esblaimar
Mode indicatiu
Present
jo | esblaimo (cent.), esblaime (val.), esblaim (bal.) |
---|---|
tu | esblaimes |
ell, ella, vostè | esblaima |
nosaltres | esblaimem, esblaimam (bal.) |
vosaltres, vós | esblaimeu, esblaimau (bal.) |
ells, elles, vostès | esblaimen |
Perfet
jo | he esblaimat |
---|---|
tu | has esblaimat |
ell, ella, vostè | ha esblaimat |
nosaltres | hem esblaimat |
vosaltres, vós | heu esblaimat |
ells, elles, vostès | han esblaimat |
Imperfet
jo | esblaimava |
---|---|
tu | esblaimaves |
ell, ella, vostè | esblaimava |
nosaltres | esblaimàvem |
vosaltres, vós | esblaimàveu |
ells, elles, vostès | esblaimaven |
Plusquamperfet
jo | havia esblaimat |
---|---|
tu | havies esblaimat |
ell, ella, vostè | havia esblaimat |
nosaltres | havíem esblaimat |
vosaltres, vós | havíeu esblaimat |
ells, elles, vostès | havien esblaimat |
Passat simple
jo | esblaimí |
---|---|
tu | esblaimares |
ell, ella, vostè | esblaimà |
nosaltres | esblaimàrem |
vosaltres, vós | esblaimàreu |
ells, elles, vostès | esblaimaren |
Passat perifràstic
jo | vaig esblaimar |
---|---|
tu | vas (vares) esblaimar |
ell, ella, vostè | va esblaimar |
nosaltres | vam (vàrem) esblaimar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esblaimar |
ells, elles, vostès | van (varen) esblaimar |
Passat anterior
jo | haguí esblaimat |
---|---|
tu | hagueres esblaimat |
ell, ella, vostè | hagué esblaimat |
nosaltres | haguérem esblaimat |
vosaltres, vós | haguéreu esblaimat |
ells, elles, vostès | hagueren esblaimat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esblaimat |
---|---|
tu | vas haver esblaimat |
ell, ella, vostè | va haver esblaimat |
nosaltres | vam haver esblaimat |
vosaltres, vós | vau haver esblaimat |
ells, elles, vostès | van haver esblaimat |
Futur
jo | esblaimaré |
---|---|
tu | esblaimaràs |
ell, ella, vostè | esblaimarà |
nosaltres | esblaimarem |
vosaltres, vós | esblaimareu |
ells, elles, vostès | esblaimaran |
Futur perfet
jo | hauré esblaimat |
---|---|
tu | hauràs esblaimat |
ell, ella, vostè | haurà esblaimat |
nosaltres | haurem esblaimat |
vosaltres, vós | haureu esblaimat |
ells, elles, vostès | hauran esblaimat |
Condicional
jo | esblaimaria |
---|---|
tu | esblaimaries |
ell, ella, vostè | esblaimaria |
nosaltres | esblaimaríem |
vosaltres, vós | esblaimaríeu |
ells, elles, vostès | esblaimarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esblaimat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esblaimat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esblaimat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esblaimat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esblaimat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esblaimat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esblaimar
Mode subjuntiu
Present
jo | esblaimi, esblaime (val.) |
---|---|
tu | esblaimis, esblaimes (val.) |
ell, ella, vostè | esblaimi, esblaime (val.) |
nosaltres | esblaimem |
vosaltres, vós | esblaimeu |
ells, elles, vostès | esblaimin, esblaimen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esblaimat |
---|---|
tu | hagis (hages) esblaimat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esblaimat |
nosaltres | hàgim (hàgem) esblaimat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esblaimat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esblaimat |
Imperfet
jo | esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.) |
---|---|
tu | esblaimessis, esblaimares (val.), esblaimassis (bal.), esblaimesses, esblaimasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.) |
nosaltres | esblaiméssim, esblaimàrem (val.), esblaimàssim (bal.), esblaiméssem, esblaimàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | esblaiméssiu, esblaimàreu (val.), esblaimàssiu (bal.), esblaimésseu, esblaimàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | esblaimessin, esblaimaren (val.), esblaimassin (bal.), esblaimessen, esblaimassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esblaimat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esblaimat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esblaimat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esblaimat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esblaimat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esblaimat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esblaimar
Mode imperatiu
Present
tu | esblaima |
---|---|
ell, ella, vostè | esblaimi, esblaime (val.) |
nosaltres | esblaimem |
vosaltres, vós | esblaimeu, esblaimau (bal.) |
ells, elles, vostès | esblaimin, esblaimen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esblaimar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esblaimar |
---|---|
Infinitiu compost | haver esblaimat |
Gerundi | esblaimant |
Gerundi compost | havent esblaimat |
Participi | esblaimat, esblaimada, esblaimats, esblaimades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esblaimar
- Empal·lidir, esblanqueir, descolorir, perdre el color fruit de la por o de la sorpresa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.