Conjugació en català del verb «incumbir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

incumbir

Mode indicatiu

Present
jo incumbeixo (cent.), incumbesc (val., bal.), incumbisc (val.)
tu incumbeixes, incumbixes (val.)
ell, ella, vostè incumbeix, incumbix (val.)
nosaltres incumbim
vosaltres, vós incumbiu
ells, elles, vostès incumbeixen, incumbixen (val.)
Perfet
jo he incumbit
tu has incumbit
ell, ella, vostè ha incumbit
nosaltres hem incumbit
vosaltres, vós heu incumbit
ells, elles, vostès han incumbit
Imperfet
jo incumbia
tu incumbies
ell, ella, vostè incumbia
nosaltres incumbíem
vosaltres, vós incumbíeu
ells, elles, vostès incumbien
Plusquamperfet
jo havia incumbit
tu havies incumbit
ell, ella, vostè havia incumbit
nosaltres havíem incumbit
vosaltres, vós havíeu incumbit
ells, elles, vostès havien incumbit
Passat simple
jo incumbí
tu incumbires
ell, ella, vostè incumbí
nosaltres incumbírem
vosaltres, vós incumbíreu
ells, elles, vostès incumbiren
Passat perifràstic
jo vaig incumbir
tu vas (vares) incumbir
ell, ella, vostè va incumbir
nosaltres vam (vàrem) incumbir
vosaltres, vós vau (vàreu) incumbir
ells, elles, vostès van (varen) incumbir
Passat anterior
jo haguí incumbit
tu hagueres incumbit
ell, ella, vostè hagué incumbit
nosaltres haguérem incumbit
vosaltres, vós haguéreu incumbit
ells, elles, vostès hagueren incumbit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver incumbit
tu vas haver incumbit
ell, ella, vostè va haver incumbit
nosaltres vam haver incumbit
vosaltres, vós vau haver incumbit
ells, elles, vostès van haver incumbit
Futur
jo incumbiré
tu incumbiràs
ell, ella, vostè incumbirà
nosaltres incumbirem
vosaltres, vós incumbireu
ells, elles, vostès incumbiran
Futur perfet
jo hauré incumbit
tu hauràs incumbit
ell, ella, vostè haurà incumbit
nosaltres haurem incumbit
vosaltres, vós haureu incumbit
ells, elles, vostès hauran incumbit
Condicional
jo incumbiria
tu incumbiries
ell, ella, vostè incumbiria
nosaltres incumbiríem
vosaltres, vós incumbiríeu
ells, elles, vostès incumbirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) incumbit
tu hauries (hagueres) incumbit
ell, ella, vostè hauria (haguera) incumbit
nosaltres hauríem (haguérem) incumbit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) incumbit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) incumbit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incumbir

Mode subjuntiu

Present
jo incumbeixi, incumbesca / incumbisca (val.), incumbesqui (bal.)
tu incumbeixis, incumbesques / incumbisques (val.), incumbesquis (bal.)
ell, ella, vostè incumbeixi, incumbesca / incumbisca (val.), incumbesqui (bal.)
nosaltres incumbim, incumbiguem (bal.)
vosaltres, vós incumbiu, incumbigueu (bal.)
ells, elles, vostès incumbeixin, incumbesquen / incumbisquen (val.), incumbesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) incumbit
tu hagis (hages) incumbit
ell, ella, vostè hagi (haja) incumbit
nosaltres hàgim (hàgem) incumbit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) incumbit
ells, elles, vostès hagin (hagen) incumbit
Imperfet
jo incumbís, incumbira (val.)
tu incumbissis, incumbires (val.), incumbisses
ell, ella, vostè incumbís, incumbira (val.)
nosaltres incumbíssim, incumbírem (val.), incumbíssem
vosaltres, vós incumbíssiu, incumbíreu (val.), incumbísseu
ells, elles, vostès incumbissin, incumbiren (val.), incumbissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) incumbit
tu haguessis (hagueres) incumbit
ell, ella, vostè hagués (haguera) incumbit
nosaltres haguéssim (haguérem) incumbit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) incumbit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) incumbit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incumbir

Mode imperatiu

Present
tu incumbeix, incumbix (val.)
ell, ella, vostè incumbeixi, incumbesca / incumbisca (val.), incumbesqui (bal.)
nosaltres incumbim, incumbiguem (bal.)
vosaltres, vós incumbiu
ells, elles, vostès incumbeixin, incumbesquen / incumbisquen (val.), incumbesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incumbir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu incumbir
Infinitiu compost haver incumbit
Gerundi incumbint
Gerundi compost havent incumbit
Participi incumbit, incumbida, incumbits, incumbides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incumbir

  1. Estar a càrrec d'alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.