espavilar
Mode indicatiu
Present
jo | espavilo (cent.), espavile (val.), espavil (bal.) |
---|---|
tu | espaviles |
ell, ella, vostè | espavila |
nosaltres | espavilem, espavilam (bal.) |
vosaltres, vós | espavileu, espavilau (bal.) |
ells, elles, vostès | espavilen |
Perfet
jo | he espavilat |
---|---|
tu | has espavilat |
ell, ella, vostè | ha espavilat |
nosaltres | hem espavilat |
vosaltres, vós | heu espavilat |
ells, elles, vostès | han espavilat |
Imperfet
jo | espavilava |
---|---|
tu | espavilaves |
ell, ella, vostè | espavilava |
nosaltres | espavilàvem |
vosaltres, vós | espavilàveu |
ells, elles, vostès | espavilaven |
Plusquamperfet
jo | havia espavilat |
---|---|
tu | havies espavilat |
ell, ella, vostè | havia espavilat |
nosaltres | havíem espavilat |
vosaltres, vós | havíeu espavilat |
ells, elles, vostès | havien espavilat |
Passat simple
jo | espavilí |
---|---|
tu | espavilares |
ell, ella, vostè | espavilà |
nosaltres | espavilàrem |
vosaltres, vós | espavilàreu |
ells, elles, vostès | espavilaren |
Passat perifràstic
jo | vaig espavilar |
---|---|
tu | vas (vares) espavilar |
ell, ella, vostè | va espavilar |
nosaltres | vam (vàrem) espavilar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) espavilar |
ells, elles, vostès | van (varen) espavilar |
Passat anterior
jo | haguí espavilat |
---|---|
tu | hagueres espavilat |
ell, ella, vostè | hagué espavilat |
nosaltres | haguérem espavilat |
vosaltres, vós | haguéreu espavilat |
ells, elles, vostès | hagueren espavilat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver espavilat |
---|---|
tu | vas haver espavilat |
ell, ella, vostè | va haver espavilat |
nosaltres | vam haver espavilat |
vosaltres, vós | vau haver espavilat |
ells, elles, vostès | van haver espavilat |
Futur
jo | espavilaré |
---|---|
tu | espavilaràs |
ell, ella, vostè | espavilarà |
nosaltres | espavilarem |
vosaltres, vós | espavilareu |
ells, elles, vostès | espavilaran |
Futur perfet
jo | hauré espavilat |
---|---|
tu | hauràs espavilat |
ell, ella, vostè | haurà espavilat |
nosaltres | haurem espavilat |
vosaltres, vós | haureu espavilat |
ells, elles, vostès | hauran espavilat |
Condicional
jo | espavilaria |
---|---|
tu | espavilaries |
ell, ella, vostè | espavilaria |
nosaltres | espavilaríem |
vosaltres, vós | espavilaríeu |
ells, elles, vostès | espavilarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) espavilat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) espavilat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) espavilat |
nosaltres | hauríem (haguérem) espavilat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) espavilat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) espavilat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espavilar
Mode subjuntiu
Present
jo | espavili, espavile (val.) |
---|---|
tu | espavilis, espaviles (val.) |
ell, ella, vostè | espavili, espavile (val.) |
nosaltres | espavilem |
vosaltres, vós | espavileu |
ells, elles, vostès | espavilin, espavilen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) espavilat |
---|---|
tu | hagis (hages) espavilat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) espavilat |
nosaltres | hàgim (hàgem) espavilat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) espavilat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) espavilat |
Imperfet
jo | espavilés, espavilara (val.), espavilàs (val., bal.) |
---|---|
tu | espavilessis, espavilares (val.), espavilassis (bal.), espavilesses, espavilasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | espavilés, espavilara (val.), espavilàs (val., bal.) |
nosaltres | espaviléssim, espavilàrem (val.), espavilàssim (bal.), espaviléssem, espavilàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | espaviléssiu, espavilàreu (val.), espavilàssiu (bal.), espavilésseu, espavilàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | espavilessin, espavilaren (val.), espavilassin (bal.), espavilessen, espavilassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) espavilat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) espavilat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) espavilat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) espavilat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) espavilat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) espavilat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espavilar
Mode imperatiu
Present
tu | espavila |
---|---|
ell, ella, vostè | espavili, espavile (val.) |
nosaltres | espavilem |
vosaltres, vós | espavileu, espavilau (bal.) |
ells, elles, vostès | espavilin, espavilen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espavilar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | espavilar |
---|---|
Infinitiu compost | haver espavilat |
Gerundi | espavilant |
Gerundi compost | havent espavilat |
Participi | espavilat, espavilada, espavilats, espavilades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
espavilar
- Revifar un foc.
- Posar l'enteniment en actiu, aguditzar l'enginy.
- Adquirir destresa per poder ser autosuficient i resoldre els problemes de la vida diària.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.