enfuriar
Mode indicatiu
Present
jo | enfurio (cent.), enfurie (val.), enfurii (bal.) |
---|---|
tu | enfuries |
ell, ella, vostè | enfuria |
nosaltres | enfuriem, enfuriam (bal.) |
vosaltres, vós | enfurieu, enfuriau (bal.) |
ells, elles, vostès | enfurien |
Perfet
jo | he enfuriat |
---|---|
tu | has enfuriat |
ell, ella, vostè | ha enfuriat |
nosaltres | hem enfuriat |
vosaltres, vós | heu enfuriat |
ells, elles, vostès | han enfuriat |
Imperfet
jo | enfuriava |
---|---|
tu | enfuriaves |
ell, ella, vostè | enfuriava |
nosaltres | enfuriàvem |
vosaltres, vós | enfuriàveu |
ells, elles, vostès | enfuriaven |
Plusquamperfet
jo | havia enfuriat |
---|---|
tu | havies enfuriat |
ell, ella, vostè | havia enfuriat |
nosaltres | havíem enfuriat |
vosaltres, vós | havíeu enfuriat |
ells, elles, vostès | havien enfuriat |
Passat simple
jo | enfurií |
---|---|
tu | enfuriares |
ell, ella, vostè | enfurià |
nosaltres | enfuriàrem |
vosaltres, vós | enfuriàreu |
ells, elles, vostès | enfuriaren |
Passat perifràstic
jo | vaig enfuriar |
---|---|
tu | vas (vares) enfuriar |
ell, ella, vostè | va enfuriar |
nosaltres | vam (vàrem) enfuriar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enfuriar |
ells, elles, vostès | van (varen) enfuriar |
Passat anterior
jo | haguí enfuriat |
---|---|
tu | hagueres enfuriat |
ell, ella, vostè | hagué enfuriat |
nosaltres | haguérem enfuriat |
vosaltres, vós | haguéreu enfuriat |
ells, elles, vostès | hagueren enfuriat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enfuriat |
---|---|
tu | vas haver enfuriat |
ell, ella, vostè | va haver enfuriat |
nosaltres | vam haver enfuriat |
vosaltres, vós | vau haver enfuriat |
ells, elles, vostès | van haver enfuriat |
Futur
jo | enfuriaré |
---|---|
tu | enfuriaràs |
ell, ella, vostè | enfuriarà |
nosaltres | enfuriarem |
vosaltres, vós | enfuriareu |
ells, elles, vostès | enfuriaran |
Futur perfet
jo | hauré enfuriat |
---|---|
tu | hauràs enfuriat |
ell, ella, vostè | haurà enfuriat |
nosaltres | haurem enfuriat |
vosaltres, vós | haureu enfuriat |
ells, elles, vostès | hauran enfuriat |
Condicional
jo | enfuriaria |
---|---|
tu | enfuriaries |
ell, ella, vostè | enfuriaria |
nosaltres | enfuriaríem |
vosaltres, vós | enfuriaríeu |
ells, elles, vostès | enfuriarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) enfuriat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enfuriat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfuriat |
nosaltres | hauríem (haguérem) enfuriat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfuriat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfuriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfuriar
Mode subjuntiu
Present
jo | enfuriï, enfurie (val.) |
---|---|
tu | enfuriïs, enfuries (val.) |
ell, ella, vostè | enfuriï, enfurie (val.) |
nosaltres | enfuriem |
vosaltres, vós | enfurieu |
ells, elles, vostès | enfuriïn, enfurien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) enfuriat |
---|---|
tu | hagis (hages) enfuriat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) enfuriat |
nosaltres | hàgim (hàgem) enfuriat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enfuriat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) enfuriat |
Imperfet
jo | enfuriés, enfuriara (val.), enfuriàs (val., bal.) |
---|---|
tu | enfuriessis, enfuriares (val.), enfuriassis (bal.), enfuriesses, enfuriasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | enfuriés, enfuriara (val.), enfuriàs (val., bal.) |
nosaltres | enfuriéssim, enfuriàrem (val.), enfuriàssim (bal.), enfuriéssem, enfuriàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | enfuriéssiu, enfuriàreu (val.), enfuriàssiu (bal.), enfuriésseu, enfuriàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | enfuriessin, enfuriaren (val.), enfuriassin (bal.), enfuriessen, enfuriassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) enfuriat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) enfuriat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) enfuriat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) enfuriat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enfuriat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enfuriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfuriar
Mode imperatiu
Present
tu | enfuria |
---|---|
ell, ella, vostè | enfuriï, enfurie (val.) |
nosaltres | enfuriem |
vosaltres, vós | enfurieu, enfuriau (bal.) |
ells, elles, vostès | enfuriïn, enfurien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfuriar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | enfuriar |
---|---|
Infinitiu compost | haver enfuriat |
Gerundi | enfuriant |
Gerundi compost | havent enfuriat |
Participi | enfuriat, enfuriada, enfuriats, enfuriades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfuriar
- Provocar la fúria.
- Esdevenir furiós.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.