Conjugació en català del verb «esbromar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbromar-se

Mode indicatiu

Present
jo esbromo (cent.), esbrome (val.), esbrom (bal.)
tu esbromes
ell, ella, vostè esbroma
nosaltres esbromem, esbromam (bal.)
vosaltres, vós esbromeu, esbromau (bal.)
ells, elles, vostès esbromen
Perfet
jo he esbromat
tu has esbromat
ell, ella, vostè ha esbromat
nosaltres hem esbromat
vosaltres, vós heu esbromat
ells, elles, vostès han esbromat
Imperfet
jo esbromava
tu esbromaves
ell, ella, vostè esbromava
nosaltres esbromàvem
vosaltres, vós esbromàveu
ells, elles, vostès esbromaven
Plusquamperfet
jo havia esbromat
tu havies esbromat
ell, ella, vostè havia esbromat
nosaltres havíem esbromat
vosaltres, vós havíeu esbromat
ells, elles, vostès havien esbromat
Passat simple
jo esbromí
tu esbromares
ell, ella, vostè esbromà
nosaltres esbromàrem
vosaltres, vós esbromàreu
ells, elles, vostès esbromaren
Passat perifràstic
jo vaig esbromar
tu vas (vares) esbromar
ell, ella, vostè va esbromar
nosaltres vam (vàrem) esbromar
vosaltres, vós vau (vàreu) esbromar
ells, elles, vostès van (varen) esbromar
Passat anterior
jo haguí esbromat
tu hagueres esbromat
ell, ella, vostè hagué esbromat
nosaltres haguérem esbromat
vosaltres, vós haguéreu esbromat
ells, elles, vostès hagueren esbromat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbromat
tu vas haver esbromat
ell, ella, vostè va haver esbromat
nosaltres vam haver esbromat
vosaltres, vós vau haver esbromat
ells, elles, vostès van haver esbromat
Futur
jo esbromaré
tu esbromaràs
ell, ella, vostè esbromarà
nosaltres esbromarem
vosaltres, vós esbromareu
ells, elles, vostès esbromaran
Futur perfet
jo hauré esbromat
tu hauràs esbromat
ell, ella, vostè haurà esbromat
nosaltres haurem esbromat
vosaltres, vós haureu esbromat
ells, elles, vostès hauran esbromat
Condicional
jo esbromaria
tu esbromaries
ell, ella, vostè esbromaria
nosaltres esbromaríem
vosaltres, vós esbromaríeu
ells, elles, vostès esbromarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbromat
tu hauries (hagueres) esbromat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbromat
nosaltres hauríem (haguérem) esbromat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbromat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbromat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbromar-se

Mode subjuntiu

Present
jo esbromi, esbrome (val.)
tu esbromis, esbromes (val.)
ell, ella, vostè esbromi, esbrome (val.)
nosaltres esbromem
vosaltres, vós esbromeu
ells, elles, vostès esbromin, esbromen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esbromat
tu hagis (hages) esbromat
ell, ella, vostè hagi (haja) esbromat
nosaltres hàgim (hàgem) esbromat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbromat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbromat
Imperfet
jo esbromés, esbromara (val.), esbromàs (val., bal.)
tu esbromessis, esbromares (val.), esbromassis (bal.), esbromesses, esbromasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esbromés, esbromara (val.), esbromàs (val., bal.)
nosaltres esbroméssim, esbromàrem (val.), esbromàssim (bal.), esbroméssem, esbromàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esbroméssiu, esbromàreu (val.), esbromàssiu (bal.), esbromésseu, esbromàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esbromessin, esbromaren (val.), esbromassin (bal.), esbromessen, esbromassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbromat
tu haguessis (hagueres) esbromat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbromat
nosaltres haguéssim (haguérem) esbromat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbromat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbromat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbromar-se

Mode imperatiu

Present
tu esbroma
ell, ella, vostè esbromi, esbrome (val.)
nosaltres esbromem
vosaltres, vós esbromeu, esbromau (bal.)
ells, elles, vostès esbromin, esbromen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbromar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbromar-se
Infinitiu compost haver esbromat
Gerundi esbromant
Gerundi compost havent esbromat
Participi esbromat, esbromada, esbromats, esbromades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbromar-se

  1. bromar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.