Conjugació en català del verb «imputar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

imputar

Mode indicatiu

Present
jo imputo (cent.), impute (val.), imput (bal.)
tu imputes
ell, ella, vostè imputa
nosaltres imputem, imputam (bal.)
vosaltres, vós imputeu, imputau (bal.)
ells, elles, vostès imputen
Perfet
jo he imputat
tu has imputat
ell, ella, vostè ha imputat
nosaltres hem imputat
vosaltres, vós heu imputat
ells, elles, vostès han imputat
Imperfet
jo imputava
tu imputaves
ell, ella, vostè imputava
nosaltres imputàvem
vosaltres, vós imputàveu
ells, elles, vostès imputaven
Plusquamperfet
jo havia imputat
tu havies imputat
ell, ella, vostè havia imputat
nosaltres havíem imputat
vosaltres, vós havíeu imputat
ells, elles, vostès havien imputat
Passat simple
jo imputí
tu imputares
ell, ella, vostè imputà
nosaltres imputàrem
vosaltres, vós imputàreu
ells, elles, vostès imputaren
Passat perifràstic
jo vaig imputar
tu vas (vares) imputar
ell, ella, vostè va imputar
nosaltres vam (vàrem) imputar
vosaltres, vós vau (vàreu) imputar
ells, elles, vostès van (varen) imputar
Passat anterior
jo haguí imputat
tu hagueres imputat
ell, ella, vostè hagué imputat
nosaltres haguérem imputat
vosaltres, vós haguéreu imputat
ells, elles, vostès hagueren imputat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver imputat
tu vas haver imputat
ell, ella, vostè va haver imputat
nosaltres vam haver imputat
vosaltres, vós vau haver imputat
ells, elles, vostès van haver imputat
Futur
jo imputaré
tu imputaràs
ell, ella, vostè imputarà
nosaltres imputarem
vosaltres, vós imputareu
ells, elles, vostès imputaran
Futur perfet
jo hauré imputat
tu hauràs imputat
ell, ella, vostè haurà imputat
nosaltres haurem imputat
vosaltres, vós haureu imputat
ells, elles, vostès hauran imputat
Condicional
jo imputaria
tu imputaries
ell, ella, vostè imputaria
nosaltres imputaríem
vosaltres, vós imputaríeu
ells, elles, vostès imputarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) imputat
tu hauries (hagueres) imputat
ell, ella, vostè hauria (haguera) imputat
nosaltres hauríem (haguérem) imputat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) imputat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) imputat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imputar

Mode subjuntiu

Present
jo imputi, impute (val.)
tu imputis, imputes (val.)
ell, ella, vostè imputi, impute (val.)
nosaltres imputem
vosaltres, vós imputeu
ells, elles, vostès imputin, imputen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) imputat
tu hagis (hages) imputat
ell, ella, vostè hagi (haja) imputat
nosaltres hàgim (hàgem) imputat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) imputat
ells, elles, vostès hagin (hagen) imputat
Imperfet
jo imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.)
tu imputessis, imputares (val.), imputassis (bal.), imputesses, imputasses (val., bal.)
ell, ella, vostè imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.)
nosaltres imputéssim, imputàrem (val.), imputàssim (bal.), imputéssem, imputàssem (val., bal.)
vosaltres, vós imputéssiu, imputàreu (val.), imputàssiu (bal.), imputésseu, imputàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès imputessin, imputaren (val.), imputassin (bal.), imputessen, imputassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) imputat
tu haguessis (hagueres) imputat
ell, ella, vostè hagués (haguera) imputat
nosaltres haguéssim (haguérem) imputat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) imputat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) imputat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imputar

Mode imperatiu

Present
tu imputa
ell, ella, vostè imputi, impute (val.)
nosaltres imputem
vosaltres, vós imputeu, imputau (bal.)
ells, elles, vostès imputin, imputen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imputar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu imputar
Infinitiu compost haver imputat
Gerundi imputant
Gerundi compost havent imputat
Participi imputat, imputada, imputats, imputades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imputar

  1. Atribuir alguna culpa, delicte o acció.
  2. Escriure en el llibre comptable.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.