Conjugació en català del verb «discernir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

discernir

Mode indicatiu

Present
jo discerneixo (cent.), discernesc (val., bal.), discernisc (val.)
tu discerneixes, discernixes (val.)
ell, ella, vostè discerneix, discernix (val.)
nosaltres discernim
vosaltres, vós discerniu
ells, elles, vostès discerneixen, discernixen (val.)
Perfet
jo he discernit
tu has discernit
ell, ella, vostè ha discernit
nosaltres hem discernit
vosaltres, vós heu discernit
ells, elles, vostès han discernit
Imperfet
jo discernia
tu discernies
ell, ella, vostè discernia
nosaltres discerníem
vosaltres, vós discerníeu
ells, elles, vostès discernien
Plusquamperfet
jo havia discernit
tu havies discernit
ell, ella, vostè havia discernit
nosaltres havíem discernit
vosaltres, vós havíeu discernit
ells, elles, vostès havien discernit
Passat simple
jo discerní
tu discernires
ell, ella, vostè discerní
nosaltres discernírem
vosaltres, vós discerníreu
ells, elles, vostès discerniren
Passat perifràstic
jo vaig discernir
tu vas (vares) discernir
ell, ella, vostè va discernir
nosaltres vam (vàrem) discernir
vosaltres, vós vau (vàreu) discernir
ells, elles, vostès van (varen) discernir
Passat anterior
jo haguí discernit
tu hagueres discernit
ell, ella, vostè hagué discernit
nosaltres haguérem discernit
vosaltres, vós haguéreu discernit
ells, elles, vostès hagueren discernit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver discernit
tu vas haver discernit
ell, ella, vostè va haver discernit
nosaltres vam haver discernit
vosaltres, vós vau haver discernit
ells, elles, vostès van haver discernit
Futur
jo discerniré
tu discerniràs
ell, ella, vostè discernirà
nosaltres discernirem
vosaltres, vós discernireu
ells, elles, vostès discerniran
Futur perfet
jo hauré discernit
tu hauràs discernit
ell, ella, vostè haurà discernit
nosaltres haurem discernit
vosaltres, vós haureu discernit
ells, elles, vostès hauran discernit
Condicional
jo discerniria
tu discerniries
ell, ella, vostè discerniria
nosaltres discerniríem
vosaltres, vós discerniríeu
ells, elles, vostès discernirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) discernit
tu hauries (hagueres) discernit
ell, ella, vostè hauria (haguera) discernit
nosaltres hauríem (haguérem) discernit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) discernit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) discernit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discernir

Mode subjuntiu

Present
jo discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.)
tu discerneixis, discernesques / discernisques (val.), discernesquis (bal.)
ell, ella, vostè discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.)
nosaltres discernim, discerniguem (bal.)
vosaltres, vós discerniu, discernigueu (bal.)
ells, elles, vostès discerneixin, discernesquen / discernisquen (val.), discernesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) discernit
tu hagis (hages) discernit
ell, ella, vostè hagi (haja) discernit
nosaltres hàgim (hàgem) discernit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) discernit
ells, elles, vostès hagin (hagen) discernit
Imperfet
jo discernís, discernira (val.)
tu discernissis, discernires (val.), discernisses
ell, ella, vostè discernís, discernira (val.)
nosaltres discerníssim, discernírem (val.), discerníssem
vosaltres, vós discerníssiu, discerníreu (val.), discernísseu
ells, elles, vostès discernissin, discerniren (val.), discernissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) discernit
tu haguessis (hagueres) discernit
ell, ella, vostè hagués (haguera) discernit
nosaltres haguéssim (haguérem) discernit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) discernit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) discernit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discernir

Mode imperatiu

Present
tu discerneix, discernix (val.)
ell, ella, vostè discerneixi, discernesca / discernisca (val.), discernesqui (bal.)
nosaltres discernim, discerniguem (bal.)
vosaltres, vós discerniu
ells, elles, vostès discerneixin, discernesquen / discernisquen (val.), discernesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discernir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu discernir
Infinitiu compost haver discernit
Gerundi discernint
Gerundi compost havent discernit
Participi discernit, discernida, discernits, discernides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discernir

  1. Trobar la diferència entre conceptes.
  2. Captar amb els sentits de forma diferenciada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.