Conjugació en català del verb «expel·lir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

expel·lir

Mode indicatiu

Present
jo expel·leixo (cent.), expel·lesc (val., bal.), expel·lisc (val.)
tu expel·leixes, expel·lixes (val.)
ell, ella, vostè expel·leix, expel·lix (val.)
nosaltres expel·lim
vosaltres, vós expel·liu
ells, elles, vostès expel·leixen, expel·lixen (val.)
Perfet
jo he expel·lit
tu has expel·lit
ell, ella, vostè ha expel·lit
nosaltres hem expel·lit
vosaltres, vós heu expel·lit
ells, elles, vostès han expel·lit
Imperfet
jo expel·lia
tu expel·lies
ell, ella, vostè expel·lia
nosaltres expel·líem
vosaltres, vós expel·líeu
ells, elles, vostès expel·lien
Plusquamperfet
jo havia expel·lit
tu havies expel·lit
ell, ella, vostè havia expel·lit
nosaltres havíem expel·lit
vosaltres, vós havíeu expel·lit
ells, elles, vostès havien expel·lit
Passat simple
jo expel·lí
tu expel·lires
ell, ella, vostè expel·lí
nosaltres expel·lírem
vosaltres, vós expel·líreu
ells, elles, vostès expel·liren
Passat perifràstic
jo vaig expel·lir
tu vas (vares) expel·lir
ell, ella, vostè va expel·lir
nosaltres vam (vàrem) expel·lir
vosaltres, vós vau (vàreu) expel·lir
ells, elles, vostès van (varen) expel·lir
Passat anterior
jo haguí expel·lit
tu hagueres expel·lit
ell, ella, vostè hagué expel·lit
nosaltres haguérem expel·lit
vosaltres, vós haguéreu expel·lit
ells, elles, vostès hagueren expel·lit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver expel·lit
tu vas haver expel·lit
ell, ella, vostè va haver expel·lit
nosaltres vam haver expel·lit
vosaltres, vós vau haver expel·lit
ells, elles, vostès van haver expel·lit
Futur
jo expel·liré
tu expel·liràs
ell, ella, vostè expel·lirà
nosaltres expel·lirem
vosaltres, vós expel·lireu
ells, elles, vostès expel·liran
Futur perfet
jo hauré expel·lit
tu hauràs expel·lit
ell, ella, vostè haurà expel·lit
nosaltres haurem expel·lit
vosaltres, vós haureu expel·lit
ells, elles, vostès hauran expel·lit
Condicional
jo expel·liria
tu expel·liries
ell, ella, vostè expel·liria
nosaltres expel·liríem
vosaltres, vós expel·liríeu
ells, elles, vostès expel·lirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) expel·lit
tu hauries (hagueres) expel·lit
ell, ella, vostè hauria (haguera) expel·lit
nosaltres hauríem (haguérem) expel·lit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) expel·lit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) expel·lit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

expel·lir

Mode subjuntiu

Present
jo expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.)
tu expel·leixis, expel·lesques / expel·lisques (val.), expel·lesquis (bal.)
ell, ella, vostè expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.)
nosaltres expel·lim, expel·liguem (bal.)
vosaltres, vós expel·liu, expel·ligueu (bal.)
ells, elles, vostès expel·leixin, expel·lesquen / expel·lisquen (val.), expel·lesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) expel·lit
tu hagis (hages) expel·lit
ell, ella, vostè hagi (haja) expel·lit
nosaltres hàgim (hàgem) expel·lit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) expel·lit
ells, elles, vostès hagin (hagen) expel·lit
Imperfet
jo expel·lís, expel·lira (val.)
tu expel·lissis, expel·lires (val.), expel·lisses
ell, ella, vostè expel·lís, expel·lira (val.)
nosaltres expel·líssim, expel·lírem (val.), expel·líssem
vosaltres, vós expel·líssiu, expel·líreu (val.), expel·lísseu
ells, elles, vostès expel·lissin, expel·liren (val.), expel·lissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) expel·lit
tu haguessis (hagueres) expel·lit
ell, ella, vostè hagués (haguera) expel·lit
nosaltres haguéssim (haguérem) expel·lit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) expel·lit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) expel·lit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

expel·lir

Mode imperatiu

Present
tu expel·leix, expel·lix (val.)
ell, ella, vostè expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.)
nosaltres expel·lim, expel·liguem (bal.)
vosaltres, vós expel·liu
ells, elles, vostès expel·leixin, expel·lesquen / expel·lisquen (val.), expel·lesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

expel·lir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu expel·lir
Infinitiu compost haver expel·lit
Gerundi expel·lint
Gerundi compost havent expel·lit
Participi expel·lit, expel·lida, expel·lits, expel·lides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

expel·lir

  1. Llançar a fora.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.