envinar
Mode indicatiu
Present
jo | envino (cent.), envine (val.), envín (bal.) |
---|---|
tu | envines |
ell, ella, vostè | envina |
nosaltres | envinem, envinam (bal.) |
vosaltres, vós | envineu, envinau (bal.) |
ells, elles, vostès | envinen |
Perfet
jo | he envinat |
---|---|
tu | has envinat |
ell, ella, vostè | ha envinat |
nosaltres | hem envinat |
vosaltres, vós | heu envinat |
ells, elles, vostès | han envinat |
Imperfet
jo | envinava |
---|---|
tu | envinaves |
ell, ella, vostè | envinava |
nosaltres | envinàvem |
vosaltres, vós | envinàveu |
ells, elles, vostès | envinaven |
Plusquamperfet
jo | havia envinat |
---|---|
tu | havies envinat |
ell, ella, vostè | havia envinat |
nosaltres | havíem envinat |
vosaltres, vós | havíeu envinat |
ells, elles, vostès | havien envinat |
Passat simple
jo | enviní |
---|---|
tu | envinares |
ell, ella, vostè | envinà |
nosaltres | envinàrem |
vosaltres, vós | envinàreu |
ells, elles, vostès | envinaren |
Passat perifràstic
jo | vaig envinar |
---|---|
tu | vas (vares) envinar |
ell, ella, vostè | va envinar |
nosaltres | vam (vàrem) envinar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) envinar |
ells, elles, vostès | van (varen) envinar |
Passat anterior
jo | haguí envinat |
---|---|
tu | hagueres envinat |
ell, ella, vostè | hagué envinat |
nosaltres | haguérem envinat |
vosaltres, vós | haguéreu envinat |
ells, elles, vostès | hagueren envinat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver envinat |
---|---|
tu | vas haver envinat |
ell, ella, vostè | va haver envinat |
nosaltres | vam haver envinat |
vosaltres, vós | vau haver envinat |
ells, elles, vostès | van haver envinat |
Futur
jo | envinaré |
---|---|
tu | envinaràs |
ell, ella, vostè | envinarà |
nosaltres | envinarem |
vosaltres, vós | envinareu |
ells, elles, vostès | envinaran |
Futur perfet
jo | hauré envinat |
---|---|
tu | hauràs envinat |
ell, ella, vostè | haurà envinat |
nosaltres | haurem envinat |
vosaltres, vós | haureu envinat |
ells, elles, vostès | hauran envinat |
Condicional
jo | envinaria |
---|---|
tu | envinaries |
ell, ella, vostè | envinaria |
nosaltres | envinaríem |
vosaltres, vós | envinaríeu |
ells, elles, vostès | envinarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) envinat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) envinat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) envinat |
nosaltres | hauríem (haguérem) envinat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) envinat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) envinat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinar
Mode subjuntiu
Present
jo | envini, envine (val.) |
---|---|
tu | envinis, envines (val.) |
ell, ella, vostè | envini, envine (val.) |
nosaltres | envinem |
vosaltres, vós | envineu |
ells, elles, vostès | envinin, envinen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) envinat |
---|---|
tu | hagis (hages) envinat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) envinat |
nosaltres | hàgim (hàgem) envinat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) envinat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) envinat |
Imperfet
jo | envinés, envinara (val.), envinàs (val., bal.) |
---|---|
tu | envinessis, envinares (val.), envinassis (bal.), envinesses, envinasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | envinés, envinara (val.), envinàs (val., bal.) |
nosaltres | envinéssim, envinàrem (val.), envinàssim (bal.), envinéssem, envinàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | envinéssiu, envinàreu (val.), envinàssiu (bal.), envinésseu, envinàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | envinessin, envinaren (val.), envinassin (bal.), envinessen, envinassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) envinat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) envinat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) envinat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) envinat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) envinat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) envinat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinar
Mode imperatiu
Present
tu | envina |
---|---|
ell, ella, vostè | envini, envine (val.) |
nosaltres | envinem |
vosaltres, vós | envineu, envinau (bal.) |
ells, elles, vostès | envinin, envinen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | envinar |
---|---|
Infinitiu compost | haver envinat |
Gerundi | envinant |
Gerundi compost | havent envinat |
Participi | envinat, envinada, envinats, envinades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinar
- Mesclar amb vi.
- embriagar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.