envinagrar
Mode indicatiu
Present
jo | envinagro (cent.), envinagre (val.), envinagr (bal.) |
---|---|
tu | envinagres |
ell, ella, vostè | envinagra |
nosaltres | envinagrem, envinagram (bal.) |
vosaltres, vós | envinagreu, envinagrau (bal.) |
ells, elles, vostès | envinagren |
Perfet
jo | he envinagrat |
---|---|
tu | has envinagrat |
ell, ella, vostè | ha envinagrat |
nosaltres | hem envinagrat |
vosaltres, vós | heu envinagrat |
ells, elles, vostès | han envinagrat |
Imperfet
jo | envinagrava |
---|---|
tu | envinagraves |
ell, ella, vostè | envinagrava |
nosaltres | envinagràvem |
vosaltres, vós | envinagràveu |
ells, elles, vostès | envinagraven |
Plusquamperfet
jo | havia envinagrat |
---|---|
tu | havies envinagrat |
ell, ella, vostè | havia envinagrat |
nosaltres | havíem envinagrat |
vosaltres, vós | havíeu envinagrat |
ells, elles, vostès | havien envinagrat |
Passat simple
jo | envinagrí |
---|---|
tu | envinagrares |
ell, ella, vostè | envinagrà |
nosaltres | envinagràrem |
vosaltres, vós | envinagràreu |
ells, elles, vostès | envinagraren |
Passat perifràstic
jo | vaig envinagrar |
---|---|
tu | vas (vares) envinagrar |
ell, ella, vostè | va envinagrar |
nosaltres | vam (vàrem) envinagrar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) envinagrar |
ells, elles, vostès | van (varen) envinagrar |
Passat anterior
jo | haguí envinagrat |
---|---|
tu | hagueres envinagrat |
ell, ella, vostè | hagué envinagrat |
nosaltres | haguérem envinagrat |
vosaltres, vós | haguéreu envinagrat |
ells, elles, vostès | hagueren envinagrat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver envinagrat |
---|---|
tu | vas haver envinagrat |
ell, ella, vostè | va haver envinagrat |
nosaltres | vam haver envinagrat |
vosaltres, vós | vau haver envinagrat |
ells, elles, vostès | van haver envinagrat |
Futur
jo | envinagraré |
---|---|
tu | envinagraràs |
ell, ella, vostè | envinagrarà |
nosaltres | envinagrarem |
vosaltres, vós | envinagrareu |
ells, elles, vostès | envinagraran |
Futur perfet
jo | hauré envinagrat |
---|---|
tu | hauràs envinagrat |
ell, ella, vostè | haurà envinagrat |
nosaltres | haurem envinagrat |
vosaltres, vós | haureu envinagrat |
ells, elles, vostès | hauran envinagrat |
Condicional
jo | envinagraria |
---|---|
tu | envinagraries |
ell, ella, vostè | envinagraria |
nosaltres | envinagraríem |
vosaltres, vós | envinagraríeu |
ells, elles, vostès | envinagrarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) envinagrat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) envinagrat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) envinagrat |
nosaltres | hauríem (haguérem) envinagrat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) envinagrat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) envinagrat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinagrar
Mode subjuntiu
Present
jo | envinagri, envinagre (val.) |
---|---|
tu | envinagris, envinagres (val.) |
ell, ella, vostè | envinagri, envinagre (val.) |
nosaltres | envinagrem |
vosaltres, vós | envinagreu |
ells, elles, vostès | envinagrin, envinagren (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) envinagrat |
---|---|
tu | hagis (hages) envinagrat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) envinagrat |
nosaltres | hàgim (hàgem) envinagrat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) envinagrat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) envinagrat |
Imperfet
jo | envinagrés, envinagrara (val.), envinagràs (val., bal.) |
---|---|
tu | envinagressis, envinagrares (val.), envinagrassis (bal.), envinagresses, envinagrasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | envinagrés, envinagrara (val.), envinagràs (val., bal.) |
nosaltres | envinagréssim, envinagràrem (val.), envinagràssim (bal.), envinagréssem, envinagràssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | envinagréssiu, envinagràreu (val.), envinagràssiu (bal.), envinagrésseu, envinagràsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | envinagressin, envinagraren (val.), envinagrassin (bal.), envinagressen, envinagrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) envinagrat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) envinagrat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) envinagrat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) envinagrat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) envinagrat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) envinagrat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinagrar
Mode imperatiu
Present
tu | envinagra |
---|---|
ell, ella, vostè | envinagri, envinagre (val.) |
nosaltres | envinagrem |
vosaltres, vós | envinagreu, envinagrau (bal.) |
ells, elles, vostès | envinagrin, envinagren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envinagrar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | envinagrar |
---|---|
Infinitiu compost | haver envinagrat |
Gerundi | envinagrant |
Gerundi compost | havent envinagrat |
Participi | envinagrat, envinagrada, envinagrats, envinagrades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017