Conjugació en català del verb «dissentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dissentir

Mode indicatiu

Present
jo dissenteixo (cent.), dissentesc (val., bal.), dissentisc (val.)
tu dissenteixes, dissentixes (val.)
ell, ella, vostè dissenteix, dissentix (val.)
nosaltres dissentim
vosaltres, vós dissentiu
ells, elles, vostès dissenteixen, dissentixen (val.)
Perfet
jo he dissentit
tu has dissentit
ell, ella, vostè ha dissentit
nosaltres hem dissentit
vosaltres, vós heu dissentit
ells, elles, vostès han dissentit
Imperfet
jo dissentia
tu dissenties
ell, ella, vostè dissentia
nosaltres dissentíem
vosaltres, vós dissentíeu
ells, elles, vostès dissentien
Plusquamperfet
jo havia dissentit
tu havies dissentit
ell, ella, vostè havia dissentit
nosaltres havíem dissentit
vosaltres, vós havíeu dissentit
ells, elles, vostès havien dissentit
Passat simple
jo dissentí
tu dissentires
ell, ella, vostè dissentí
nosaltres dissentírem
vosaltres, vós dissentíreu
ells, elles, vostès dissentiren
Passat perifràstic
jo vaig dissentir
tu vas (vares) dissentir
ell, ella, vostè va dissentir
nosaltres vam (vàrem) dissentir
vosaltres, vós vau (vàreu) dissentir
ells, elles, vostès van (varen) dissentir
Passat anterior
jo haguí dissentit
tu hagueres dissentit
ell, ella, vostè hagué dissentit
nosaltres haguérem dissentit
vosaltres, vós haguéreu dissentit
ells, elles, vostès hagueren dissentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dissentit
tu vas haver dissentit
ell, ella, vostè va haver dissentit
nosaltres vam haver dissentit
vosaltres, vós vau haver dissentit
ells, elles, vostès van haver dissentit
Futur
jo dissentiré
tu dissentiràs
ell, ella, vostè dissentirà
nosaltres dissentirem
vosaltres, vós dissentireu
ells, elles, vostès dissentiran
Futur perfet
jo hauré dissentit
tu hauràs dissentit
ell, ella, vostè haurà dissentit
nosaltres haurem dissentit
vosaltres, vós haureu dissentit
ells, elles, vostès hauran dissentit
Condicional
jo dissentiria
tu dissentiries
ell, ella, vostè dissentiria
nosaltres dissentiríem
vosaltres, vós dissentiríeu
ells, elles, vostès dissentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dissentit
tu hauries (hagueres) dissentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) dissentit
nosaltres hauríem (haguérem) dissentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dissentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dissentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dissentir

Mode subjuntiu

Present
jo dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.)
tu dissenteixis, dissentesques / dissentisques (val.), dissentesquis (bal.)
ell, ella, vostè dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.)
nosaltres dissentim, dissentiguem (bal.)
vosaltres, vós dissentiu, dissentigueu (bal.)
ells, elles, vostès dissenteixin, dissentesquen / dissentisquen (val.), dissentesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) dissentit
tu hagis (hages) dissentit
ell, ella, vostè hagi (haja) dissentit
nosaltres hàgim (hàgem) dissentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dissentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) dissentit
Imperfet
jo dissentís, dissentira (val.)
tu dissentissis, dissentires (val.), dissentisses
ell, ella, vostè dissentís, dissentira (val.)
nosaltres dissentíssim, dissentírem (val.), dissentíssem
vosaltres, vós dissentíssiu, dissentíreu (val.), dissentísseu
ells, elles, vostès dissentissin, dissentiren (val.), dissentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dissentit
tu haguessis (hagueres) dissentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) dissentit
nosaltres haguéssim (haguérem) dissentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dissentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dissentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dissentir

Mode imperatiu

Present
tu dissenteix, dissentix (val.)
ell, ella, vostè dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.)
nosaltres dissentim, dissentiguem (bal.)
vosaltres, vós dissentiu
ells, elles, vostès dissenteixin, dissentesquen / dissentisquen (val.), dissentesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dissentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dissentir
Infinitiu compost haver dissentit
Gerundi dissentint
Gerundi compost havent dissentit
Participi dissentit, dissentida, dissentits, dissentides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dissentir

  1. Estar en contra d'un parer o de la voluntat d'algú.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.