Conjugació en català del verb «espelletar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

espelletar

Mode indicatiu

Present
jo espelleto (cent.), espellete (val.), espellet (bal.)
tu espelletes
ell, ella, vostè espelleta
nosaltres espelletem, espelletam (bal.)
vosaltres, vós espelleteu, espelletau (bal.)
ells, elles, vostès espelleten
Perfet
jo he espelletat
tu has espelletat
ell, ella, vostè ha espelletat
nosaltres hem espelletat
vosaltres, vós heu espelletat
ells, elles, vostès han espelletat
Imperfet
jo espelletava
tu espelletaves
ell, ella, vostè espelletava
nosaltres espelletàvem
vosaltres, vós espelletàveu
ells, elles, vostès espelletaven
Plusquamperfet
jo havia espelletat
tu havies espelletat
ell, ella, vostè havia espelletat
nosaltres havíem espelletat
vosaltres, vós havíeu espelletat
ells, elles, vostès havien espelletat
Passat simple
jo espelletí
tu espelletares
ell, ella, vostè espelletà
nosaltres espelletàrem
vosaltres, vós espelletàreu
ells, elles, vostès espelletaren
Passat perifràstic
jo vaig espelletar
tu vas (vares) espelletar
ell, ella, vostè va espelletar
nosaltres vam (vàrem) espelletar
vosaltres, vós vau (vàreu) espelletar
ells, elles, vostès van (varen) espelletar
Passat anterior
jo haguí espelletat
tu hagueres espelletat
ell, ella, vostè hagué espelletat
nosaltres haguérem espelletat
vosaltres, vós haguéreu espelletat
ells, elles, vostès hagueren espelletat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver espelletat
tu vas haver espelletat
ell, ella, vostè va haver espelletat
nosaltres vam haver espelletat
vosaltres, vós vau haver espelletat
ells, elles, vostès van haver espelletat
Futur
jo espelletaré
tu espelletaràs
ell, ella, vostè espelletarà
nosaltres espelletarem
vosaltres, vós espelletareu
ells, elles, vostès espelletaran
Futur perfet
jo hauré espelletat
tu hauràs espelletat
ell, ella, vostè haurà espelletat
nosaltres haurem espelletat
vosaltres, vós haureu espelletat
ells, elles, vostès hauran espelletat
Condicional
jo espelletaria
tu espelletaries
ell, ella, vostè espelletaria
nosaltres espelletaríem
vosaltres, vós espelletaríeu
ells, elles, vostès espelletarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) espelletat
tu hauries (hagueres) espelletat
ell, ella, vostè hauria (haguera) espelletat
nosaltres hauríem (haguérem) espelletat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) espelletat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) espelletat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espelletar

Mode subjuntiu

Present
jo espelleti, espellete (val.)
tu espelletis, espelletes (val.)
ell, ella, vostè espelleti, espellete (val.)
nosaltres espelletem
vosaltres, vós espelleteu
ells, elles, vostès espelletin, espelleten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) espelletat
tu hagis (hages) espelletat
ell, ella, vostè hagi (haja) espelletat
nosaltres hàgim (hàgem) espelletat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) espelletat
ells, elles, vostès hagin (hagen) espelletat
Imperfet
jo espelletés, espelletara (val.), espelletàs (val., bal.)
tu espelletessis, espelletares (val.), espelletassis (bal.), espelletesses, espelletasses (val., bal.)
ell, ella, vostè espelletés, espelletara (val.), espelletàs (val., bal.)
nosaltres espelletéssim, espelletàrem (val.), espelletàssim (bal.), espelletéssem, espelletàssem (val., bal.)
vosaltres, vós espelletéssiu, espelletàreu (val.), espelletàssiu (bal.), espelletésseu, espelletàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès espelletessin, espelletaren (val.), espelletassin (bal.), espelletessen, espelletassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) espelletat
tu haguessis (hagueres) espelletat
ell, ella, vostè hagués (haguera) espelletat
nosaltres haguéssim (haguérem) espelletat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) espelletat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) espelletat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espelletar

Mode imperatiu

Present
tu espelleta
ell, ella, vostè espelleti, espellete (val.)
nosaltres espelletem
vosaltres, vós espelleteu, espelletau (bal.)
ells, elles, vostès espelletin, espelleten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

espelletar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu espelletar
Infinitiu compost haver espelletat
Gerundi espelletant
Gerundi compost havent espelletat
Participi espelletat, espelletada, espelletats, espelletades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.