espellir
Mode indicatiu
Present
jo | espelleixo (cent.), espellesc (val., bal.), espellisc (val.) |
---|---|
tu | espelleixes, espellixes (val.) |
ell, ella, vostè | espelleix, espellix (val.) |
nosaltres | espellim |
vosaltres, vós | espelliu |
ells, elles, vostès | espelleixen, espellixen (val.) |
Perfet
jo | he espellit |
---|---|
tu | has espellit |
ell, ella, vostè | ha espellit |
nosaltres | hem espellit |
vosaltres, vós | heu espellit |
ells, elles, vostès | han espellit |
Imperfet
jo | espellia |
---|---|
tu | espellies |
ell, ella, vostè | espellia |
nosaltres | espellíem |
vosaltres, vós | espellíeu |
ells, elles, vostès | espellien |
Plusquamperfet
jo | havia espellit |
---|---|
tu | havies espellit |
ell, ella, vostè | havia espellit |
nosaltres | havíem espellit |
vosaltres, vós | havíeu espellit |
ells, elles, vostès | havien espellit |
Passat simple
jo | espellí |
---|---|
tu | espellires |
ell, ella, vostè | espellí |
nosaltres | espellírem |
vosaltres, vós | espellíreu |
ells, elles, vostès | espelliren |
Passat perifràstic
jo | vaig espellir |
---|---|
tu | vas (vares) espellir |
ell, ella, vostè | va espellir |
nosaltres | vam (vàrem) espellir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) espellir |
ells, elles, vostès | van (varen) espellir |
Passat anterior
jo | haguí espellit |
---|---|
tu | hagueres espellit |
ell, ella, vostè | hagué espellit |
nosaltres | haguérem espellit |
vosaltres, vós | haguéreu espellit |
ells, elles, vostès | hagueren espellit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver espellit |
---|---|
tu | vas haver espellit |
ell, ella, vostè | va haver espellit |
nosaltres | vam haver espellit |
vosaltres, vós | vau haver espellit |
ells, elles, vostès | van haver espellit |
Futur
jo | espelliré |
---|---|
tu | espelliràs |
ell, ella, vostè | espellirà |
nosaltres | espellirem |
vosaltres, vós | espellireu |
ells, elles, vostès | espelliran |
Futur perfet
jo | hauré espellit |
---|---|
tu | hauràs espellit |
ell, ella, vostè | haurà espellit |
nosaltres | haurem espellit |
vosaltres, vós | haureu espellit |
ells, elles, vostès | hauran espellit |
Condicional
jo | espelliria |
---|---|
tu | espelliries |
ell, ella, vostè | espelliria |
nosaltres | espelliríem |
vosaltres, vós | espelliríeu |
ells, elles, vostès | espellirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) espellit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) espellit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) espellit |
nosaltres | hauríem (haguérem) espellit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) espellit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) espellit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espellir
Mode subjuntiu
Present
jo | espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.) |
---|---|
tu | espelleixis, espellesques / espellisques (val.), espellesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.) |
nosaltres | espellim, espelliguem (bal.) |
vosaltres, vós | espelliu, espelligueu (bal.) |
ells, elles, vostès | espelleixin, espellesquen / espellisquen (val.), espellesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) espellit |
---|---|
tu | hagis (hages) espellit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) espellit |
nosaltres | hàgim (hàgem) espellit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) espellit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) espellit |
Imperfet
jo | espellís, espellira (val.) |
---|---|
tu | espellissis, espellires (val.), espellisses |
ell, ella, vostè | espellís, espellira (val.) |
nosaltres | espellíssim, espellírem (val.), espellíssem |
vosaltres, vós | espellíssiu, espellíreu (val.), espellísseu |
ells, elles, vostès | espellissin, espelliren (val.), espellissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) espellit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) espellit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) espellit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) espellit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) espellit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) espellit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espellir
Mode imperatiu
Present
tu | espelleix, espellix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | espelleixi, espellesca / espellisca (val.), espellesqui (bal.) |
nosaltres | espellim, espelliguem (bal.) |
vosaltres, vós | espelliu |
ells, elles, vostès | espelleixin, espellesquen / espellisquen (val.), espellesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espellir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | espellir |
---|---|
Infinitiu compost | haver espellit |
Gerundi | espellint |
Gerundi compost | havent espellit |
Participi | espellit, espellida, espellits, espellides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espellir
- Descloure's, obrir-se una flor.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.