin, indignaren (val.), indignassin (bal.), indignessen, indignassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) indignat
tu haguessis (hagueres) indignat
ell, ella, vostè hagués (haguera) indignat
nosaltres haguéssim (haguérem) indignat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) indignat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) indignat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indignar

Mode imperatiu

Present
tu indigna
ell, ella, vostè indigni, indigne (val.)
nosaltres indignem
vosaltres, vós indigneu, indignau (bal.)
ells, elles, vostès indignin, indignen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indignar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu indignar
Infinitiu compost haver indignat
Gerundi indignant
Gerundi compost havent indignat
Participi indignat, indignada, indignats, indignades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

indignar

  1. Irritar, enfadar a algú.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.