Conjugació en català del verb «esplaiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esplaiar

Mode indicatiu

Present
jo esplaio (cent.), esplaie (val.), esplai (bal.)
tu esplaies
ell, ella, vostè esplaia
nosaltres esplaiem, esplaiam (bal.)
vosaltres, vós esplaieu, esplaiau (bal.)
ells, elles, vostès esplaien
Perfet
jo he esplaiat
tu has esplaiat
ell, ella, vostè ha esplaiat
nosaltres hem esplaiat
vosaltres, vós heu esplaiat
ells, elles, vostès han esplaiat
Imperfet
jo esplaiava
tu esplaiaves
ell, ella, vostè esplaiava
nosaltres esplaiàvem
vosaltres, vós esplaiàveu
ells, elles, vostès esplaiaven
Plusquamperfet
jo havia esplaiat
tu havies esplaiat
ell, ella, vostè havia esplaiat
nosaltres havíem esplaiat
vosaltres, vós havíeu esplaiat
ells, elles, vostès havien esplaiat
Passat simple
jo esplaí
tu esplaiares
ell, ella, vostè esplaià
nosaltres esplaiàrem
vosaltres, vós esplaiàreu
ells, elles, vostès esplaiaren
Passat perifràstic
jo vaig esplaiar
tu vas (vares) esplaiar
ell, ella, vostè va esplaiar
nosaltres vam (vàrem) esplaiar
vosaltres, vós vau (vàreu) esplaiar
ells, elles, vostès van (varen) esplaiar
Passat anterior
jo haguí esplaiat
tu hagueres esplaiat
ell, ella, vostè hagué esplaiat
nosaltres haguérem esplaiat
vosaltres, vós haguéreu esplaiat
ells, elles, vostès hagueren esplaiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esplaiat
tu vas haver esplaiat
ell, ella, vostè va haver esplaiat
nosaltres vam haver esplaiat
vosaltres, vós vau haver esplaiat
ells, elles, vostès van haver esplaiat
Futur
jo esplaiaré
tu esplaiaràs
ell, ella, vostè esplaiarà
nosaltres esplaiarem
vosaltres, vós esplaiareu
ells, elles, vostès esplaiaran
Futur perfet
jo hauré esplaiat
tu hauràs esplaiat
ell, ella, vostè haurà esplaiat
nosaltres haurem esplaiat
vosaltres, vós haureu esplaiat
ells, elles, vostès hauran esplaiat
Condicional
jo esplaiaria
tu esplaiaries
ell, ella, vostè esplaiaria
nosaltres esplaiaríem
vosaltres, vós esplaiaríeu
ells, elles, vostès esplaiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esplaiat
tu hauries (hagueres) esplaiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esplaiat
nosaltres hauríem (haguérem) esplaiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esplaiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esplaiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esplaiar

Mode subjuntiu

Present
jo esplaï, esplaie (val.)
tu esplaïs, esplaies (val.)
ell, ella, vostè esplaï, esplaie (val.)
nosaltres esplaiem
vosaltres, vós esplaieu
ells, elles, vostès esplaïn, esplaien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esplaiat
tu hagis (hages) esplaiat
ell, ella, vostè hagi (haja) esplaiat
nosaltres hàgim (hàgem) esplaiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esplaiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esplaiat
Imperfet
jo esplaiés, esplaiara (val.), esplaiàs (val., bal.)
tu esplaiessis, esplaiares (val.), esplaiassis (bal.), esplaiesses, esplaiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esplaiés, esplaiara (val.), esplaiàs (val., bal.)
nosaltres esplaiéssim, esplaiàrem (val.), esplaiàssim (bal.), esplaiéssem, esplaiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esplaiéssiu, esplaiàreu (val.), esplaiàssiu (bal.), esplaiésseu, esplaiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esplaiessin, esplaiaren (val.), esplaiassin (bal.), esplaiessen, esplaiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esplaiat
tu haguessis (hagueres) esplaiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esplaiat
nosaltres haguéssim (haguérem) esplaiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esplaiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esplaiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esplaiar

Mode imperatiu

Present
tu esplaia
ell, ella, vostè esplaï, esplaie (val.)
nosaltres esplaiem
vosaltres, vós esplaieu, esplaiau (bal.)
ells, elles, vostès esplaïn, esplaien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esplaiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esplaiar
Infinitiu compost haver esplaiat
Gerundi esplaiant
Gerundi compost havent esplaiat
Participi esplaiat, esplaiada, esplaiats, esplaiades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esplaiar

  1. Alliberar càrrega emocional.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.