Conjugació en català del verb «esporuguir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esporuguir

Mode indicatiu

Present
jo esporugueixo (cent.), esporuguesc (val., bal.), esporuguisc (val.)
tu esporugueixes, esporuguixes (val.)
ell, ella, vostè esporugueix, esporuguix (val.)
nosaltres esporuguim
vosaltres, vós esporuguiu
ells, elles, vostès esporugueixen, esporuguixen (val.)
Perfet
jo he esporuguit
tu has esporuguit
ell, ella, vostè ha esporuguit
nosaltres hem esporuguit
vosaltres, vós heu esporuguit
ells, elles, vostès han esporuguit
Imperfet
jo esporuguia
tu esporuguies
ell, ella, vostè esporuguia
nosaltres esporuguíem
vosaltres, vós esporuguíeu
ells, elles, vostès esporuguien
Plusquamperfet
jo havia esporuguit
tu havies esporuguit
ell, ella, vostè havia esporuguit
nosaltres havíem esporuguit
vosaltres, vós havíeu esporuguit
ells, elles, vostès havien esporuguit
Passat simple
jo esporuguí
tu esporuguires
ell, ella, vostè esporuguí
nosaltres esporuguírem
vosaltres, vós esporuguíreu
ells, elles, vostès esporuguiren
Passat perifràstic
jo vaig esporuguir
tu vas (vares) esporuguir
ell, ella, vostè va esporuguir
nosaltres vam (vàrem) esporuguir
vosaltres, vós vau (vàreu) esporuguir
ells, elles, vostès van (varen) esporuguir
Passat anterior
jo haguí esporuguit
tu hagueres esporuguit
ell, ella, vostè hagué esporuguit
nosaltres haguérem esporuguit
vosaltres, vós haguéreu esporuguit
ells, elles, vostès hagueren esporuguit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esporuguit
tu vas haver esporuguit
ell, ella, vostè va haver esporuguit
nosaltres vam haver esporuguit
vosaltres, vós vau haver esporuguit
ells, elles, vostès van haver esporuguit
Futur
jo esporuguiré
tu esporuguiràs
ell, ella, vostè esporuguirà
nosaltres esporuguirem
vosaltres, vós esporuguireu
ells, elles, vostès esporuguiran
Futur perfet
jo hauré esporuguit
tu hauràs esporuguit
ell, ella, vostè haurà esporuguit
nosaltres haurem esporuguit
vosaltres, vós haureu esporuguit
ells, elles, vostès hauran esporuguit
Condicional
jo esporuguiria
tu esporuguiries
ell, ella, vostè esporuguiria
nosaltres esporuguiríem
vosaltres, vós esporuguiríeu
ells, elles, vostès esporuguirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esporuguit
tu hauries (hagueres) esporuguit
ell, ella, vostè hauria (haguera) esporuguit
nosaltres hauríem (haguérem) esporuguit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esporuguit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esporuguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esporuguir

Mode subjuntiu

Present
jo esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.)
tu esporugueixis, esporuguesques / esporuguisques (val.), esporuguesquis (bal.)
ell, ella, vostè esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.)
nosaltres esporuguim, esporuguiguem (bal.)
vosaltres, vós esporuguiu, esporuguigueu (bal.)
ells, elles, vostès esporugueixin, esporuguesquen / esporuguisquen (val.), esporuguesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esporuguit
tu hagis (hages) esporuguit
ell, ella, vostè hagi (haja) esporuguit
nosaltres hàgim (hàgem) esporuguit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esporuguit
ells, elles, vostès hagin (hagen) esporuguit
Imperfet
jo esporuguís, esporuguira (val.)
tu esporuguissis, esporuguires (val.), esporuguisses
ell, ella, vostè esporuguís, esporuguira (val.)
nosaltres esporuguíssim, esporuguírem (val.), esporuguíssem
vosaltres, vós esporuguíssiu, esporuguíreu (val.), esporuguísseu
ells, elles, vostès esporuguissin, esporuguiren (val.), esporuguissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esporuguit
tu haguessis (hagueres) esporuguit
ell, ella, vostè hagués (haguera) esporuguit
nosaltres haguéssim (haguérem) esporuguit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esporuguit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esporuguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esporuguir

Mode imperatiu

Present
tu esporugueix, esporuguix (val.)
ell, ella, vostè esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.)
nosaltres esporuguim, esporuguiguem (bal.)
vosaltres, vós esporuguiu
ells, elles, vostès esporugueixin, esporuguesquen / esporuguisquen (val.), esporuguesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esporuguir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esporuguir
Infinitiu compost haver esporuguit
Gerundi esporuguint
Gerundi compost havent esporuguit
Participi esporuguit, esporuguida, esporuguits, esporuguides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esporuguir

  1. Fer agafar por a algú.
  2. Agafar por.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.