estranyar
Mode indicatiu
Present
jo | estranyo (cent.), estranye (val.), estrany (bal.) |
---|---|
tu | estranyes |
ell, ella, vostè | estranya |
nosaltres | estranyem, estranyam (bal.) |
vosaltres, vós | estranyeu, estranyau (bal.) |
ells, elles, vostès | estranyen |
Perfet
jo | he estranyat |
---|---|
tu | has estranyat |
ell, ella, vostè | ha estranyat |
nosaltres | hem estranyat |
vosaltres, vós | heu estranyat |
ells, elles, vostès | han estranyat |
Imperfet
jo | estranyava |
---|---|
tu | estranyaves |
ell, ella, vostè | estranyava |
nosaltres | estranyàvem |
vosaltres, vós | estranyàveu |
ells, elles, vostès | estranyaven |
Plusquamperfet
jo | havia estranyat |
---|---|
tu | havies estranyat |
ell, ella, vostè | havia estranyat |
nosaltres | havíem estranyat |
vosaltres, vós | havíeu estranyat |
ells, elles, vostès | havien estranyat |
Passat simple
jo | estranyí |
---|---|
tu | estranyares |
ell, ella, vostè | estranyà |
nosaltres | estranyàrem |
vosaltres, vós | estranyàreu |
ells, elles, vostès | estranyaren |
Passat perifràstic
jo | vaig estranyar |
---|---|
tu | vas (vares) estranyar |
ell, ella, vostè | va estranyar |
nosaltres | vam (vàrem) estranyar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) estranyar |
ells, elles, vostès | van (varen) estranyar |
Passat anterior
jo | haguí estranyat |
---|---|
tu | hagueres estranyat |
ell, ella, vostè | hagué estranyat |
nosaltres | haguérem estranyat |
vosaltres, vós | haguéreu estranyat |
ells, elles, vostès | hagueren estranyat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver estranyat |
---|---|
tu | vas haver estranyat |
ell, ella, vostè | va haver estranyat |
nosaltres | vam haver estranyat |
vosaltres, vós | vau haver estranyat |
ells, elles, vostès | van haver estranyat |
Futur
jo | estranyaré |
---|---|
tu | estranyaràs |
ell, ella, vostè | estranyarà |
nosaltres | estranyarem |
vosaltres, vós | estranyareu |
ells, elles, vostès | estranyaran |
Futur perfet
jo | hauré estranyat |
---|---|
tu | hauràs estranyat |
ell, ella, vostè | haurà estranyat |
nosaltres | haurem estranyat |
vosaltres, vós | haureu estranyat |
ells, elles, vostès | hauran estranyat |
Condicional
jo | estranyaria |
---|---|
tu | estranyaries |
ell, ella, vostè | estranyaria |
nosaltres | estranyaríem |
vosaltres, vós | estranyaríeu |
ells, elles, vostès | estranyarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) estranyat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) estranyat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) estranyat |
nosaltres | hauríem (haguérem) estranyat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) estranyat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) estranyat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
estranyar
Mode subjuntiu
Present
jo | estranyi, estranye (val.) |
---|---|
tu | estranyis, estranyes (val.) |
ell, ella, vostè | estranyi, estranye (val.) |
nosaltres | estranyem |
vosaltres, vós | estranyeu |
ells, elles, vostès | estranyin, estranyen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) estranyat |
---|---|
tu | hagis (hages) estranyat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) estranyat |
nosaltres | hàgim (hàgem) estranyat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) estranyat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) estranyat |
Imperfet
jo | estranyés, estranyara (val.), estranyàs (val., bal.) |
---|---|
tu | estranyessis, estranyares (val.), estranyassis (bal.), estranyesses, estranyasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | estranyés, estranyara (val.), estranyàs (val., bal.) |
nosaltres | estranyéssim, estranyàrem (val.), estranyàssim (bal.), estranyéssem, estranyàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | estranyéssiu, estranyàreu (val.), estranyàssiu (bal.), estranyésseu, estranyàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | estranyessin, estranyaren (val.), estranyassin (bal.), estranyessen, estranyassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) estranyat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) estranyat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) estranyat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) estranyat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) estranyat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) estranyat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
estranyar
Mode imperatiu
Present
tu | estranya |
---|---|
ell, ella, vostè | estranyi, estranye (val.) |
nosaltres | estranyem |
vosaltres, vós | estranyeu, estranyau (bal.) |
ells, elles, vostès | estranyin, estranyen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
estranyar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | estranyar |
---|---|
Infinitiu compost | haver estranyat |
Gerundi | estranyant |
Gerundi compost | havent estranyat |
Participi | estranyat, estranyada, estranyats, estranyades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
estranyar
- Allunyar algú d'un lloc, d'algú altre, etc.
- Generar estranyesa.
- Sentir estranyesa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.