esporuguir
Mode indicatiu
Present
jo | esporugueixo (cent.), esporuguesc (val., bal.), esporuguisc (val.) |
---|---|
tu | esporugueixes, esporuguixes (val.) |
ell, ella, vostè | esporugueix, esporuguix (val.) |
nosaltres | esporuguim |
vosaltres, vós | esporuguiu |
ells, elles, vostès | esporugueixen, esporuguixen (val.) |
Perfet
jo | he esporuguit |
---|---|
tu | has esporuguit |
ell, ella, vostè | ha esporuguit |
nosaltres | hem esporuguit |
vosaltres, vós | heu esporuguit |
ells, elles, vostès | han esporuguit |
Imperfet
jo | esporuguia |
---|---|
tu | esporuguies |
ell, ella, vostè | esporuguia |
nosaltres | esporuguíem |
vosaltres, vós | esporuguíeu |
ells, elles, vostès | esporuguien |
Plusquamperfet
jo | havia esporuguit |
---|---|
tu | havies esporuguit |
ell, ella, vostè | havia esporuguit |
nosaltres | havíem esporuguit |
vosaltres, vós | havíeu esporuguit |
ells, elles, vostès | havien esporuguit |
Passat simple
jo | esporuguí |
---|---|
tu | esporuguires |
ell, ella, vostè | esporuguí |
nosaltres | esporuguírem |
vosaltres, vós | esporuguíreu |
ells, elles, vostès | esporuguiren |
Passat perifràstic
jo | vaig esporuguir |
---|---|
tu | vas (vares) esporuguir |
ell, ella, vostè | va esporuguir |
nosaltres | vam (vàrem) esporuguir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esporuguir |
ells, elles, vostès | van (varen) esporuguir |
Passat anterior
jo | haguí esporuguit |
---|---|
tu | hagueres esporuguit |
ell, ella, vostè | hagué esporuguit |
nosaltres | haguérem esporuguit |
vosaltres, vós | haguéreu esporuguit |
ells, elles, vostès | hagueren esporuguit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esporuguit |
---|---|
tu | vas haver esporuguit |
ell, ella, vostè | va haver esporuguit |
nosaltres | vam haver esporuguit |
vosaltres, vós | vau haver esporuguit |
ells, elles, vostès | van haver esporuguit |
Futur
jo | esporuguiré |
---|---|
tu | esporuguiràs |
ell, ella, vostè | esporuguirà |
nosaltres | esporuguirem |
vosaltres, vós | esporuguireu |
ells, elles, vostès | esporuguiran |
Futur perfet
jo | hauré esporuguit |
---|---|
tu | hauràs esporuguit |
ell, ella, vostè | haurà esporuguit |
nosaltres | haurem esporuguit |
vosaltres, vós | haureu esporuguit |
ells, elles, vostès | hauran esporuguit |
Condicional
jo | esporuguiria |
---|---|
tu | esporuguiries |
ell, ella, vostè | esporuguiria |
nosaltres | esporuguiríem |
vosaltres, vós | esporuguiríeu |
ells, elles, vostès | esporuguirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esporuguit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esporuguit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esporuguit |
nosaltres | hauríem (haguérem) esporuguit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esporuguit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esporuguit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esporuguir
Mode subjuntiu
Present
jo | esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.) |
---|---|
tu | esporugueixis, esporuguesques / esporuguisques (val.), esporuguesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.) |
nosaltres | esporuguim, esporuguiguem (bal.) |
vosaltres, vós | esporuguiu, esporuguigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | esporugueixin, esporuguesquen / esporuguisquen (val.), esporuguesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esporuguit |
---|---|
tu | hagis (hages) esporuguit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esporuguit |
nosaltres | hàgim (hàgem) esporuguit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esporuguit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esporuguit |
Imperfet
jo | esporuguís, esporuguira (val.) |
---|---|
tu | esporuguissis, esporuguires (val.), esporuguisses |
ell, ella, vostè | esporuguís, esporuguira (val.) |
nosaltres | esporuguíssim, esporuguírem (val.), esporuguíssem |
vosaltres, vós | esporuguíssiu, esporuguíreu (val.), esporuguísseu |
ells, elles, vostès | esporuguissin, esporuguiren (val.), esporuguissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esporuguit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esporuguit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esporuguit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esporuguit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esporuguit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esporuguit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esporuguir
Mode imperatiu
Present
tu | esporugueix, esporuguix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | esporugueixi, esporuguesca / esporuguisca (val.), esporuguesqui (bal.) |
nosaltres | esporuguim, esporuguiguem (bal.) |
vosaltres, vós | esporuguiu |
ells, elles, vostès | esporugueixin, esporuguesquen / esporuguisquen (val.), esporuguesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esporuguir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esporuguir |
---|---|
Infinitiu compost | haver esporuguit |
Gerundi | esporuguint |
Gerundi compost | havent esporuguit |
Participi | esporuguit, esporuguida, esporuguits, esporuguides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esporuguir
- Fer agafar por a algú.
- Agafar por.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.