emmarar-se
Mode indicatiu
Present
jo | emmaro (cent.), emmare (val.), emmar (bal.) |
---|---|
tu | emmares |
ell, ella, vostè | emmara |
nosaltres | emmarem, emmaram (bal.) |
vosaltres, vós | emmareu, emmarau (bal.) |
ells, elles, vostès | emmaren |
Perfet
jo | he emmarat |
---|---|
tu | has emmarat |
ell, ella, vostè | ha emmarat |
nosaltres | hem emmarat |
vosaltres, vós | heu emmarat |
ells, elles, vostès | han emmarat |
Imperfet
jo | emmarava |
---|---|
tu | emmaraves |
ell, ella, vostè | emmarava |
nosaltres | emmaràvem |
vosaltres, vós | emmaràveu |
ells, elles, vostès | emmaraven |
Plusquamperfet
jo | havia emmarat |
---|---|
tu | havies emmarat |
ell, ella, vostè | havia emmarat |
nosaltres | havíem emmarat |
vosaltres, vós | havíeu emmarat |
ells, elles, vostès | havien emmarat |
Passat simple
jo | emmarí |
---|---|
tu | emmarares |
ell, ella, vostè | emmarà |
nosaltres | emmaràrem |
vosaltres, vós | emmaràreu |
ells, elles, vostès | emmararen |
Passat perifràstic
jo | vaig emmarar |
---|---|
tu | vas (vares) emmarar |
ell, ella, vostè | va emmarar |
nosaltres | vam (vàrem) emmarar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) emmarar |
ells, elles, vostès | van (varen) emmarar |
Passat anterior
jo | haguí emmarat |
---|---|
tu | hagueres emmarat |
ell, ella, vostè | hagué emmarat |
nosaltres | haguérem emmarat |
vosaltres, vós | haguéreu emmarat |
ells, elles, vostès | hagueren emmarat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver emmarat |
---|---|
tu | vas haver emmarat |
ell, ella, vostè | va haver emmarat |
nosaltres | vam haver emmarat |
vosaltres, vós | vau haver emmarat |
ells, elles, vostès | van haver emmarat |
Futur
jo | emmararé |
---|---|
tu | emmararàs |
ell, ella, vostè | emmararà |
nosaltres | emmararem |
vosaltres, vós | emmarareu |
ells, elles, vostès | emmararan |
Futur perfet
jo | hauré emmarat |
---|---|
tu | hauràs emmarat |
ell, ella, vostè | haurà emmarat |
nosaltres | haurem emmarat |
vosaltres, vós | haureu emmarat |
ells, elles, vostès | hauran emmarat |
Condicional
jo | emmararia |
---|---|
tu | emmararies |
ell, ella, vostè | emmararia |
nosaltres | emmararíem |
vosaltres, vós | emmararíeu |
ells, elles, vostès | emmararien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) emmarat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) emmarat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) emmarat |
nosaltres | hauríem (haguérem) emmarat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) emmarat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) emmarat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emmarar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | emmari, emmare (val.) |
---|---|
tu | emmaris, emmares (val.) |
ell, ella, vostè | emmari, emmare (val.) |
nosaltres | emmarem |
vosaltres, vós | emmareu |
ells, elles, vostès | emmarin, emmaren (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) emmarat |
---|---|
tu | hagis (hages) emmarat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) emmarat |
nosaltres | hàgim (hàgem) emmarat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) emmarat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) emmarat |
Imperfet
jo | emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.) |
---|---|
tu | emmaressis, emmarares (val.), emmarassis (bal.), emmaresses, emmarasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.) |
nosaltres | emmaréssim, emmaràrem (val.), emmaràssim (bal.), emmaréssem, emmaràssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | emmaréssiu, emmaràreu (val.), emmaràssiu (bal.), emmarésseu, emmaràsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | emmaressin, emmararen (val.), emmarassin (bal.), emmaressen, emmarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) emmarat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) emmarat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) emmarat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) emmarat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) emmarat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) emmarat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emmarar-se
Mode imperatiu
Present
tu | emmara |
---|---|
ell, ella, vostè | emmari, emmare (val.) |
nosaltres | emmarem |
vosaltres, vós | emmareu, emmarau (bal.) |
ells, elles, vostès | emmarin, emmaren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emmarar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | emmarar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver emmarat |
Gerundi | emmarant |
Gerundi compost | havent emmarat |
Participi | emmarat, emmarada, emmarats, emmarades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emmarar-se
- Una embarcació anar a alta mar.
- Tenir molta afecció per la mare.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.