envilanir
Mode indicatiu
Present
jo | envilaneixo (cent.), envilanesc (val., bal.), envilanisc (val.) |
---|---|
tu | envilaneixes, envilanixes (val.) |
ell, ella, vostè | envilaneix, envilanix (val.) |
nosaltres | envilanim |
vosaltres, vós | envilaniu |
ells, elles, vostès | envilaneixen, envilanixen (val.) |
Perfet
jo | he envilanit |
---|---|
tu | has envilanit |
ell, ella, vostè | ha envilanit |
nosaltres | hem envilanit |
vosaltres, vós | heu envilanit |
ells, elles, vostès | han envilanit |
Imperfet
jo | envilania |
---|---|
tu | envilanies |
ell, ella, vostè | envilania |
nosaltres | envilaníem |
vosaltres, vós | envilaníeu |
ells, elles, vostès | envilanien |
Plusquamperfet
jo | havia envilanit |
---|---|
tu | havies envilanit |
ell, ella, vostè | havia envilanit |
nosaltres | havíem envilanit |
vosaltres, vós | havíeu envilanit |
ells, elles, vostès | havien envilanit |
Passat simple
jo | envilaní |
---|---|
tu | envilanires |
ell, ella, vostè | envilaní |
nosaltres | envilanírem |
vosaltres, vós | envilaníreu |
ells, elles, vostès | envilaniren |
Passat perifràstic
jo | vaig envilanir |
---|---|
tu | vas (vares) envilanir |
ell, ella, vostè | va envilanir |
nosaltres | vam (vàrem) envilanir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) envilanir |
ells, elles, vostès | van (varen) envilanir |
Passat anterior
jo | haguí envilanit |
---|---|
tu | hagueres envilanit |
ell, ella, vostè | hagué envilanit |
nosaltres | haguérem envilanit |
vosaltres, vós | haguéreu envilanit |
ells, elles, vostès | hagueren envilanit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver envilanit |
---|---|
tu | vas haver envilanit |
ell, ella, vostè | va haver envilanit |
nosaltres | vam haver envilanit |
vosaltres, vós | vau haver envilanit |
ells, elles, vostès | van haver envilanit |
Futur
jo | envilaniré |
---|---|
tu | envilaniràs |
ell, ella, vostè | envilanirà |
nosaltres | envilanirem |
vosaltres, vós | envilanireu |
ells, elles, vostès | envilaniran |
Futur perfet
jo | hauré envilanit |
---|---|
tu | hauràs envilanit |
ell, ella, vostè | haurà envilanit |
nosaltres | haurem envilanit |
vosaltres, vós | haureu envilanit |
ells, elles, vostès | hauran envilanit |
Condicional
jo | envilaniria |
---|---|
tu | envilaniries |
ell, ella, vostè | envilaniria |
nosaltres | envilaniríem |
vosaltres, vós | envilaniríeu |
ells, elles, vostès | envilanirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) envilanit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) envilanit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) envilanit |
nosaltres | hauríem (haguérem) envilanit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) envilanit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) envilanit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envilanir
Mode subjuntiu
Present
jo | envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.) |
---|---|
tu | envilaneixis, envilanesques / envilanisques (val.), envilanesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.) |
nosaltres | envilanim, envilaniguem (bal.) |
vosaltres, vós | envilaniu, envilanigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | envilaneixin, envilanesquen / envilanisquen (val.), envilanesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) envilanit |
---|---|
tu | hagis (hages) envilanit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) envilanit |
nosaltres | hàgim (hàgem) envilanit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) envilanit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) envilanit |
Imperfet
jo | envilanís, envilanira (val.) |
---|---|
tu | envilanissis, envilanires (val.), envilanisses |
ell, ella, vostè | envilanís, envilanira (val.) |
nosaltres | envilaníssim, envilanírem (val.), envilaníssem |
vosaltres, vós | envilaníssiu, envilaníreu (val.), envilanísseu |
ells, elles, vostès | envilanissin, envilaniren (val.), envilanissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) envilanit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) envilanit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) envilanit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) envilanit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) envilanit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) envilanit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envilanir
Mode imperatiu
Present
tu | envilaneix, envilanix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.) |
nosaltres | envilanim, envilaniguem (bal.) |
vosaltres, vós | envilaniu |
ells, elles, vostès | envilaneixin, envilanesquen / envilanisquen (val.), envilanesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
envilanir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | envilanir |
---|---|
Infinitiu compost | haver envilanit |
Gerundi | envilanint |
Gerundi compost | havent envilanit |
Participi | envilanit, envilanida, envilanits, envilanides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017