Conjugació en català del verb «esbrancar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbrancar

Mode indicatiu

Present
jo esbranco (cent.), esbranque (val.), esbranc (bal.)
tu esbranques
ell, ella, vostè esbranca
nosaltres esbranquem, esbrancam (bal.)
vosaltres, vós esbranqueu, esbrancau (bal.)
ells, elles, vostès esbranquen
Perfet
jo he esbrancat
tu has esbrancat
ell, ella, vostè ha esbrancat
nosaltres hem esbrancat
vosaltres, vós heu esbrancat
ells, elles, vostès han esbrancat
Imperfet
jo esbrancava
tu esbrancaves
ell, ella, vostè esbrancava
nosaltres esbrancàvem
vosaltres, vós esbrancàveu
ells, elles, vostès esbrancaven
Plusquamperfet
jo havia esbrancat
tu havies esbrancat
ell, ella, vostè havia esbrancat
nosaltres havíem esbrancat
vosaltres, vós havíeu esbrancat
ells, elles, vostès havien esbrancat
Passat simple
jo esbranquí
tu esbrancares
ell, ella, vostè esbrancà
nosaltres esbrancàrem
vosaltres, vós esbrancàreu
ells, elles, vostès esbrancaren
Passat perifràstic
jo vaig esbrancar
tu vas (vares) esbrancar
ell, ella, vostè va esbrancar
nosaltres vam (vàrem) esbrancar
vosaltres, vós vau (vàreu) esbrancar
ells, elles, vostès van (varen) esbrancar
Passat anterior
jo haguí esbrancat
tu hagueres esbrancat
ell, ella, vostè hagué esbrancat
nosaltres haguérem esbrancat
vosaltres, vós haguéreu esbrancat
ells, elles, vostès hagueren esbrancat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbrancat
tu vas haver esbrancat
ell, ella, vostè va haver esbrancat
nosaltres vam haver esbrancat
vosaltres, vós vau haver esbrancat
ells, elles, vostès van haver esbrancat
Futur
jo esbrancaré
tu esbrancaràs
ell, ella, vostè esbrancarà
nosaltres esbrancarem
vosaltres, vós esbrancareu
ells, elles, vostès esbrancaran
Futur perfet
jo hauré esbrancat
tu hauràs esbrancat
ell, ella, vostè haurà esbrancat
nosaltres haurem esbrancat
vosaltres, vós haureu esbrancat
ells, elles, vostès hauran esbrancat
Condicional
jo esbrancaria
tu esbrancaries
ell, ella, vostè esbrancaria
nosaltres esbrancaríem
vosaltres, vós esbrancaríeu
ells, elles, vostès esbrancarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbrancat
tu hauries (hagueres) esbrancat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbrancat
nosaltres hauríem (haguérem) esbrancat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbrancat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbrancat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbrancar

Mode subjuntiu

Present
jo esbranqui, esbranque (val.)
tu esbranquis, esbranques (val.)
ell, ella, vostè esbranqui, esbranque (val.)
nosaltres esbranquem
vosaltres, vós esbranqueu
ells, elles, vostès esbranquin, esbranquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esbrancat
tu hagis (hages) esbrancat
ell, ella, vostè hagi (haja) esbrancat
nosaltres hàgim (hàgem) esbrancat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbrancat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbrancat
Imperfet
jo esbranqués, esbrancara (val.), esbrancàs (val., bal.)
tu esbranquessis, esbrancares (val.), esbrancassis (bal.), esbranquesses, esbrancasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esbranqués, esbrancara (val.), esbrancàs (val., bal.)
nosaltres esbranquéssim, esbrancàrem (val.), esbrancàssim (bal.), esbranquéssem, esbrancàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esbranquéssiu, esbrancàreu (val.), esbrancàssiu (bal.), esbranquésseu, esbrancàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esbranquessin, esbrancaren (val.), esbrancassin (bal.), esbranquessen, esbrancassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbrancat
tu haguessis (hagueres) esbrancat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbrancat
nosaltres haguéssim (haguérem) esbrancat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbrancat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbrancat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbrancar

Mode imperatiu

Present
tu esbranca
ell, ella, vostè esbranqui, esbranque (val.)
nosaltres esbranquem
vosaltres, vós esbranqueu, esbrancau (bal.)
ells, elles, vostès esbranquin, esbranquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbrancar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbrancar
Infinitiu compost haver esbrancat
Gerundi esbrancant
Gerundi compost havent esbrancat
Participi esbrancat, esbrancada, esbrancats, esbrancades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.