Conjugació en català del verb «esglaiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esglaiar

Mode indicatiu

Present
jo esglaio (cent.), esglaie (val.), esglai (bal.)
tu esglaies
ell, ella, vostè esglaia
nosaltres esglaiem, esglaiam (bal.)
vosaltres, vós esglaieu, esglaiau (bal.)
ells, elles, vostès esglaien
Perfet
jo he esglaiat
tu has esglaiat
ell, ella, vostè ha esglaiat
nosaltres hem esglaiat
vosaltres, vós heu esglaiat
ells, elles, vostès han esglaiat
Imperfet
jo esglaiava
tu esglaiaves
ell, ella, vostè esglaiava
nosaltres esglaiàvem
vosaltres, vós esglaiàveu
ells, elles, vostès esglaiaven
Plusquamperfet
jo havia esglaiat
tu havies esglaiat
ell, ella, vostè havia esglaiat
nosaltres havíem esglaiat
vosaltres, vós havíeu esglaiat
ells, elles, vostès havien esglaiat
Passat simple
jo esglaí
tu esglaiares
ell, ella, vostè esglaià
nosaltres esglaiàrem
vosaltres, vós esglaiàreu
ells, elles, vostès esglaiaren
Passat perifràstic
jo vaig esglaiar
tu vas (vares) esglaiar
ell, ella, vostè va esglaiar
nosaltres vam (vàrem) esglaiar
vosaltres, vós vau (vàreu) esglaiar
ells, elles, vostès van (varen) esglaiar
Passat anterior
jo haguí esglaiat
tu hagueres esglaiat
ell, ella, vostè hagué esglaiat
nosaltres haguérem esglaiat
vosaltres, vós haguéreu esglaiat
ells, elles, vostès hagueren esglaiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esglaiat
tu vas haver esglaiat
ell, ella, vostè va haver esglaiat
nosaltres vam haver esglaiat
vosaltres, vós vau haver esglaiat
ells, elles, vostès van haver esglaiat
Futur
jo esglaiaré
tu esglaiaràs
ell, ella, vostè esglaiarà
nosaltres esglaiarem
vosaltres, vós esglaiareu
ells, elles, vostès esglaiaran
Futur perfet
jo hauré esglaiat
tu hauràs esglaiat
ell, ella, vostè haurà esglaiat
nosaltres haurem esglaiat
vosaltres, vós haureu esglaiat
ells, elles, vostès hauran esglaiat
Condicional
jo esglaiaria
tu esglaiaries
ell, ella, vostè esglaiaria
nosaltres esglaiaríem
vosaltres, vós esglaiaríeu
ells, elles, vostès esglaiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esglaiat
tu hauries (hagueres) esglaiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esglaiat
nosaltres hauríem (haguérem) esglaiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esglaiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esglaiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esglaiar

Mode subjuntiu

Present
jo esglaï, esglaie (val.)
tu esglaïs, esglaies (val.)
ell, ella, vostè esglaï, esglaie (val.)
nosaltres esglaiem
vosaltres, vós esglaieu
ells, elles, vostès esglaïn, esglaien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esglaiat
tu hagis (hages) esglaiat
ell, ella, vostè hagi (haja) esglaiat
nosaltres hàgim (hàgem) esglaiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esglaiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esglaiat
Imperfet
jo esglaiés, esglaiara (val.), esglaiàs (val., bal.)
tu esglaiessis, esglaiares (val.), esglaiassis (bal.), esglaiesses, esglaiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esglaiés, esglaiara (val.), esglaiàs (val., bal.)
nosaltres esglaiéssim, esglaiàrem (val.), esglaiàssim (bal.), esglaiéssem, esglaiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esglaiéssiu, esglaiàreu (val.), esglaiàssiu (bal.), esglaiésseu, esglaiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esglaiessin, esglaiaren (val.), esglaiassin (bal.), esglaiessen, esglaiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esglaiat
tu haguessis (hagueres) esglaiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esglaiat
nosaltres haguéssim (haguérem) esglaiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esglaiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esglaiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esglaiar

Mode imperatiu

Present
tu esglaia
ell, ella, vostè esglaï, esglaie (val.)
nosaltres esglaiem
vosaltres, vós esglaieu, esglaiau (bal.)
ells, elles, vostès esglaïn, esglaien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esglaiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esglaiar
Infinitiu compost haver esglaiat
Gerundi esglaiant
Gerundi compost havent esglaiat
Participi esglaiat, esglaiada, esglaiats, esglaiades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esglaiar

  1. Sentir una por o sorpresa que torba profundament.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.