expedientar
Mode indicatiu
Present
jo | expediento (cent.), expediente (val.), expedient (bal.) |
---|---|
tu | expedientes |
ell, ella, vostè | expedienta |
nosaltres | expedientem, expedientam (bal.) |
vosaltres, vós | expedienteu, expedientau (bal.) |
ells, elles, vostès | expedienten |
Perfet
jo | he expedientat |
---|---|
tu | has expedientat |
ell, ella, vostè | ha expedientat |
nosaltres | hem expedientat |
vosaltres, vós | heu expedientat |
ells, elles, vostès | han expedientat |
Imperfet
jo | expedientava |
---|---|
tu | expedientaves |
ell, ella, vostè | expedientava |
nosaltres | expedientàvem |
vosaltres, vós | expedientàveu |
ells, elles, vostès | expedientaven |
Plusquamperfet
jo | havia expedientat |
---|---|
tu | havies expedientat |
ell, ella, vostè | havia expedientat |
nosaltres | havíem expedientat |
vosaltres, vós | havíeu expedientat |
ells, elles, vostès | havien expedientat |
Passat simple
jo | expedientí |
---|---|
tu | expedientares |
ell, ella, vostè | expedientà |
nosaltres | expedientàrem |
vosaltres, vós | expedientàreu |
ells, elles, vostès | expedientaren |
Passat perifràstic
jo | vaig expedientar |
---|---|
tu | vas (vares) expedientar |
ell, ella, vostè | va expedientar |
nosaltres | vam (vàrem) expedientar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) expedientar |
ells, elles, vostès | van (varen) expedientar |
Passat anterior
jo | haguí expedientat |
---|---|
tu | hagueres expedientat |
ell, ella, vostè | hagué expedientat |
nosaltres | haguérem expedientat |
vosaltres, vós | haguéreu expedientat |
ells, elles, vostès | hagueren expedientat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver expedientat |
---|---|
tu | vas haver expedientat |
ell, ella, vostè | va haver expedientat |
nosaltres | vam haver expedientat |
vosaltres, vós | vau haver expedientat |
ells, elles, vostès | van haver expedientat |
Futur
jo | expedientaré |
---|---|
tu | expedientaràs |
ell, ella, vostè | expedientarà |
nosaltres | expedientarem |
vosaltres, vós | expedientareu |
ells, elles, vostès | expedientaran |
Futur perfet
jo | hauré expedientat |
---|---|
tu | hauràs expedientat |
ell, ella, vostè | haurà expedientat |
nosaltres | haurem expedientat |
vosaltres, vós | haureu expedientat |
ells, elles, vostès | hauran expedientat |
Condicional
jo | expedientaria |
---|---|
tu | expedientaries |
ell, ella, vostè | expedientaria |
nosaltres | expedientaríem |
vosaltres, vós | expedientaríeu |
ells, elles, vostès | expedientarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) expedientat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) expedientat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) expedientat |
nosaltres | hauríem (haguérem) expedientat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) expedientat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) expedientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
expedientar
Mode subjuntiu
Present
jo | expedienti, expediente (val.) |
---|---|
tu | expedientis, expedientes (val.) |
ell, ella, vostè | expedienti, expediente (val.) |
nosaltres | expedientem |
vosaltres, vós | expedienteu |
ells, elles, vostès | expedientin, expedienten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) expedientat |
---|---|
tu | hagis (hages) expedientat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) expedientat |
nosaltres | hàgim (hàgem) expedientat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) expedientat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) expedientat |
Imperfet
jo | expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.) |
---|---|
tu | expedientessis, expedientares (val.), expedientassis (bal.), expedientesses, expedientasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.) |
nosaltres | expedientéssim, expedientàrem (val.), expedientàssim (bal.), expedientéssem, expedientàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | expedientéssiu, expedientàreu (val.), expedientàssiu (bal.), expedientésseu, expedientàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | expedientessin, expedientaren (val.), expedientassin (bal.), expedientessen, expedientassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) expedientat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) expedientat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) expedientat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) expedientat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) expedientat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) expedientat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
expedientar
Mode imperatiu
Present
tu | expedienta |
---|---|
ell, ella, vostè | expedienti, expediente (val.) |
nosaltres | expedientem |
vosaltres, vós | expedienteu, expedientau (bal.) |
ells, elles, vostès | expedientin, expedienten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
expedientar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | expedientar |
---|---|
Infinitiu compost | haver expedientat |
Gerundi | expedientant |
Gerundi compost | havent expedientat |
Participi | expedientat, expedientada, expedientats, expedientades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
expedientar
- Sotmetre (a algú) a expedient.
- Obrir un expedient (a algú).
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.