Conjugació en català del verb «divinitzar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

divinitzar

Mode indicatiu

Present
jo divinitzo (cent.), divinitze (val.), divinitz (bal.)
tu divinitzes
ell, ella, vostè divinitza
nosaltres divinitzem, divinitzam (bal.)
vosaltres, vós divinitzeu, divinitzau (bal.)
ells, elles, vostès divinitzen
Perfet
jo he divinitzat
tu has divinitzat
ell, ella, vostè ha divinitzat
nosaltres hem divinitzat
vosaltres, vós heu divinitzat
ells, elles, vostès han divinitzat
Imperfet
jo divinitzava
tu divinitzaves
ell, ella, vostè divinitzava
nosaltres divinitzàvem
vosaltres, vós divinitzàveu
ells, elles, vostès divinitzaven
Plusquamperfet
jo havia divinitzat
tu havies divinitzat
ell, ella, vostè havia divinitzat
nosaltres havíem divinitzat
vosaltres, vós havíeu divinitzat
ells, elles, vostès havien divinitzat
Passat simple
jo divinitzí
tu divinitzares
ell, ella, vostè divinitzà
nosaltres divinitzàrem
vosaltres, vós divinitzàreu
ells, elles, vostès divinitzaren
Passat perifràstic
jo vaig divinitzar
tu vas (vares) divinitzar
ell, ella, vostè va divinitzar
nosaltres vam (vàrem) divinitzar
vosaltres, vós vau (vàreu) divinitzar
ells, elles, vostès van (varen) divinitzar
Passat anterior
jo haguí divinitzat
tu hagueres divinitzat
ell, ella, vostè hagué divinitzat
nosaltres haguérem divinitzat
vosaltres, vós haguéreu divinitzat
ells, elles, vostès hagueren divinitzat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver divinitzat
tu vas haver divinitzat
ell, ella, vostè va haver divinitzat
nosaltres vam haver divinitzat
vosaltres, vós vau haver divinitzat
ells, elles, vostès van haver divinitzat
Futur
jo divinitzaré
tu divinitzaràs
ell, ella, vostè divinitzarà
nosaltres divinitzarem
vosaltres, vós divinitzareu
ells, elles, vostès divinitzaran
Futur perfet
jo hauré divinitzat
tu hauràs divinitzat
ell, ella, vostè haurà divinitzat
nosaltres haurem divinitzat
vosaltres, vós haureu divinitzat
ells, elles, vostès hauran divinitzat
Condicional
jo divinitzaria
tu divinitzaries
ell, ella, vostè divinitzaria
nosaltres divinitzaríem
vosaltres, vós divinitzaríeu
ells, elles, vostès divinitzarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) divinitzat
tu hauries (hagueres) divinitzat
ell, ella, vostè hauria (haguera) divinitzat
nosaltres hauríem (haguérem) divinitzat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) divinitzat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) divinitzat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

divinitzar

Mode subjuntiu

Present
jo divinitzi, divinitze (val.)
tu divinitzis, divinitzes (val.)
ell, ella, vostè divinitzi, divinitze (val.)
nosaltres divinitzem
vosaltres, vós divinitzeu
ells, elles, vostès divinitzin, divinitzen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) divinitzat
tu hagis (hages) divinitzat
ell, ella, vostè hagi (haja) divinitzat
nosaltres hàgim (hàgem) divinitzat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) divinitzat
ells, elles, vostès hagin (hagen) divinitzat
Imperfet
jo divinitzés, divinitzara (val.), divinitzàs (val., bal.)
tu divinitzessis, divinitzares (val.), divinitzassis (bal.), divinitzesses, divinitzasses (val., bal.)
ell, ella, vostè divinitzés, divinitzara (val.), divinitzàs (val., bal.)
nosaltres divinitzéssim, divinitzàrem (val.), divinitzàssim (bal.), divinitzéssem, divinitzàssem (val., bal.)
vosaltres, vós divinitzéssiu, divinitzàreu (val.), divinitzàssiu (bal.), divinitzésseu, divinitzàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès divinitzessin, divinitzaren (val.), divinitzassin (bal.), divinitzessen, divinitzassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) divinitzat
tu haguessis (hagueres) divinitzat
ell, ella, vostè hagués (haguera) divinitzat
nosaltres haguéssim (haguérem) divinitzat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) divinitzat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) divinitzat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

divinitzar

Mode imperatiu

Present
tu divinitza
ell, ella, vostè divinitzi, divinitze (val.)
nosaltres divinitzem
vosaltres, vós divinitzeu, divinitzau (bal.)
ells, elles, vostès divinitzin, divinitzen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

divinitzar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu divinitzar
Infinitiu compost haver divinitzat
Gerundi divinitzant
Gerundi compost havent divinitzat
Participi divinitzat, divinitzada, divinitzats, divinitzades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.