enfrontar
Mode indicatiu
Present
jo | enfronto (cent.), enfronte (val.), enfront (bal.) |
---|---|
tu | enfrontes |
ell, ella, vostè | enfronta |
nosaltres | enfrontem, enfrontam (bal.) |
vosaltres, vós | enfronteu, enfrontau (bal.) |
ells, elles, vostès | enfronten |
Perfet
jo | he enfrontat |
---|---|
tu | has enfrontat |
ell, ella, vostè | ha enfrontat |
nosaltres | hem enfrontat |
vosaltres, vós | heu enfrontat |
ells, elles, vostès | han enfrontat |
Imperfet
jo | enfrontava |
---|---|
tu | enfrontaves |
ell, ella, vostè | enfrontava |
nosaltres | enfrontàvem |
vosaltres, vós | enfrontàveu |
ells, elles, vostès | enfrontaven |
Plusquamperfet
jo | havia enfrontat |
---|---|
tu | havies enfrontat |
ell, ella, vostè | havia enfrontat |
nosaltres | havíem enfrontat |
vosaltres, vós | havíeu enfrontat |
ells, elles, vostès | havien enfrontat |
Passat simple
jo | enfrontí |
---|---|
tu | enfrontares |
ell, ella, vostè | enfrontà |
nosaltres | enfrontàrem |
vosaltres, vós | enfrontàreu |
ells, elles, vostès | enfrontaren |
Passat perifràstic
jo | vaig enfrontar |
---|---|
tu | vas (vares) enfrontar |
ell, ella, vostè | va enfrontar |
nosaltres | vam (vàrem) enfrontar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enfrontar |
ells, elles, vostès | van (varen) enfrontar |
Passat anterior
jo | haguí enfrontat |
---|---|
tu | hagueres enfrontat |
ell, ella, vostè | hagué enfrontat |
nosaltres | haguérem enfrontat |
vosaltres, vós | haguéreu enfrontat |
ells, elles, vostès | hagueren enfrontat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enfrontat |
---|---|
tu | vas haver enfrontat |
ell, ella, vostè | va haver enfrontat |
nosaltres | vam haver enfrontat |
vosaltres, vós | vau haver enfrontat |
ells, elles, vostès | van haver enfrontat |
Futur
jo | enfrontaré |
---|---|
tu | enfrontaràs |
ell, ella, vostè | enfrontarà |
nosaltres | enfrontarem |
vosaltres, vós | enfrontareu |
ells, elles, vostès | enfrontaran |
Futur perfet
jo | hauré enfrontat |
---|---|
tu | hauràs enfrontat |
ell, ella, vostè | haurà enfrontat |
nosaltres | haurem enfrontat |
vosaltres, vós | haureu enfrontat |
ells, elles, vostès | hauran enfrontat |
Condicional
jo | enfrontaria |
---|---|
tu | enfrontaries |
ell, ella, vostè | enfrontaria |
nosaltres | enfrontaríem |
vosaltres, vós | enfrontaríeu |
ells, elles, vostès | enfrontarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) enfrontat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enfrontat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enfrontat |
nosaltres | hauríem (haguérem) enfrontat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enfrontat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enfrontat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfrontar
Mode subjuntiu
Present
jo | enfronti, enfronte (val.) |
---|---|
tu | enfrontis, enfrontes (val.) |
ell, ella, vostè | enfronti, enfronte (val.) |
nosaltres | enfrontem |
vosaltres, vós | enfronteu |
ells, elles, vostès | enfrontin, enfronten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) enfrontat |
---|---|
tu | hagis (hages) enfrontat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) enfrontat |
nosaltres | hàgim (hàgem) enfrontat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enfrontat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) enfrontat |
Imperfet
jo | enfrontés, enfrontara (val.), enfrontàs (val., bal.) |
---|---|
tu | enfrontessis, enfrontares (val.), enfrontassis (bal.), enfrontesses, enfrontasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | enfrontés, enfrontara (val.), enfrontàs (val., bal.) |
nosaltres | enfrontéssim, enfrontàrem (val.), enfrontàssim (bal.), enfrontéssem, enfrontàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | enfrontéssiu, enfrontàreu (val.), enfrontàssiu (bal.), enfrontésseu, enfrontàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | enfrontessin, enfrontaren (val.), enfrontassin (bal.), enfrontessen, enfrontassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) enfrontat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) enfrontat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) enfrontat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) enfrontat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enfrontat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enfrontat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfrontar
Mode imperatiu
Present
tu | enfronta |
---|---|
ell, ella, vostè | enfronti, enfronte (val.) |
nosaltres | enfrontem |
vosaltres, vós | enfronteu, enfrontau (bal.) |
ells, elles, vostès | enfrontin, enfronten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfrontar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | enfrontar |
---|---|
Infinitiu compost | haver enfrontat |
Gerundi | enfrontant |
Gerundi compost | havent enfrontat |
Participi | enfrontat, enfrontada, enfrontats, enfrontades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enfrontar
- Posar coses, persones o animals de manera que els fronts s'estiguin mirant mútuament.
- Predisposar a persones perquè lluitin, discuteixin o competeixin entre elles.
- Fer que dues persones o grups de persones contrastin opinions diferents.
- Donar la cara als problemes (posar-hi el front).
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.