Conjugació en català del verb «esbalair»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbalair

Mode indicatiu

Present
jo esbalaeixo (cent.), esbalaesc (val., bal.), esbalaïsc (val.)
tu esbalaeixes, esbalaïxes (val.)
ell, ella, vostè esbalaeix, esbalaïx (val.)
nosaltres esbalaïm
vosaltres, vós esbalaïu
ells, elles, vostès esbalaeixen, esbalaïxen (val.)
Perfet
jo he esbalaït
tu has esbalaït
ell, ella, vostè ha esbalaït
nosaltres hem esbalaït
vosaltres, vós heu esbalaït
ells, elles, vostès han esbalaït
Imperfet
jo esbalaïa
tu esbalaïes
ell, ella, vostè esbalaïa
nosaltres esbalaíem
vosaltres, vós esbalaíeu
ells, elles, vostès esbalaïen
Plusquamperfet
jo havia esbalaït
tu havies esbalaït
ell, ella, vostè havia esbalaït
nosaltres havíem esbalaït
vosaltres, vós havíeu esbalaït
ells, elles, vostès havien esbalaït
Passat simple
jo esbalaí
tu esbalaïres
ell, ella, vostè esbalaí
nosaltres esbalaírem
vosaltres, vós esbalaíreu
ells, elles, vostès esbalaïren
Passat perifràstic
jo vaig esbalair
tu vas (vares) esbalair
ell, ella, vostè va esbalair
nosaltres vam (vàrem) esbalair
vosaltres, vós vau (vàreu) esbalair
ells, elles, vostès van (varen) esbalair
Passat anterior
jo haguí esbalaït
tu hagueres esbalaït
ell, ella, vostè hagué esbalaït
nosaltres haguérem esbalaït
vosaltres, vós haguéreu esbalaït
ells, elles, vostès hagueren esbalaït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbalaït
tu vas haver esbalaït
ell, ella, vostè va haver esbalaït
nosaltres vam haver esbalaït
vosaltres, vós vau haver esbalaït
ells, elles, vostès van haver esbalaït
Futur
jo esbalairé
tu esbalairàs
ell, ella, vostè esbalairà
nosaltres esbalairem
vosaltres, vós esbalaireu
ells, elles, vostès esbalairan
Futur perfet
jo hauré esbalaït
tu hauràs esbalaït
ell, ella, vostè haurà esbalaït
nosaltres haurem esbalaït
vosaltres, vós haureu esbalaït
ells, elles, vostès hauran esbalaït
Condicional
jo esbalairia
tu esbalairies
ell, ella, vostè esbalairia
nosaltres esbalairíem
vosaltres, vós esbalairíeu
ells, elles, vostès esbalairien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbalaït
tu hauries (hagueres) esbalaït
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbalaït
nosaltres hauríem (haguérem) esbalaït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbalaït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbalaït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalair

Mode subjuntiu

Present
jo esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.)
tu esbalaeixis, esbalaesques / esbalaïsques (val.), esbalaesquis (bal.)
ell, ella, vostè esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.)
nosaltres esbalaïm, esbalaïguem (bal.)
vosaltres, vós esbalaïu, esbalaïgueu (bal.)
ells, elles, vostès esbalaeixin, esbalaesquen / esbalaïsquen (val.), esbalaesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) esbalaït
tu hagis (hages) esbalaït
ell, ella, vostè hagi (haja) esbalaït
nosaltres hàgim (hàgem) esbalaït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbalaït
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbalaït
Imperfet
jo esbalaís, esbalaïra (val.)
tu esbalaïssis, esbalaïres (val.), esbalaïsses
ell, ella, vostè esbalaís, esbalaïra (val.)
nosaltres esbalaíssim, esbalaírem (val.), esbalaíssem
vosaltres, vós esbalaíssiu, esbalaíreu (val.), esbalaísseu
ells, elles, vostès esbalaïssin, esbalaïren (val.), esbalaïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbalaït
tu haguessis (hagueres) esbalaït
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbalaït
nosaltres haguéssim (haguérem) esbalaït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbalaït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbalaït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalair

Mode imperatiu

Present
tu esbalaeix, esbalaïx (val.)
ell, ella, vostè esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.)
nosaltres esbalaïm, esbalaïguem (bal.)
vosaltres, vós esbalaïu
ells, elles, vostès esbalaeixin, esbalaesquen / esbalaïsquen (val.), esbalaesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalair

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbalair
Infinitiu compost haver esbalaït
Gerundi esbalaint
Gerundi compost havent esbalaït
Participi esbalaït, esbalaïda, esbalaïts, esbalaïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

esbalair

  1. Deixar atònit, estupefacte, molt sorprès, perdre el color.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.