Conjugació en català del verb «encobeir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encobeir

Mode indicatiu

Present
jo encobeeixo (cent.), encobeesc (val., bal.), encobeïsc (val.)
tu encobeeixes, encobeïxes (val.)
ell, ella, vostè encobeeix, encobeïx (val.)
nosaltres encobeïm
vosaltres, vós encobeïu
ells, elles, vostès encobeeixen, encobeïxen (val.)
Perfet
jo he encobeït
tu has encobeït
ell, ella, vostè ha encobeït
nosaltres hem encobeït
vosaltres, vós heu encobeït
ells, elles, vostès han encobeït
Imperfet
jo encobeïa
tu encobeïes
ell, ella, vostè encobeïa
nosaltres encobeíem
vosaltres, vós encobeíeu
ells, elles, vostès encobeïen
Plusquamperfet
jo havia encobeït
tu havies encobeït
ell, ella, vostè havia encobeït
nosaltres havíem encobeït
vosaltres, vós havíeu encobeït
ells, elles, vostès havien encobeït
Passat simple
jo encobeí
tu encobeïres
ell, ella, vostè encobeí
nosaltres encobeírem
vosaltres, vós encobeíreu
ells, elles, vostès encobeïren
Passat perifràstic
jo vaig encobeir
tu vas (vares) encobeir
ell, ella, vostè va encobeir
nosaltres vam (vàrem) encobeir
vosaltres, vós vau (vàreu) encobeir
ells, elles, vostès van (varen) encobeir
Passat anterior
jo haguí encobeït
tu hagueres encobeït
ell, ella, vostè hagué encobeït
nosaltres haguérem encobeït
vosaltres, vós haguéreu encobeït
ells, elles, vostès hagueren encobeït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encobeït
tu vas haver encobeït
ell, ella, vostè va haver encobeït
nosaltres vam haver encobeït
vosaltres, vós vau haver encobeït
ells, elles, vostès van haver encobeït
Futur
jo encobeiré
tu encobeiràs
ell, ella, vostè encobeirà
nosaltres encobeirem
vosaltres, vós encobeireu
ells, elles, vostès encobeiran
Futur perfet
jo hauré encobeït
tu hauràs encobeït
ell, ella, vostè haurà encobeït
nosaltres haurem encobeït
vosaltres, vós haureu encobeït
ells, elles, vostès hauran encobeït
Condicional
jo encobeiria
tu encobeiries
ell, ella, vostè encobeiria
nosaltres encobeiríem
vosaltres, vós encobeiríeu
ells, elles, vostès encobeirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encobeït
tu hauries (hagueres) encobeït
ell, ella, vostè hauria (haguera) encobeït
nosaltres hauríem (haguérem) encobeït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encobeït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encobeït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encobeir

Mode subjuntiu

Present
jo encobeeixi, encobeesca / encobeïsca (val.), encobeesqui (bal.)
tu encobeeixis, encobeesques / encobeïsques (val.), encobeesquis (bal.)
ell, ella, vostè encobeeixi, encobeesca / encobeïsca (val.), encobeesqui (bal.)
nosaltres encobeïm, encobeïguem (bal.)
vosaltres, vós encobeïu, encobeïgueu (bal.)
ells, elles, vostès encobeeixin, encobeesquen / encobeïsquen (val.), encobeesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) encobeït
tu hagis (hages) encobeït
ell, ella, vostè hagi (haja) encobeït
nosaltres hàgim (hàgem) encobeït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encobeït
ells, elles, vostès hagin (hagen) encobeït
Imperfet
jo encobeís, encobeïra (val.)
tu encobeïssis, encobeïres (val.), encobeïsses
ell, ella, vostè encobeís, encobeïra (val.)
nosaltres encobeíssim, encobeírem (val.), encobeíssem
vosaltres, vós encobeíssiu, encobeíreu (val.), encobeísseu
ells, elles, vostès encobeïssin, encobeïren (val.), encobeïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encobeït
tu haguessis (hagueres) encobeït
ell, ella, vostè hagués (haguera) encobeït
nosaltres haguéssim (haguérem) encobeït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encobeït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encobeït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encobeir

Mode imperatiu

Present
tu encobeeix, encobeïx (val.)
ell, ella, vostè encobeeixi, encobeesca / encobeïsca (val.), encobeesqui (bal.)
nosaltres encobeïm, encobeïguem (bal.)
vosaltres, vós encobeïu
ells, elles, vostès encobeeixin, encobeesquen / encobeïsquen (val.), encobeesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encobeir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encobeir
Infinitiu compost haver encobeït
Gerundi encobeint
Gerundi compost havent encobeït
Participi encobeït, encobeïda, encobeïts, encobeïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.