Conjugació en català del verb «imprecar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

imprecar

Mode indicatiu

Present
jo impreco (cent.), impreque (val.), imprec (bal.)
tu impreques
ell, ella, vostè impreca
nosaltres imprequem, imprecam (bal.)
vosaltres, vós imprequeu, imprecau (bal.)
ells, elles, vostès imprequen
Perfet
jo he imprecat
tu has imprecat
ell, ella, vostè ha imprecat
nosaltres hem imprecat
vosaltres, vós heu imprecat
ells, elles, vostès han imprecat
Imperfet
jo imprecava
tu imprecaves
ell, ella, vostè imprecava
nosaltres imprecàvem
vosaltres, vós imprecàveu
ells, elles, vostès imprecaven
Plusquamperfet
jo havia imprecat
tu havies imprecat
ell, ella, vostè havia imprecat
nosaltres havíem imprecat
vosaltres, vós havíeu imprecat
ells, elles, vostès havien imprecat
Passat simple
jo imprequí
tu imprecares
ell, ella, vostè imprecà
nosaltres imprecàrem
vosaltres, vós imprecàreu
ells, elles, vostès imprecaren
Passat perifràstic
jo vaig imprecar
tu vas (vares) imprecar
ell, ella, vostè va imprecar
nosaltres vam (vàrem) imprecar
vosaltres, vós vau (vàreu) imprecar
ells, elles, vostès van (varen) imprecar
Passat anterior
jo haguí imprecat
tu hagueres imprecat
ell, ella, vostè hagué imprecat
nosaltres haguérem imprecat
vosaltres, vós haguéreu imprecat
ells, elles, vostès hagueren imprecat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver imprecat
tu vas haver imprecat
ell, ella, vostè va haver imprecat
nosaltres vam haver imprecat
vosaltres, vós vau haver imprecat
ells, elles, vostès van haver imprecat
Futur
jo imprecaré
tu imprecaràs
ell, ella, vostè imprecarà
nosaltres imprecarem
vosaltres, vós imprecareu
ells, elles, vostès imprecaran
Futur perfet
jo hauré imprecat
tu hauràs imprecat
ell, ella, vostè haurà imprecat
nosaltres haurem imprecat
vosaltres, vós haureu imprecat
ells, elles, vostès hauran imprecat
Condicional
jo imprecaria
tu imprecaries
ell, ella, vostè imprecaria
nosaltres imprecaríem
vosaltres, vós imprecaríeu
ells, elles, vostès imprecarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) imprecat
tu hauries (hagueres) imprecat
ell, ella, vostè hauria (haguera) imprecat
nosaltres hauríem (haguérem) imprecat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) imprecat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) imprecat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imprecar

Mode subjuntiu

Present
jo imprequi, impreque (val.)
tu imprequis, impreques (val.)
ell, ella, vostè imprequi, impreque (val.)
nosaltres imprequem
vosaltres, vós imprequeu
ells, elles, vostès imprequin, imprequen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) imprecat
tu hagis (hages) imprecat
ell, ella, vostè hagi (haja) imprecat
nosaltres hàgim (hàgem) imprecat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) imprecat
ells, elles, vostès hagin (hagen) imprecat
Imperfet
jo imprequés, imprecara (val.), imprecàs (val., bal.)
tu imprequessis, imprecares (val.), imprecassis (bal.), imprequesses, imprecasses (val., bal.)
ell, ella, vostè imprequés, imprecara (val.), imprecàs (val., bal.)
nosaltres imprequéssim, imprecàrem (val.), imprecàssim (bal.), imprequéssem, imprecàssem (val., bal.)
vosaltres, vós imprequéssiu, imprecàreu (val.), imprecàssiu (bal.), imprequésseu, imprecàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès imprequessin, imprecaren (val.), imprecassin (bal.), imprequessen, imprecassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) imprecat
tu haguessis (hagueres) imprecat
ell, ella, vostè hagués (haguera) imprecat
nosaltres haguéssim (haguérem) imprecat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) imprecat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) imprecat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imprecar

Mode imperatiu

Present
tu impreca
ell, ella, vostè imprequi, impreque (val.)
nosaltres imprequem
vosaltres, vós imprequeu, imprecau (bal.)
ells, elles, vostès imprequin, imprequen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imprecar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu imprecar
Infinitiu compost haver imprecat
Gerundi imprecant
Gerundi compost havent imprecat
Participi imprecat, imprecada, imprecats, imprecades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imprecar

  1. malferir maleint, desitjar el mal a algú amb paraules

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.