Conjugació en català del verb «enfortir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfortir

Mode indicatiu

Present
jo enforteixo (cent.), enfortesc (val., bal.), enfortisc (val.)
tu enforteixes, enfortixes (val.)
ell, ella, vostè enforteix, enfortix (val.)
nosaltres enfortim
vosaltres, vós enfortiu
ells, elles, vostès enforteixen, enfortixen (val.)
Perfet
jo he enfortit
tu has enfortit
ell, ella, vostè ha enfortit
nosaltres hem enfortit
vosaltres, vós heu enfortit
ells, elles, vostès han enfortit
Imperfet
jo enfortia
tu enforties
ell, ella, vostè enfortia
nosaltres enfortíem
vosaltres, vós enfortíeu
ells, elles, vostès enfortien
Plusquamperfet
jo havia enfortit
tu havies enfortit
ell, ella, vostè havia enfortit
nosaltres havíem enfortit
vosaltres, vós havíeu enfortit
ells, elles, vostès havien enfortit
Passat simple
jo enfortí
tu enfortires
ell, ella, vostè enfortí
nosaltres enfortírem
vosaltres, vós enfortíreu
ells, elles, vostès enfortiren
Passat perifràstic
jo vaig enfortir
tu vas (vares) enfortir
ell, ella, vostè va enfortir
nosaltres vam (vàrem) enfortir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfortir
ells, elles, vostès van (varen) enfortir
Passat anterior
jo haguí enfortit
tu hagueres enfortit
ell, ella, vostè hagué enfortit
nosaltres haguérem enfortit
vosaltres, vós haguéreu enfortit
ells, elles, vostès hagueren enfortit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfortit
tu vas haver enfortit
ell, ella, vostè va haver enfortit
nosaltres vam haver enfortit
vosaltres, vós vau haver enfortit
ells, elles, vostès van haver enfortit
Futur
jo enfortiré
tu enfortiràs
ell, ella, vostè enfortirà
nosaltres enfortirem
vosaltres, vós enfortireu
ells, elles, vostès enfortiran
Futur perfet
jo hauré enfortit
tu hauràs enfortit
ell, ella, vostè haurà enfortit
nosaltres haurem enfortit
vosaltres, vós haureu enfortit
ells, elles, vostès hauran enfortit
Condicional
jo enfortiria
tu enfortiries
ell, ella, vostè enfortiria
nosaltres enfortiríem
vosaltres, vós enfortiríeu
ells, elles, vostès enfortirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfortit
tu hauries (hagueres) enfortit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfortit
nosaltres hauríem (haguérem) enfortit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfortit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfortit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfortir

Mode subjuntiu

Present
jo enforteixi, enfortesca / enfortisca (val.), enfortesqui (bal.)
tu enforteixis, enfortesques / enfortisques (val.), enfortesquis (bal.)
ell, ella, vostè enforteixi, enfortesca / enfortisca (val.), enfortesqui (bal.)
nosaltres enfortim, enfortiguem (bal.)
vosaltres, vós enfortiu, enfortigueu (bal.)
ells, elles, vostès enforteixin, enfortesquen / enfortisquen (val.), enfortesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enfortit
tu hagis (hages) enfortit
ell, ella, vostè hagi (haja) enfortit
nosaltres hàgim (hàgem) enfortit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfortit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfortit
Imperfet
jo enfortís, enfortira (val.)
tu enfortissis, enfortires (val.), enfortisses
ell, ella, vostè enfortís, enfortira (val.)
nosaltres enfortíssim, enfortírem (val.), enfortíssem
vosaltres, vós enfortíssiu, enfortíreu (val.), enfortísseu
ells, elles, vostès enfortissin, enfortiren (val.), enfortissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfortit
tu haguessis (hagueres) enfortit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfortit
nosaltres haguéssim (haguérem) enfortit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfortit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfortit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfortir

Mode imperatiu

Present
tu enforteix, enfortix (val.)
ell, ella, vostè enforteixi, enfortesca / enfortisca (val.), enfortesqui (bal.)
nosaltres enfortim, enfortiguem (bal.)
vosaltres, vós enfortiu
ells, elles, vostès enforteixin, enfortesquen / enfortisquen (val.), enfortesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfortir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfortir
Infinitiu compost haver enfortit
Gerundi enfortint
Gerundi compost havent enfortit
Participi enfortit, enfortida, enfortits, enfortides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfortir

  1. Fer fort, o més fort.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.