Conjugació en català del verb «enfereir-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfereir-se

Mode indicatiu

Present
jo enfereeixo (cent.), enfereesc (val., bal.), enfereïsc (val.)
tu enfereeixes, enfereïxes (val.)
ell, ella, vostè enfereeix, enfereïx (val.)
nosaltres enfereïm
vosaltres, vós enfereïu
ells, elles, vostès enfereeixen, enfereïxen (val.)
Perfet
jo he enfereït
tu has enfereït
ell, ella, vostè ha enfereït
nosaltres hem enfereït
vosaltres, vós heu enfereït
ells, elles, vostès han enfereït
Imperfet
jo enfereïa
tu enfereïes
ell, ella, vostè enfereïa
nosaltres enfereíem
vosaltres, vós enfereíeu
ells, elles, vostès enfereïen
Plusquamperfet
jo havia enfereït
tu havies enfereït
ell, ella, vostè havia enfereït
nosaltres havíem enfereït
vosaltres, vós havíeu enfereït
ells, elles, vostès havien enfereït
Passat simple
jo enfereí
tu enfereïres
ell, ella, vostè enfereí
nosaltres enfereírem
vosaltres, vós enfereíreu
ells, elles, vostès enfereïren
Passat perifràstic
jo vaig enfereir
tu vas (vares) enfereir
ell, ella, vostè va enfereir
nosaltres vam (vàrem) enfereir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfereir
ells, elles, vostès van (varen) enfereir
Passat anterior
jo haguí enfereït
tu hagueres enfereït
ell, ella, vostè hagué enfereït
nosaltres haguérem enfereït
vosaltres, vós haguéreu enfereït
ells, elles, vostès hagueren enfereït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfereït
tu vas haver enfereït
ell, ella, vostè va haver enfereït
nosaltres vam haver enfereït
vosaltres, vós vau haver enfereït
ells, elles, vostès van haver enfereït
Futur
jo enfereiré
tu enfereiràs
ell, ella, vostè enfereirà
nosaltres enfereirem
vosaltres, vós enfereireu
ells, elles, vostès enfereiran
Futur perfet
jo hauré enfereït
tu hauràs enfereït
ell, ella, vostè haurà enfereït
nosaltres haurem enfereït
vosaltres, vós haureu enfereït
ells, elles, vostès hauran enfereït
Condicional
jo enfereiria
tu enfereiries
ell, ella, vostè enfereiria
nosaltres enfereiríem
vosaltres, vós enfereiríeu
ells, elles, vostès enfereirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfereït
tu hauries (hagueres) enfereït
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfereït
nosaltres hauríem (haguérem) enfereït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfereït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfereït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfereir-se

Mode subjuntiu

Present
jo enfereeixi, enfereesca / enfereïsca (val.), enfereesqui (bal.)
tu enfereeixis, enfereesques / enfereïsques (val.), enfereesquis (bal.)
ell, ella, vostè enfereeixi, enfereesca / enfereïsca (val.), enfereesqui (bal.)
nosaltres enfereïm, enfereïguem (bal.)
vosaltres, vós enfereïu, enfereïgueu (bal.)
ells, elles, vostès enfereeixin, enfereesquen / enfereïsquen (val.), enfereesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enfereït
tu hagis (hages) enfereït
ell, ella, vostè hagi (haja) enfereït
nosaltres hàgim (hàgem) enfereït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfereït
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfereït
Imperfet
jo enfereís, enfereïra (val.)
tu enfereïssis, enfereïres (val.), enfereïsses
ell, ella, vostè enfereís, enfereïra (val.)
nosaltres enfereíssim, enfereírem (val.), enfereíssem
vosaltres, vós enfereíssiu, enfereíreu (val.), enfereísseu
ells, elles, vostès enfereïssin, enfereïren (val.), enfereïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfereït
tu haguessis (hagueres) enfereït
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfereït
nosaltres haguéssim (haguérem) enfereït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfereït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfereït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfereir-se

Mode imperatiu

Present
tu enfereeix, enfereïx (val.)
ell, ella, vostè enfereeixi, enfereesca / enfereïsca (val.), enfereesqui (bal.)
nosaltres enfereïm, enfereïguem (bal.)
vosaltres, vós enfereïu
ells, elles, vostès enfereeixin, enfereesquen / enfereïsquen (val.), enfereesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfereir-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfereir-se
Infinitiu compost haver enfereït
Gerundi enfereint
Gerundi compost havent enfereït
Participi enfereït, enfereïda, enfereïts, enfereïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfereir-se

  1. Tornar-se com una fera.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.