Conjugació en català del verb «esbalandrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbalandrar

Mode indicatiu

Present
jo esbalandro (cent.), esbalandre (val.), esbalandr (bal.)
tu esbalandres
ell, ella, vostè esbalandra
nosaltres esbalandrem, esbalandram (bal.)
vosaltres, vós esbalandreu, esbalandrau (bal.)
ells, elles, vostès esbalandren
Perfet
jo he esbalandrat
tu has esbalandrat
ell, ella, vostè ha esbalandrat
nosaltres hem esbalandrat
vosaltres, vós heu esbalandrat
ells, elles, vostès han esbalandrat
Imperfet
jo esbalandrava
tu esbalandraves
ell, ella, vostè esbalandrava
nosaltres esbalandràvem
vosaltres, vós esbalandràveu
ells, elles, vostès esbalandraven
Plusquamperfet
jo havia esbalandrat
tu havies esbalandrat
ell, ella, vostè havia esbalandrat
nosaltres havíem esbalandrat
vosaltres, vós havíeu esbalandrat
ells, elles, vostès havien esbalandrat
Passat simple
jo esbalandrí
tu esbalandrares
ell, ella, vostè esbalandrà
nosaltres esbalandràrem
vosaltres, vós esbalandràreu
ells, elles, vostès esbalandraren
Passat perifràstic
jo vaig esbalandrar
tu vas (vares) esbalandrar
ell, ella, vostè va esbalandrar
nosaltres vam (vàrem) esbalandrar
vosaltres, vós vau (vàreu) esbalandrar
ells, elles, vostès van (varen) esbalandrar
Passat anterior
jo haguí esbalandrat
tu hagueres esbalandrat
ell, ella, vostè hagué esbalandrat
nosaltres haguérem esbalandrat
vosaltres, vós haguéreu esbalandrat
ells, elles, vostès hagueren esbalandrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbalandrat
tu vas haver esbalandrat
ell, ella, vostè va haver esbalandrat
nosaltres vam haver esbalandrat
vosaltres, vós vau haver esbalandrat
ells, elles, vostès van haver esbalandrat
Futur
jo esbalandraré
tu esbalandraràs
ell, ella, vostè esbalandrarà
nosaltres esbalandrarem
vosaltres, vós esbalandrareu
ells, elles, vostès esbalandraran
Futur perfet
jo hauré esbalandrat
tu hauràs esbalandrat
ell, ella, vostè haurà esbalandrat
nosaltres haurem esbalandrat
vosaltres, vós haureu esbalandrat
ells, elles, vostès hauran esbalandrat
Condicional
jo esbalandraria
tu esbalandraries
ell, ella, vostè esbalandraria
nosaltres esbalandraríem
vosaltres, vós esbalandraríeu
ells, elles, vostès esbalandrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbalandrat
tu hauries (hagueres) esbalandrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbalandrat
nosaltres hauríem (haguérem) esbalandrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbalandrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbalandrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalandrar

Mode subjuntiu

Present
jo esbalandri, esbalandre (val.)
tu esbalandris, esbalandres (val.)
ell, ella, vostè esbalandri, esbalandre (val.)
nosaltres esbalandrem
vosaltres, vós esbalandreu
ells, elles, vostès esbalandrin, esbalandren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esbalandrat
tu hagis (hages) esbalandrat
ell, ella, vostè hagi (haja) esbalandrat
nosaltres hàgim (hàgem) esbalandrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbalandrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbalandrat
Imperfet
jo esbalandrés, esbalandrara (val.), esbalandràs (val., bal.)
tu esbalandressis, esbalandrares (val.), esbalandrassis (bal.), esbalandresses, esbalandrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esbalandrés, esbalandrara (val.), esbalandràs (val., bal.)
nosaltres esbalandréssim, esbalandràrem (val.), esbalandràssim (bal.), esbalandréssem, esbalandràssem (val., bal.)
vosaltres, vós esbalandréssiu, esbalandràreu (val.), esbalandràssiu (bal.), esbalandrésseu, esbalandràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esbalandressin, esbalandraren (val.), esbalandrassin (bal.), esbalandressen, esbalandrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbalandrat
tu haguessis (hagueres) esbalandrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbalandrat
nosaltres haguéssim (haguérem) esbalandrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbalandrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbalandrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalandrar

Mode imperatiu

Present
tu esbalandra
ell, ella, vostè esbalandri, esbalandre (val.)
nosaltres esbalandrem
vosaltres, vós esbalandreu, esbalandrau (bal.)
ells, elles, vostès esbalandrin, esbalandren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalandrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbalandrar
Infinitiu compost haver esbalandrat
Gerundi esbalandrant
Gerundi compost havent esbalandrat
Participi esbalandrat, esbalandrada, esbalandrats, esbalandrades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalandrar

  1. esbatanar
  2. desconjuntar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.