Conjugació en català del verb «envalentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envalentir

Mode indicatiu

Present
jo envalenteixo (cent.), envalentesc (val., bal.), envalentisc (val.)
tu envalenteixes, envalentixes (val.)
ell, ella, vostè envalenteix, envalentix (val.)
nosaltres envalentim
vosaltres, vós envalentiu
ells, elles, vostès envalenteixen, envalentixen (val.)
Perfet
jo he envalentit
tu has envalentit
ell, ella, vostè ha envalentit
nosaltres hem envalentit
vosaltres, vós heu envalentit
ells, elles, vostès han envalentit
Imperfet
jo envalentia
tu envalenties
ell, ella, vostè envalentia
nosaltres envalentíem
vosaltres, vós envalentíeu
ells, elles, vostès envalentien
Plusquamperfet
jo havia envalentit
tu havies envalentit
ell, ella, vostè havia envalentit
nosaltres havíem envalentit
vosaltres, vós havíeu envalentit
ells, elles, vostès havien envalentit
Passat simple
jo envalentí
tu envalentires
ell, ella, vostè envalentí
nosaltres envalentírem
vosaltres, vós envalentíreu
ells, elles, vostès envalentiren
Passat perifràstic
jo vaig envalentir
tu vas (vares) envalentir
ell, ella, vostè va envalentir
nosaltres vam (vàrem) envalentir
vosaltres, vós vau (vàreu) envalentir
ells, elles, vostès van (varen) envalentir
Passat anterior
jo haguí envalentit
tu hagueres envalentit
ell, ella, vostè hagué envalentit
nosaltres haguérem envalentit
vosaltres, vós haguéreu envalentit
ells, elles, vostès hagueren envalentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envalentit
tu vas haver envalentit
ell, ella, vostè va haver envalentit
nosaltres vam haver envalentit
vosaltres, vós vau haver envalentit
ells, elles, vostès van haver envalentit
Futur
jo envalentiré
tu envalentiràs
ell, ella, vostè envalentirà
nosaltres envalentirem
vosaltres, vós envalentireu
ells, elles, vostès envalentiran
Futur perfet
jo hauré envalentit
tu hauràs envalentit
ell, ella, vostè haurà envalentit
nosaltres haurem envalentit
vosaltres, vós haureu envalentit
ells, elles, vostès hauran envalentit
Condicional
jo envalentiria
tu envalentiries
ell, ella, vostè envalentiria
nosaltres envalentiríem
vosaltres, vós envalentiríeu
ells, elles, vostès envalentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envalentit
tu hauries (hagueres) envalentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) envalentit
nosaltres hauríem (haguérem) envalentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envalentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envalentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envalentir

Mode subjuntiu

Present
jo envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.)
tu envalenteixis, envalentesques / envalentisques (val.), envalentesquis (bal.)
ell, ella, vostè envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.)
nosaltres envalentim, envalentiguem (bal.)
vosaltres, vós envalentiu, envalentigueu (bal.)
ells, elles, vostès envalenteixin, envalentesquen / envalentisquen (val.), envalentesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) envalentit
tu hagis (hages) envalentit
ell, ella, vostè hagi (haja) envalentit
nosaltres hàgim (hàgem) envalentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envalentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) envalentit
Imperfet
jo envalentís, envalentira (val.)
tu envalentissis, envalentires (val.), envalentisses
ell, ella, vostè envalentís, envalentira (val.)
nosaltres envalentíssim, envalentírem (val.), envalentíssem
vosaltres, vós envalentíssiu, envalentíreu (val.), envalentísseu
ells, elles, vostès envalentissin, envalentiren (val.), envalentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envalentit
tu haguessis (hagueres) envalentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) envalentit
nosaltres haguéssim (haguérem) envalentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envalentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envalentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envalentir

Mode imperatiu

Present
tu envalenteix, envalentix (val.)
ell, ella, vostè envalenteixi, envalentesca / envalentisca (val.), envalentesqui (bal.)
nosaltres envalentim, envalentiguem (bal.)
vosaltres, vós envalentiu
ells, elles, vostès envalenteixin, envalentesquen / envalentisquen (val.), envalentesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envalentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envalentir
Infinitiu compost haver envalentit
Gerundi envalentint
Gerundi compost havent envalentit
Participi envalentit, envalentida, envalentits, envalentides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envalentir

  1. Fer valent.
  2. Agafar valentia.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.