Conjugació en català del verb «ennoblir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ennoblir

Mode indicatiu

Present
jo ennobleixo (cent.), ennoblesc (val., bal.), ennoblisc (val.)
tu ennobleixes, ennoblixes (val.)
ell, ella, vostè ennobleix, ennoblix (val.)
nosaltres ennoblim
vosaltres, vós ennobliu
ells, elles, vostès ennobleixen, ennoblixen (val.)
Perfet
jo he ennoblit
tu has ennoblit
ell, ella, vostè ha ennoblit
nosaltres hem ennoblit
vosaltres, vós heu ennoblit
ells, elles, vostès han ennoblit
Imperfet
jo ennoblia
tu ennoblies
ell, ella, vostè ennoblia
nosaltres ennoblíem
vosaltres, vós ennoblíeu
ells, elles, vostès ennoblien
Plusquamperfet
jo havia ennoblit
tu havies ennoblit
ell, ella, vostè havia ennoblit
nosaltres havíem ennoblit
vosaltres, vós havíeu ennoblit
ells, elles, vostès havien ennoblit
Passat simple
jo ennoblí
tu ennoblires
ell, ella, vostè ennoblí
nosaltres ennoblírem
vosaltres, vós ennoblíreu
ells, elles, vostès ennobliren
Passat perifràstic
jo vaig ennoblir
tu vas (vares) ennoblir
ell, ella, vostè va ennoblir
nosaltres vam (vàrem) ennoblir
vosaltres, vós vau (vàreu) ennoblir
ells, elles, vostès van (varen) ennoblir
Passat anterior
jo haguí ennoblit
tu hagueres ennoblit
ell, ella, vostè hagué ennoblit
nosaltres haguérem ennoblit
vosaltres, vós haguéreu ennoblit
ells, elles, vostès hagueren ennoblit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ennoblit
tu vas haver ennoblit
ell, ella, vostè va haver ennoblit
nosaltres vam haver ennoblit
vosaltres, vós vau haver ennoblit
ells, elles, vostès van haver ennoblit
Futur
jo ennobliré
tu ennobliràs
ell, ella, vostè ennoblirà
nosaltres ennoblirem
vosaltres, vós ennoblireu
ells, elles, vostès ennobliran
Futur perfet
jo hauré ennoblit
tu hauràs ennoblit
ell, ella, vostè haurà ennoblit
nosaltres haurem ennoblit
vosaltres, vós haureu ennoblit
ells, elles, vostès hauran ennoblit
Condicional
jo ennobliria
tu ennobliries
ell, ella, vostè ennobliria
nosaltres ennobliríem
vosaltres, vós ennobliríeu
ells, elles, vostès ennoblirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ennoblit
tu hauries (hagueres) ennoblit
ell, ella, vostè hauria (haguera) ennoblit
nosaltres hauríem (haguérem) ennoblit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ennoblit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ennoblit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ennoblir

Mode subjuntiu

Present
jo ennobleixi, ennoblesca / ennoblisca (val.), ennoblesqui (bal.)
tu ennobleixis, ennoblesques / ennoblisques (val.), ennoblesquis (bal.)
ell, ella, vostè ennobleixi, ennoblesca / ennoblisca (val.), ennoblesqui (bal.)
nosaltres ennoblim, ennobliguem (bal.)
vosaltres, vós ennobliu, ennobligueu (bal.)
ells, elles, vostès ennobleixin, ennoblesquen / ennoblisquen (val.), ennoblesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) ennoblit
tu hagis (hages) ennoblit
ell, ella, vostè hagi (haja) ennoblit
nosaltres hàgim (hàgem) ennoblit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ennoblit
ells, elles, vostès hagin (hagen) ennoblit
Imperfet
jo ennoblís, ennoblira (val.)
tu ennoblissis, ennoblires (val.), ennoblisses
ell, ella, vostè ennoblís, ennoblira (val.)
nosaltres ennoblíssim, ennoblírem (val.), ennoblíssem
vosaltres, vós ennoblíssiu, ennoblíreu (val.), ennoblísseu
ells, elles, vostès ennoblissin, ennobliren (val.), ennoblissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ennoblit
tu haguessis (hagueres) ennoblit
ell, ella, vostè hagués (haguera) ennoblit
nosaltres haguéssim (haguérem) ennoblit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ennoblit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ennoblit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ennoblir

Mode imperatiu

Present
tu ennobleix, ennoblix (val.)
ell, ella, vostè ennobleixi, ennoblesca / ennoblisca (val.), ennoblesqui (bal.)
nosaltres ennoblim, ennobliguem (bal.)
vosaltres, vós ennobliu
ells, elles, vostès ennobleixin, ennoblesquen / ennoblisquen (val.), ennoblesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ennoblir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ennoblir
Infinitiu compost haver ennoblit
Gerundi ennoblint
Gerundi compost havent ennoblit
Participi ennoblit, ennoblida, ennoblits, ennoblides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ennoblir

  1. Fer esdevenir noble, distingit, selecte.
  2. Esdevenir noble.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.