Conjugació en català del verb «encalar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encalar

Mode indicatiu

Present
jo encalo (cent.), encale (val.), encal (bal.)
tu encales
ell, ella, vostè encala
nosaltres encalem, encalam (bal.)
vosaltres, vós encaleu, encalau (bal.)
ells, elles, vostès encalen
Perfet
jo he encalat
tu has encalat
ell, ella, vostè ha encalat
nosaltres hem encalat
vosaltres, vós heu encalat
ells, elles, vostès han encalat
Imperfet
jo encalava
tu encalaves
ell, ella, vostè encalava
nosaltres encalàvem
vosaltres, vós encalàveu
ells, elles, vostès encalaven
Plusquamperfet
jo havia encalat
tu havies encalat
ell, ella, vostè havia encalat
nosaltres havíem encalat
vosaltres, vós havíeu encalat
ells, elles, vostès havien encalat
Passat simple
jo encalí
tu encalares
ell, ella, vostè encalà
nosaltres encalàrem
vosaltres, vós encalàreu
ells, elles, vostès encalaren
Passat perifràstic
jo vaig encalar
tu vas (vares) encalar
ell, ella, vostè va encalar
nosaltres vam (vàrem) encalar
vosaltres, vós vau (vàreu) encalar
ells, elles, vostès van (varen) encalar
Passat anterior
jo haguí encalat
tu hagueres encalat
ell, ella, vostè hagué encalat
nosaltres haguérem encalat
vosaltres, vós haguéreu encalat
ells, elles, vostès hagueren encalat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encalat
tu vas haver encalat
ell, ella, vostè va haver encalat
nosaltres vam haver encalat
vosaltres, vós vau haver encalat
ells, elles, vostès van haver encalat
Futur
jo encalaré
tu encalaràs
ell, ella, vostè encalarà
nosaltres encalarem
vosaltres, vós encalareu
ells, elles, vostès encalaran
Futur perfet
jo hauré encalat
tu hauràs encalat
ell, ella, vostè haurà encalat
nosaltres haurem encalat
vosaltres, vós haureu encalat
ells, elles, vostès hauran encalat
Condicional
jo encalaria
tu encalaries
ell, ella, vostè encalaria
nosaltres encalaríem
vosaltres, vós encalaríeu
ells, elles, vostès encalarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encalat
tu hauries (hagueres) encalat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encalat
nosaltres hauríem (haguérem) encalat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encalat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encalat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encalar

Mode subjuntiu

Present
jo encali, encale (val.)
tu encalis, encales (val.)
ell, ella, vostè encali, encale (val.)
nosaltres encalem
vosaltres, vós encaleu
ells, elles, vostès encalin, encalen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encalat
tu hagis (hages) encalat
ell, ella, vostè hagi (haja) encalat
nosaltres hàgim (hàgem) encalat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encalat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encalat
Imperfet
jo encalés, encalara (val.), encalàs (val., bal.)
tu encalessis, encalares (val.), encalassis (bal.), encalesses, encalasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encalés, encalara (val.), encalàs (val., bal.)
nosaltres encaléssim, encalàrem (val.), encalàssim (bal.), encaléssem, encalàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encaléssiu, encalàreu (val.), encalàssiu (bal.), encalésseu, encalàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encalessin, encalaren (val.), encalassin (bal.), encalessen, encalassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encalat
tu haguessis (hagueres) encalat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encalat
nosaltres haguéssim (haguérem) encalat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encalat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encalat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encalar

Mode imperatiu

Present
tu encala
ell, ella, vostè encali, encale (val.)
nosaltres encalem
vosaltres, vós encaleu, encalau (bal.)
ells, elles, vostès encalin, encalen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encalar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encalar
Infinitiu compost haver encalat
Gerundi encalant
Gerundi compost havent encalat
Participi encalat, encalada, encalats, encalades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encalar

  1. Llançar una cosa en un lloc alt on queda retinguda sense caure.
  2. Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.