Conjugació en català del verb «encolerir-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encolerir-se

Mode indicatiu

Present
jo encolereixo (cent.), encoleresc (val., bal.), encolerisc (val.)
tu encolereixes, encolerixes (val.)
ell, ella, vostè encolereix, encolerix (val.)
nosaltres encolerim
vosaltres, vós encoleriu
ells, elles, vostès encolereixen, encolerixen (val.)
Perfet
jo he encolerit
tu has encolerit
ell, ella, vostè ha encolerit
nosaltres hem encolerit
vosaltres, vós heu encolerit
ells, elles, vostès han encolerit
Imperfet
jo encoleria
tu encoleries
ell, ella, vostè encoleria
nosaltres encoleríem
vosaltres, vós encoleríeu
ells, elles, vostès encolerien
Plusquamperfet
jo havia encolerit
tu havies encolerit
ell, ella, vostè havia encolerit
nosaltres havíem encolerit
vosaltres, vós havíeu encolerit
ells, elles, vostès havien encolerit
Passat simple
jo encolerí
tu encolerires
ell, ella, vostè encolerí
nosaltres encolerírem
vosaltres, vós encoleríreu
ells, elles, vostès encoleriren
Passat perifràstic
jo vaig encolerir
tu vas (vares) encolerir
ell, ella, vostè va encolerir
nosaltres vam (vàrem) encolerir
vosaltres, vós vau (vàreu) encolerir
ells, elles, vostès van (varen) encolerir
Passat anterior
jo haguí encolerit
tu hagueres encolerit
ell, ella, vostè hagué encolerit
nosaltres haguérem encolerit
vosaltres, vós haguéreu encolerit
ells, elles, vostès hagueren encolerit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encolerit
tu vas haver encolerit
ell, ella, vostè va haver encolerit
nosaltres vam haver encolerit
vosaltres, vós vau haver encolerit
ells, elles, vostès van haver encolerit
Futur
jo encoleriré
tu encoleriràs
ell, ella, vostè encolerirà
nosaltres encolerirem
vosaltres, vós encolerireu
ells, elles, vostès encoleriran
Futur perfet
jo hauré encolerit
tu hauràs encolerit
ell, ella, vostè haurà encolerit
nosaltres haurem encolerit
vosaltres, vós haureu encolerit
ells, elles, vostès hauran encolerit
Condicional
jo encoleriria
tu encoleriries
ell, ella, vostè encoleriria
nosaltres encoleriríem
vosaltres, vós encoleriríeu
ells, elles, vostès encoleririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encolerit
tu hauries (hagueres) encolerit
ell, ella, vostè hauria (haguera) encolerit
nosaltres hauríem (haguérem) encolerit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encolerit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encolerit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encolerir-se

Mode subjuntiu

Present
jo encolereixi, encoleresca / encolerisca (val.), encoleresqui (bal.)
tu encolereixis, encoleresques / encolerisques (val.), encoleresquis (bal.)
ell, ella, vostè encolereixi, encoleresca / encolerisca (val.), encoleresqui (bal.)
nosaltres encolerim, encoleriguem (bal.)
vosaltres, vós encoleriu, encolerigueu (bal.)
ells, elles, vostès encolereixin, encoleresquen / encolerisquen (val.), encoleresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) encolerit
tu hagis (hages) encolerit
ell, ella, vostè hagi (haja) encolerit
nosaltres hàgim (hàgem) encolerit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encolerit
ells, elles, vostès hagin (hagen) encolerit
Imperfet
jo encolerís, encolerira (val.)
tu encolerissis, encolerires (val.), encolerisses
ell, ella, vostè encolerís, encolerira (val.)
nosaltres encoleríssim, encolerírem (val.), encoleríssem
vosaltres, vós encoleríssiu, encoleríreu (val.), encolerísseu
ells, elles, vostès encolerissin, encoleriren (val.), encolerissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encolerit
tu haguessis (hagueres) encolerit
ell, ella, vostè hagués (haguera) encolerit
nosaltres haguéssim (haguérem) encolerit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encolerit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encolerit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encolerir-se

Mode imperatiu

Present
tu encolereix, encolerix (val.)
ell, ella, vostè encolereixi, encoleresca / encolerisca (val.), encoleresqui (bal.)
nosaltres encolerim, encoleriguem (bal.)
vosaltres, vós encoleriu
ells, elles, vostès encolereixin, encoleresquen / encolerisquen (val.), encoleresquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encolerir-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encolerir-se
Infinitiu compost haver encolerit
Gerundi encolerint
Gerundi compost havent encolerit
Participi encolerit, encolerida, encolerits, encolerides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encolerir-se

  1. Entrar en còlera.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.