Conjugació en català del verb «esblaimar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esblaimar

Mode indicatiu

Present
jo esblaimo (cent.), esblaime (val.), esblaim (bal.)
tu esblaimes
ell, ella, vostè esblaima
nosaltres esblaimem, esblaimam (bal.)
vosaltres, vós esblaimeu, esblaimau (bal.)
ells, elles, vostès esblaimen
Perfet
jo he esblaimat
tu has esblaimat
ell, ella, vostè ha esblaimat
nosaltres hem esblaimat
vosaltres, vós heu esblaimat
ells, elles, vostès han esblaimat
Imperfet
jo esblaimava
tu esblaimaves
ell, ella, vostè esblaimava
nosaltres esblaimàvem
vosaltres, vós esblaimàveu
ells, elles, vostès esblaimaven
Plusquamperfet
jo havia esblaimat
tu havies esblaimat
ell, ella, vostè havia esblaimat
nosaltres havíem esblaimat
vosaltres, vós havíeu esblaimat
ells, elles, vostès havien esblaimat
Passat simple
jo esblaimí
tu esblaimares
ell, ella, vostè esblaimà
nosaltres esblaimàrem
vosaltres, vós esblaimàreu
ells, elles, vostès esblaimaren
Passat perifràstic
jo vaig esblaimar
tu vas (vares) esblaimar
ell, ella, vostè va esblaimar
nosaltres vam (vàrem) esblaimar
vosaltres, vós vau (vàreu) esblaimar
ells, elles, vostès van (varen) esblaimar
Passat anterior
jo haguí esblaimat
tu hagueres esblaimat
ell, ella, vostè hagué esblaimat
nosaltres haguérem esblaimat
vosaltres, vós haguéreu esblaimat
ells, elles, vostès hagueren esblaimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esblaimat
tu vas haver esblaimat
ell, ella, vostè va haver esblaimat
nosaltres vam haver esblaimat
vosaltres, vós vau haver esblaimat
ells, elles, vostès van haver esblaimat
Futur
jo esblaimaré
tu esblaimaràs
ell, ella, vostè esblaimarà
nosaltres esblaimarem
vosaltres, vós esblaimareu
ells, elles, vostès esblaimaran
Futur perfet
jo hauré esblaimat
tu hauràs esblaimat
ell, ella, vostè haurà esblaimat
nosaltres haurem esblaimat
vosaltres, vós haureu esblaimat
ells, elles, vostès hauran esblaimat
Condicional
jo esblaimaria
tu esblaimaries
ell, ella, vostè esblaimaria
nosaltres esblaimaríem
vosaltres, vós esblaimaríeu
ells, elles, vostès esblaimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esblaimat
tu hauries (hagueres) esblaimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esblaimat
nosaltres hauríem (haguérem) esblaimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esblaimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esblaimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esblaimar

Mode subjuntiu

Present
jo esblaimi, esblaime (val.)
tu esblaimis, esblaimes (val.)
ell, ella, vostè esblaimi, esblaime (val.)
nosaltres esblaimem
vosaltres, vós esblaimeu
ells, elles, vostès esblaimin, esblaimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esblaimat
tu hagis (hages) esblaimat
ell, ella, vostè hagi (haja) esblaimat
nosaltres hàgim (hàgem) esblaimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esblaimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esblaimat
Imperfet
jo esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.)
tu esblaimessis, esblaimares (val.), esblaimassis (bal.), esblaimesses, esblaimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.)
nosaltres esblaiméssim, esblaimàrem (val.), esblaimàssim (bal.), esblaiméssem, esblaimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esblaiméssiu, esblaimàreu (val.), esblaimàssiu (bal.), esblaimésseu, esblaimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esblaimessin, esblaimaren (val.), esblaimassin (bal.), esblaimessen, esblaimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esblaimat
tu haguessis (hagueres) esblaimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esblaimat
nosaltres haguéssim (haguérem) esblaimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esblaimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esblaimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esblaimar

Mode imperatiu

Present
tu esblaima
ell, ella, vostè esblaimi, esblaime (val.)
nosaltres esblaimem
vosaltres, vós esblaimeu, esblaimau (bal.)
ells, elles, vostès esblaimin, esblaimen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esblaimar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esblaimar
Infinitiu compost haver esblaimat
Gerundi esblaimant
Gerundi compost havent esblaimat
Participi esblaimat, esblaimada, esblaimats, esblaimades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esblaimar

  1. Empal·lidir, esblanqueir, descolorir, perdre el color fruit de la por o de la sorpresa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.