enfurir
Mode indicatiu
Present
jo | enfureixo (cent.), enfuresc (val., bal.), enfurisc (val.) |
---|---|
tu | enfureixes, enfurixes (val.) |
ell, ella, vostè | enfureix, enfurix (val.) |
nosaltres | enfurim |
vosaltres, vós | enfuriu |
ells, elles, vostès | enfureixen, enfurixen (val.) |
Perfet
jo | he enfurit |
---|---|
tu | has enfurit |
ell, ella, vostè | ha enfurit |
nosaltres | hem enfurit |
vosaltres, vós | heu enfurit |
ells, elles, vostès | han enfurit |
Imperfet
jo | enfuria |
---|---|
tu | enfuries |
ell, ella, vostè | enfuria |
nosaltres | enfuríem |
vosaltres, vós | enfuríeu |
ells, elles, vostès | enfurien |
Plusquamperfet
jo | havia enfurit |
---|---|
tu | havies enfurit |
ell, ella, vostè | havia enfurit |
nosaltres | havíem enfurit |
vosaltres, vós | havíeu enfurit |
ells, elles, vostès | havien enfurit |
Passat simple
jo | enfurí |
---|---|
tu | enfurires |
ell, ella, vostè | enfurí |
nosaltres | enfurírem |
vosaltres, vós | enfuríreu |
ells, elles, vostès | enfuriren |
Passat perifràstic
jo | vaig enfurir |
---|---|
tu | vas (vares) enfurir |
ell, ella, vostè | va enfurir |
nosaltres | vam (vàrem) enfurir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enfurir |
ells, elles, vostès | van (varen) enfurir |
Passat anterior
jo | haguí enfurit |
---|---|
tu | hagueres enfurit |
ell, ella, vostè | hagué enfurit |
nosaltres | haguérem enfurit |
vosaltres, vós | haguéreu enfurit |
ells, elles, vostès | hagueren enfurit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enfurit |
---|---|
tu | vas haver enfurit |
ell, ella, vostè | va haver enfurit |
nosaltres | vam haver enfurit |
vosaltres, vós | vau haver enfurit |
ells, elles, vostès | van haver enfurit |
Futur
jo | enfuriré |
---|---|
tu | enfuriràs |
ell, ella, vostè | enfurirà |
nosaltres | enfurirem |
vosaltres, vós | enfurireu |
ells, elles, vostès | enfuriran |
Futur perfet
jo | hauré enfurit |
---|---|
tu | hauràs enfurit |
ell, ella, vostè | haurà enfurit |
nosaltres | haurem enfurit |
vosaltres, vós | haureu enfurit |
ells, elles, vostès | hauran enfurit |
Condicional
jo | enfuriria |
---|---|
tu | enfuriries |
ell, ella, vostè | enfuriria |
nosaltres | enfuriríem |
vosaltres, vós | enfuriríeu |
ells, elles, vostès | enfuririen |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) enfurit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enfurit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfurit |
nosaltres | hauríem (haguérem) enfurit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfurit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfurit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfurir
Mode subjuntiu
Present
jo | enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.) |
---|---|
tu | enfureixis, enfuresques / enfurisques (val.), enfuresquis (bal.) |
ell, ella, vostè | enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.) |
nosaltres | enfurim, enfuriguem (bal.) |
vosaltres, vós | enfuriu, enfurigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | enfureixin, enfuresquen / enfurisquen (val.), enfuresquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) enfurit |
---|---|
tu | hagis (hages) enfurit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) enfurit |
nosaltres | hàgim (hàgem) enfurit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enfurit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) enfurit |
Imperfet
jo | enfurís, enfurira (val.) |
---|---|
tu | enfurissis, enfurires (val.), enfurisses |
ell, ella, vostè | enfurís, enfurira (val.) |
nosaltres | enfuríssim, enfurírem (val.), enfuríssem |
vosaltres, vós | enfuríssiu, enfuríreu (val.), enfurísseu |
ells, elles, vostès | enfurissin, enfuriren (val.), enfurissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) enfurit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) enfurit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) enfurit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) enfurit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enfurit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enfurit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfurir
Mode imperatiu
Present
tu | enfureix, enfurix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.) |
nosaltres | enfurim, enfuriguem (bal.) |
vosaltres, vós | enfuriu |
ells, elles, vostès | enfureixin, enfuresquen / enfurisquen (val.), enfuresquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfurir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | enfurir |
---|---|
Infinitiu compost | haver enfurit |
Gerundi | enfurint |
Gerundi compost | havent enfurit |
Participi | enfurit, enfurida, enfurits, enfurides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfurir
Forma alternativa a enfuriar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.