encongir
Mode indicatiu
Present
jo | encongeixo (cent.), encongesc (val., bal.), encongisc (val.) |
---|---|
tu | encongeixes, encongixes (val.) |
ell, ella, vostè | encongeix, encongix (val.) |
nosaltres | encongim |
vosaltres, vós | encongiu |
ells, elles, vostès | encongeixen, encongixen (val.) |
Perfet
jo | he encongit |
---|---|
tu | has encongit |
ell, ella, vostè | ha encongit |
nosaltres | hem encongit |
vosaltres, vós | heu encongit |
ells, elles, vostès | han encongit |
Imperfet
jo | encongia |
---|---|
tu | encongies |
ell, ella, vostè | encongia |
nosaltres | encongíem |
vosaltres, vós | encongíeu |
ells, elles, vostès | encongien |
Plusquamperfet
jo | havia encongit |
---|---|
tu | havies encongit |
ell, ella, vostè | havia encongit |
nosaltres | havíem encongit |
vosaltres, vós | havíeu encongit |
ells, elles, vostès | havien encongit |
Passat simple
jo | encongí |
---|---|
tu | encongires |
ell, ella, vostè | encongí |
nosaltres | encongírem |
vosaltres, vós | encongíreu |
ells, elles, vostès | encongiren |
Passat perifràstic
jo | vaig encongir |
---|---|
tu | vas (vares) encongir |
ell, ella, vostè | va encongir |
nosaltres | vam (vàrem) encongir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) encongir |
ells, elles, vostès | van (varen) encongir |
Passat anterior
jo | haguí encongit |
---|---|
tu | hagueres encongit |
ell, ella, vostè | hagué encongit |
nosaltres | haguérem encongit |
vosaltres, vós | haguéreu encongit |
ells, elles, vostès | hagueren encongit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver encongit |
---|---|
tu | vas haver encongit |
ell, ella, vostè | va haver encongit |
nosaltres | vam haver encongit |
vosaltres, vós | vau haver encongit |
ells, elles, vostès | van haver encongit |
Futur
jo | encongiré |
---|---|
tu | encongiràs |
ell, ella, vostè | encongirà |
nosaltres | encongirem |
vosaltres, vós | encongireu |
ells, elles, vostès | encongiran |
Futur perfet
jo | hauré encongit |
---|---|
tu | hauràs encongit |
ell, ella, vostè | haurà encongit |
nosaltres | haurem encongit |
vosaltres, vós | haureu encongit |
ells, elles, vostès | hauran encongit |
Condicional
jo | encongiria |
---|---|
tu | encongiries |
ell, ella, vostè | encongiria |
nosaltres | encongiríem |
vosaltres, vós | encongiríeu |
ells, elles, vostès | encongirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) encongit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) encongit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) encongit |
nosaltres | hauríem (haguérem) encongit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) encongit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) encongit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encongir
Mode subjuntiu
Present
jo | encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.) |
---|---|
tu | encongeixis, encongesques / encongisques (val.), encongesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.) |
nosaltres | encongim, encongiguem (bal.) |
vosaltres, vós | encongiu, encongigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | encongeixin, encongesquen / encongisquen (val.), encongesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) encongit |
---|---|
tu | hagis (hages) encongit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) encongit |
nosaltres | hàgim (hàgem) encongit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) encongit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) encongit |
Imperfet
jo | encongís, encongira (val.) |
---|---|
tu | encongissis, encongires (val.), encongisses |
ell, ella, vostè | encongís, encongira (val.) |
nosaltres | encongíssim, encongírem (val.), encongíssem |
vosaltres, vós | encongíssiu, encongíreu (val.), encongísseu |
ells, elles, vostès | encongissin, encongiren (val.), encongissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) encongit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) encongit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) encongit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) encongit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) encongit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) encongit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encongir
Mode imperatiu
Present
tu | encongeix, encongix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.) |
nosaltres | encongim, encongiguem (bal.) |
vosaltres, vós | encongiu |
ells, elles, vostès | encongeixin, encongesquen / encongisquen (val.), encongesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encongir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | encongir |
---|---|
Infinitiu compost | haver encongit |
Gerundi | encongint |
Gerundi compost | havent encongit |
Participi | encongit, encongida, encongits, encongides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
encongir
- Fer més curta l'extensió d'un objecte.
- Disminuir les proporcions en l'elaboració d'una cosa per tal d'acabar-la donant-li una forma d'acabament més petita.
- Sentir-se amb l'ànim baix.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.