Conjugació en català del verb «espuntegar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espuntegar

Mode indicatiu

Present
jo espuntego (cent.), espuntegue (val.), espunteg (bal.)
tu espuntegues
ell, ella, vostè espuntega
nosaltres espunteguem, espuntegam (bal.)
vosaltres, vós espuntegueu, espuntegau (bal.)
ells, elles, vostès espunteguen
Perfet
jo he espuntegat
tu has espuntegat
ell, ella, vostè ha espuntegat
nosaltres hem espuntegat
vosaltres, vós heu espuntegat
ells, elles, vostès han espuntegat
Imperfet
jo espuntegava
tu espuntegaves
ell, ella, vostè espuntegava
nosaltres espuntegàvem
vosaltres, vós espuntegàveu
ells, elles, vostès espuntegaven
Plusquamperfet
jo havia espuntegat
tu havies espuntegat
ell, ella, vostè havia espuntegat
nosaltres havíem espuntegat
vosaltres, vós havíeu espuntegat
ells, elles, vostès havien espuntegat
Passat simple
jo espunteguí
tu espuntegares
ell, ella, vostè espuntegà
nosaltres espuntegàrem
vosaltres, vós espuntegàreu
ells, elles, vostès espuntegaren
Passat perifràstic
jo vaig espuntegar
tu vas (vares) espuntegar
ell, ella, vostè va espuntegar
nosaltres vam (vàrem) espuntegar
vosaltres, vós vau (vàreu) espuntegar
ells, elles, vostès van (varen) espuntegar
Passat anterior
jo haguí espuntegat
tu hagueres espuntegat
ell, ella, vostè hagué espuntegat
nosaltres haguérem espuntegat
vosaltres, vós haguéreu espuntegat
ells, elles, vostès hagueren espuntegat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espuntegat
tu vas haver espuntegat
ell, ella, vostè va haver espuntegat
nosaltres vam haver espuntegat
vosaltres, vós vau haver espuntegat
ells, elles, vostès van haver espuntegat
Futur
jo espuntegaré
tu espuntegaràs
ell, ella, vostè espuntegarà
nosaltres espuntegarem
vosaltres, vós espuntegareu
ells, elles, vostès espuntegaran
Futur perfet
jo hauré espuntegat
tu hauràs espuntegat
ell, ella, vostè haurà espuntegat
nosaltres haurem espuntegat
vosaltres, vós haureu espuntegat
ells, elles, vostès hauran espuntegat
Condicional
jo espuntegaria
tu espuntegaries
ell, ella, vostè espuntegaria
nosaltres espuntegaríem
vosaltres, vós espuntegaríeu
ells, elles, vostès espuntegarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espuntegat
tu hauries (hagueres) espuntegat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espuntegat
nosaltres hauríem (haguérem) espuntegat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espuntegat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espuntegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espuntegar

Mode subjuntiu

Present
jo espuntegui, espuntegue (val.)
tu espunteguis, espuntegues (val.)
ell, ella, vostè espuntegui, espuntegue (val.)
nosaltres espunteguem
vosaltres, vós espuntegueu
ells, elles, vostès espunteguin, espunteguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espuntegat
tu hagis (hages) espuntegat
ell, ella, vostè hagi (haja) espuntegat
nosaltres hàgim (hàgem) espuntegat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espuntegat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espuntegat
Imperfet
jo espuntegués, espuntegara (val.), espuntegàs (val., bal.)
tu espunteguessis, espuntegares (val.), espuntegassis (bal.), espunteguesses, espuntegasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espuntegués, espuntegara (val.), espuntegàs (val., bal.)
nosaltres espunteguéssim, espuntegàrem (val.), espuntegàssim (bal.), espunteguéssem, espuntegàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espunteguéssiu, espuntegàreu (val.), espuntegàssiu (bal.), espunteguésseu, espuntegàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espunteguessin, espuntegaren (val.), espuntegassin (bal.), espunteguessen, espuntegassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espuntegat
tu haguessis (hagueres) espuntegat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espuntegat
nosaltres haguéssim (haguérem) espuntegat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espuntegat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espuntegat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espuntegar

Mode imperatiu

Present
tu espuntega
ell, ella, vostè espuntegui, espuntegue (val.)
nosaltres espunteguem
vosaltres, vós espuntegueu, espuntegau (bal.)
ells, elles, vostès espunteguin, espunteguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espuntegar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espuntegar
Infinitiu compost haver espuntegat
Gerundi espuntegant
Gerundi compost havent espuntegat
Participi espuntegat, espuntegada, espuntegats, espuntegades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.