Conjugació en català del verb «imantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

imantar

Mode indicatiu

Present
jo imanto (cent.), imante (val.), imant (bal.)
tu imantes
ell, ella, vostè imanta
nosaltres imantem, imantam (bal.)
vosaltres, vós imanteu, imantau (bal.)
ells, elles, vostès imanten
Perfet
jo he imantat
tu has imantat
ell, ella, vostè ha imantat
nosaltres hem imantat
vosaltres, vós heu imantat
ells, elles, vostès han imantat
Imperfet
jo imantava
tu imantaves
ell, ella, vostè imantava
nosaltres imantàvem
vosaltres, vós imantàveu
ells, elles, vostès imantaven
Plusquamperfet
jo havia imantat
tu havies imantat
ell, ella, vostè havia imantat
nosaltres havíem imantat
vosaltres, vós havíeu imantat
ells, elles, vostès havien imantat
Passat simple
jo imantí
tu imantares
ell, ella, vostè imantà
nosaltres imantàrem
vosaltres, vós imantàreu
ells, elles, vostès imantaren
Passat perifràstic
jo vaig imantar
tu vas (vares) imantar
ell, ella, vostè va imantar
nosaltres vam (vàrem) imantar
vosaltres, vós vau (vàreu) imantar
ells, elles, vostès van (varen) imantar
Passat anterior
jo haguí imantat
tu hagueres imantat
ell, ella, vostè hagué imantat
nosaltres haguérem imantat
vosaltres, vós haguéreu imantat
ells, elles, vostès hagueren imantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver imantat
tu vas haver imantat
ell, ella, vostè va haver imantat
nosaltres vam haver imantat
vosaltres, vós vau haver imantat
ells, elles, vostès van haver imantat
Futur
jo imantaré
tu imantaràs
ell, ella, vostè imantarà
nosaltres imantarem
vosaltres, vós imantareu
ells, elles, vostès imantaran
Futur perfet
jo hauré imantat
tu hauràs imantat
ell, ella, vostè haurà imantat
nosaltres haurem imantat
vosaltres, vós haureu imantat
ells, elles, vostès hauran imantat
Condicional
jo imantaria
tu imantaries
ell, ella, vostè imantaria
nosaltres imantaríem
vosaltres, vós imantaríeu
ells, elles, vostès imantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) imantat
tu hauries (hagueres) imantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) imantat
nosaltres hauríem (haguérem) imantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) imantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) imantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imantar

Mode subjuntiu

Present
jo imanti, imante (val.)
tu imantis, imantes (val.)
ell, ella, vostè imanti, imante (val.)
nosaltres imantem
vosaltres, vós imanteu
ells, elles, vostès imantin, imanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) imantat
tu hagis (hages) imantat
ell, ella, vostè hagi (haja) imantat
nosaltres hàgim (hàgem) imantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) imantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) imantat
Imperfet
jo imantés, imantara (val.), imantàs (val., bal.)
tu imantessis, imantares (val.), imantassis (bal.), imantesses, imantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè imantés, imantara (val.), imantàs (val., bal.)
nosaltres imantéssim, imantàrem (val.), imantàssim (bal.), imantéssem, imantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós imantéssiu, imantàreu (val.), imantàssiu (bal.), imantésseu, imantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès imantessin, imantaren (val.), imantassin (bal.), imantessen, imantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) imantat
tu haguessis (hagueres) imantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) imantat
nosaltres haguéssim (haguérem) imantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) imantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) imantat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imantar

Mode imperatiu

Present
tu imanta
ell, ella, vostè imanti, imante (val.)
nosaltres imantem
vosaltres, vós imanteu, imantau (bal.)
ells, elles, vostès imantin, imanten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu imantar
Infinitiu compost haver imantat
Gerundi imantant
Gerundi compost havent imantat
Participi imantat, imantada, imantats, imantades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

imantar

  1. Donar a un tros de ferro o d'acer les propietats de l'imant.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.