Conjugació en català del verb «esmenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esmenar

Mode indicatiu

Present
jo esmeno (cent.), esmene (val.), esmèn (bal.)
tu esmenes
ell, ella, vostè esmena
nosaltres esmenem, esmenam (bal.)
vosaltres, vós esmeneu, esmenau (bal.)
ells, elles, vostès esmenen
Perfet
jo he esmenat
tu has esmenat
ell, ella, vostè ha esmenat
nosaltres hem esmenat
vosaltres, vós heu esmenat
ells, elles, vostès han esmenat
Imperfet
jo esmenava
tu esmenaves
ell, ella, vostè esmenava
nosaltres esmenàvem
vosaltres, vós esmenàveu
ells, elles, vostès esmenaven
Plusquamperfet
jo havia esmenat
tu havies esmenat
ell, ella, vostè havia esmenat
nosaltres havíem esmenat
vosaltres, vós havíeu esmenat
ells, elles, vostès havien esmenat
Passat simple
jo esmení
tu esmenares
ell, ella, vostè esmenà
nosaltres esmenàrem
vosaltres, vós esmenàreu
ells, elles, vostès esmenaren
Passat perifràstic
jo vaig esmenar
tu vas (vares) esmenar
ell, ella, vostè va esmenar
nosaltres vam (vàrem) esmenar
vosaltres, vós vau (vàreu) esmenar
ells, elles, vostès van (varen) esmenar
Passat anterior
jo haguí esmenat
tu hagueres esmenat
ell, ella, vostè hagué esmenat
nosaltres haguérem esmenat
vosaltres, vós haguéreu esmenat
ells, elles, vostès hagueren esmenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esmenat
tu vas haver esmenat
ell, ella, vostè va haver esmenat
nosaltres vam haver esmenat
vosaltres, vós vau haver esmenat
ells, elles, vostès van haver esmenat
Futur
jo esmenaré
tu esmenaràs
ell, ella, vostè esmenarà
nosaltres esmenarem
vosaltres, vós esmenareu
ells, elles, vostès esmenaran
Futur perfet
jo hauré esmenat
tu hauràs esmenat
ell, ella, vostè haurà esmenat
nosaltres haurem esmenat
vosaltres, vós haureu esmenat
ells, elles, vostès hauran esmenat
Condicional
jo esmenaria
tu esmenaries
ell, ella, vostè esmenaria
nosaltres esmenaríem
vosaltres, vós esmenaríeu
ells, elles, vostès esmenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esmenat
tu hauries (hagueres) esmenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esmenat
nosaltres hauríem (haguérem) esmenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esmenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esmenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmenar

Mode subjuntiu

Present
jo esmeni, esmene (val.)
tu esmenis, esmenes (val.)
ell, ella, vostè esmeni, esmene (val.)
nosaltres esmenem
vosaltres, vós esmeneu
ells, elles, vostès esmenin, esmenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esmenat
tu hagis (hages) esmenat
ell, ella, vostè hagi (haja) esmenat
nosaltres hàgim (hàgem) esmenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esmenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esmenat
Imperfet
jo esmenés, esmenara (val.), esmenàs (val., bal.)
tu esmenessis, esmenares (val.), esmenassis (bal.), esmenesses, esmenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esmenés, esmenara (val.), esmenàs (val., bal.)
nosaltres esmenéssim, esmenàrem (val.), esmenàssim (bal.), esmenéssem, esmenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esmenéssiu, esmenàreu (val.), esmenàssiu (bal.), esmenésseu, esmenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esmenessin, esmenaren (val.), esmenassin (bal.), esmenessen, esmenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esmenat
tu haguessis (hagueres) esmenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esmenat
nosaltres haguéssim (haguérem) esmenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esmenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esmenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmenar

Mode imperatiu

Present
tu esmena
ell, ella, vostè esmeni, esmene (val.)
nosaltres esmenem
vosaltres, vós esmeneu, esmenau (bal.)
ells, elles, vostès esmenin, esmenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esmenar
Infinitiu compost haver esmenat
Gerundi esmenant
Gerundi compost havent esmenat
Participi esmenat, esmenada, esmenats, esmenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esmenar

  1. corregir
  2. Rectificar una llei, una sentència.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.